Una "anomalia" ha fet perdre el control de la missió Peregrine, poc després d'enlairar-se cap a la Lluna. Segons ha informat l'empresa Astrobotic, el mòdul d'aterratge lunar s'ha separat amb "èxit" del coet Vulcan de la United Launce Alliance (ULA) i ha començat a rebre telemetria a través de la xarxa d'espai profund de la NASA. "Tots els sistemes d'aviònica, inclosa la unitat principal de comandament i tractament de dades, així com els controladors tèrmics, de propulsió i de potència, s'han encès i han funcionat com s'esperava", ha explicat la companyia, abans d'afegir el següent: "Malauradament, s'ha produït una anomalia, que ha impedit que Astrobotic aconsegueixi una orientació estable cap al Sol". És a dir, que el mòdul ha perdut la capacitat de carregar les bateries i mantenir el subministrament d'energia. L'equip intenta respondre en temps real al problema.
L'enlairament s'ha produït aquest dilluns des de Florida, a les 7.20 hores GMT (les 8.20 hores a Barcelona). El coet Vulcan Centaur (de l'empresa nord-americana ULA) s'ha enlairat segons el previst i sense "problemes significatius" amb la missió Peregrine (de l'empresa Astrobotic), carregada d'instruments de la NASA per analitzar la superfície de la Lluna. Els problemes han arribat després, quan un problema tècnic ha impedit que el mòdul aconsegueixi una orientació estable cap al Sol i, per tant, perdi la capacitat per carregar les bateries per al subministrament d'energia. Si el problema se soluciona i finalment aconsegueix arribar al seu destí, serà la primera missió nord-americana (i privada) a arribar a la Lluna en més de 50 anys.
Abaratir els enviaments a la Lluna
La previsió era que Peregrine aterrés en una regió de la cara oculta de la Lluna, coneguda en llatí com a Sinos Viscositatis (badia enganxifosa, en català). El tracte era que la NASA pagaria a Astrobotic 108 milions de dòlars per portar-hi cinc experiments en el marc del programa Commercial Lunar Payload Services (CLPS), l'objectiu del qual és abaratir el cost de l'enviament d'objectes a la superfície lunar. En el cas de la NASA, es tractaria de la primera missió robòtica comercial de l'agència nord-americana que arribaria al satèl·lit.
Sigui com sigui, a la ULA estan "molt contents" amb l'enlairament exitós del seu nou coet Vulcan Centaur: l'èxit final de la missió suposa una passa en la certificació oficial d'aquesta mena de coets, la nova i més poderosa gamma de la companyia nord-americana. I és que, fins ara, els seus coets eren molt cars per a la majoria dels clients comercials. Amb Vulcan, la ULA busca una major quota de mercat: Amazon ja ha comprat 38 dels 70 llançaments previstos per al Projecte Kuiper, una constel·lació de satèl·lits de comunicacions per proporcionar internet ràpid i assequible a comunitats d'arreu del planeta. En aquesta línia, la Força Espacial dels EUA desitja que es realitzin amb èxit dos llançaments del Vulcan abans de posar-hi a bord qualsevol de les seves càrregues útils.
Mostres d'ADN de presidents i 'Star Trek'
La ULA ja té planejat un segon enlairament, que podria tenir lloc a l'abril i que portaria a sobre el Dream Chaser. Es tracta d'un avió espacial sense tripulació construït per Sierra Space per entregar càrrega a l'Estació Espacial Internacional.
A bord del coet que s'ha enlairat aquest dilluns hi havia les cendres i mostres d'ADN de celebritats i figures prominents com George Washington, Dwight Eisenhower, John F. Kennedy i Ronald Reagan. També hi ha restes i mostres d'ADN de Gene Roddenberry i la seva dona Majel, creadors d'Star Trek, així com d'actors de la sèrie televisiva com Nichelle Nichols, DeForest Kelley i James Doohan.