La Fiscalia Anticorrupció ha demanat més de 100 anys de presó per al jutge i el fiscal del cas Cursach, acusats de detenció il·legal, revelació de secrets, prevaricació i obstrucció a la justícia. Així es recull aquest dilluns a l'escrit d'acusació plantejat pel Ministeri Públic davant de la Sala Civil i Penal del Tribunal Superior de Justícia de Balears (TSJIB), que jutjarà el jutge Manuel Penalva i Miguel Ángel Subirán — responsables de la instrucció del cas Cursach del 2015 al 2018, que finalment van ser apartats de les seves funcions i actualment estan jubilats. El mateix Bartolomé Cursach ja va demanar més de 30 anys de presó per a ambdós.
🟡 OPINIÓ | "Apuntalar les tesis acusatòries i aplanar futures condemnes", per Gonzalo Boye
La petició de pena més alta és la que es planteja per a Subirán, de 113 anys i 9 mesos de presó; mentre que per a Penalva es demanen 110 anys de presó — tot i que ha de quedar clar que tan sols en podrien complir vint si arriben a ser condemnats. Més enllà del jutge i del fiscal, el Ministeri Públic ha acusat de delictes similars a quatre policies que van treballar a les seves ordres tant en la instrucció de la causa com en altres procediments impulsats pel mateix jutjat — com els coneguts cas ORA I i II. Per als policies es demanen penes d'entre 71,5 i 103 anys de presó.
El jutge i el fiscal van ser els responsables principals de la investigació sobre la presumpta trama corrupta al voltant de les activitats de l'empresari de l'oci nocturn Bartolomé Cursach i d'un grup de policies que suposadament l'afavoria. Tots els acusats van ser absolts per l'Audiència de Palma el desembre i el tribunal va ordenar que s'investigués si Penalva i Subirán van cometre delictes durant la instrucció. De la investigació podrien derivar-se noves acusacions, a més de les contemplades en l'escrit d'Anticorrupció que s'ha fet públic aquest dilluns.
Filtracions, detencions il·legals i pressions
En l'escrit signat pels fiscals Tomás Herranz i Fernando Bermejo es descriuen fins a 27 casos de filtracions als mitjans de comunicació sobre informació i actuacions pròpies de la investigació tant del cas Cursach com dels casos ORA. Unes informacions que estaven declarades secretes pel jutjat d'instrucció 12 de Palma, dirigit per Penalva. Els acusadors públics relaten que les filtracions es van posar de manifest en un xat de WhatsApp que compartien i que els acusats no les van perseguir, com era el seu deure legal. De fet, les van executar i fer servir per dirigir la investigació en un sentit preconcebut i pactat.
Anticorrupció també considera il·legals nou detencions de funcionaris de l'Ajuntament de Palma, alts càrrecs municipals i un empresari als quals el jutge instructor va considerar presumptament responsables d'una suposada adjudicació irregular dels serveis de control de la zona d'aparcament regulat de la ciutat (una causa que va acabar sobresseguda). A més, dos dels detinguts van ser enviats a presó provisional. En la mateixa línia, s'acusa Penalva i Subirán de detenir il·legalment als pares i el germà de l'exregidor de Palma i exdiputat del PP Álvaro Gijón — a qui s'investigava després que un testimoni protegit l'hagués atribuït el cobrament d'una comissió per una adjudicació del consistori (que també va acabar arxivat). Finalment, s'atribueix als processats pressions a detinguts, persones investigades i testimonis del cas Cursach i d'altres procediments instruïts pel jutjat 12 de Palma amb la intervenció dels mateixos agents de la Policia Nacional.