La persona més gran de Catalunya i de l'Estat, Angelina Torres, fa 112 anys aquest dimarts. La successora de Maria Branyas com a persona més longeva de l'Estat ja ocupa la 57a posició en el rànquing mundial, segons l’associació Gerontology Research Group (GRG), que verifica les dates de naixement i de defuncions. En una entrevista a l'ACN, Angelina afirma que desconeix la recepta de la seva longevitat “cada dia em pregunto per què he arribat a aquesta edat”. L'Angelina va néixer el 18 de març del 1913 a Bellvís (Pla d'Urgell) és la cinquena de set germans i la seva mare era una mestressa de casa de Montblanc. El seu pare era barber de Fondarella i va morir d'un accident de carro quan era molt petita. Davant d'aquesta situació familiar la mare va haver de traslladar-se a Barcelona per treballar i els seus fills també van acabar mudant-se a la capital catalana. Quan era joveneta va anar a l'escola de les Salesianes, on l'ensenyaven a llegir i escriure al matí, i a cosir a la tarda.
112 anys i cap medicació pautada
Angelia Torres afirma que no s'explica com ha arribat a celebrar els 112 anys i, de fet, “voldria saber per què ha arribat tan lluny”. En aquest sentit, encara es pregunta: “per què soc tan gran, per què m'ha tocat a mi”. Torres celebra els 112 anys sense cap malaltia ni cap medicació regular, a banda “d'alguna aspirina” ocasionalment. “Els metges han hagut de fer bastant poca feina amb mi”, ha afirmat. Un dels motius pels quals podria haver arribat a aquesta edat podria ser genètic, ja que la seva mare també va morir amb gairebé 100 anys, i una de les seves germanes amb 93. Sobre el pas dels anys, ha reconegut que “ni se n'adonava” perquè sempre ha tingut unes rutines molt clares, com endreçar la casa tan aviat com s'aixecava, esmorzar, anar a comprar, cosir o veure alguna pel·lícula a la televisió, uns hàbits que ara s'han vist reduïts amb la mobilitat actualment més limitada. Entre les aficions i hàbits que ha tingut al llarg de la seva vida, destaca “anar a comprar, treballar, parlar amb els amics i ajudar a qui no té”, i expressa especial satisfacció i felicitat quan ha donat un cop de mà a algú.
Segons ha explicat en una entrevista a 3Cat, es troba bé tot i que ha perdut oïda i una mica de visió. Tanmateix, encara s'aixeca sola, es vesteix i es fa el llit, tot i que, a dins de casa es mou amb un caminador. Angelina encara conserva la seva independència, i fins als 100 anys va viure sola en el seu pis de tota la vida, a la Gran Via, però es va trencar el fèmur en una caiguda i va decidir anar a viure amb la filla, a tocar de la Sagrada Família.
L'evolució de Barcelona
Després de més d'un segle de vida, ha reflexionat que Barcelona ha canviat molt d'ençà que hi va arribar. Ha recordat els “balls pels carrers” que feia la gent en dies marcats i revetlles. “Per Sant Joan, ens n'anàvem a Montjuïc, a la Font del Gat, a menjar la coca”, ha relatat. També ha explicat una conversa que va tenir amb paletes que “estaven posant els fonaments” de la Sagrada Família quan era ben petita. Quan els va preguntar què estaven construint, els treballadors li van respondre: “Farem una església de la qual Catalunya en quedarà orgullosa”, explica, emfatitzant que ha vist tota la construcció de la basílica, gairebé de principi a fi i que “ha quedat preciosa”.
Un dels canvis en la societat que més destaca en comparació amb la situació de fa un segle és que “ara tothom treballa”, fent especial èmfasi en les dones amb nens. “Quan jo era petita, les mares anaven a esperar els marits que cobressin la setmanada per anar a la plaça”, ha explicat. A més, també ha titllat de “terribles” els anys de la Guerra Civil. “No teníem menjar, havia d'agafar el tren a l'estació de França amb una maleta i anar als poblets a buscar menjar, perquè a Barcelona teníem gana, no teníem res”, ha dit. Després de la guerra es va casar amb Josep Martí —que va morir fa mig segle— a qui coneixia d'abans, però de qui es va veure obligada a separar-se quan el van cridar al front. El 1944 va néixer la seva filla Mercè. Tot i que es defineix com “una dona de la llar” durant la postguerra va treballar, entre d'altres, de corbatera a la sastreria Vehils i Vidal al centre de Barcelona. A més, explica que sempre li ha agradat cosir i fer ganxet per a qualsevol mena de peça en el seu temps lliure.
Celebració en família
L'Angelina ha celebrat que durant el dia del seu aniversari tindrà la presència de la seva filla, els seus nets i besnets per “fer-se una foto”. A més, també té previst rebre la visita del doctor Manel Esteller durant el matí, anar a missa i anar a berenar xocolata amb xurros amb tota la família. El president de la Generalitat, Salvador Illa, és una de les personalitats que han visitat Torres en els últims mesos, així com el president de la Diputació de Lleida, Joan Talarn, o l'alcaldessa de Bellvís, Sílvia Escalé, que li va entregar una partida de naixement.
Angelina Torres és la persona més gran de Catalunya i l'Estat des del passat mes d'agost quan va morir Maria Branyas als 117 anys i 168 dies. Durant el seu últim any i mig de vida, Branyas va ser la persona més longeva del món i només existeix el registre fiable de 7 persones —només dues a Europa— que hagin estat més longeves que Branyas. Tot i l'excepcionalitat de Branyas o Torres, el nombre de persones centenàries va en augment des de fa anys. El 2000 hi havia 540 persones centenàries, segons les dades de l'Idescat. Des de llavors ha anat a l'alça fins a arribar a les 2.855 el segon semestre del 2024.
