La Fiscalia Anticorrupció sol·licita cinc anys de presó per a l'expresident de Bankia, Rodrigo Rato, per estafa als inversors en la sortida a borsa de l'entitat, encara que l'eximeix del delicte de falsedat comptable que li atribueix el jutge d'instrucció, Fernando Andreu.

Allò fonamental, segons l'escrit d'Anticorrupció, és que, durant la sortida a borsa, el juliol del 2011, "es va ocultar" als inversors que el negoci ordinari bancari i parabancari de Bankia, heretat de les caixes, no era viable en un entorn de crisi sense rebre ajuts, per això els atribueix el delicte d'estafa l'inversor.

Aquesta ocultació s'hauria realitzat de forma "conscient" per part de Rato i la resta d'acusats per la Fiscalia, amb l'objectiu d'obtenir "tant sí com no" els fons necessaris per cobrir les exigències de capital requerides, i que es va traduir en el perjudici patrimonial ocasionat als accionistes de la sortida a borsa.

El fiscal atribueix aquest mateix delicte a l'exvicepresident José Luis Olivas, per al qual demana quatre anys de presó, a l'exconseller José Manuel Fernández Norniella (per al qual demana tres anys) i a l'exconseller delegat Francisco Verdú (sol·licita dos anys i set mesos), i exonera als altres 28 imputats pel jutge, entre ells el soci auditor de Deloitte Francisco Celma; per als quatre demana una multa de 60.000 euros.

També sol·licita que declarin com a testimonis l'exgovernador del Banc d'Espanya Miguel Ángel Fernández Ordóñez, la resta de tècnics de l'organisme que van declarar durant la instrucció i l'actual president de Bankia, José Ignacio Goirigolzarri.

La Fiscalia demana que s'arxivi la causa, no només contra els altres 28 acusats pel jutge, sinó també sobre BFA-Bankia, el comportament de la qual acredita "el compromís dels seus dirigents amb una cultura empresarial ètica", sense perjudici de la responsabilitat civil que li pogués correspondre.

Segons el relat del fiscal Alejandro Luzón, el document de la sortida a borsa era "incomplet" per l'absència d'uns comptes anuals de Bankia, i "deficient, ja que no reflectia de manera adequada la imatge fidel del patrimoni de l'entitat".

Controvertits criteris comptables

En aquest sentit, assegura que el document que es va lliurar als qui van anar a l'operació "arrossegava controvertits criteris comptables" adquirits prèviament per algunes de les set caixes d'estalvis que van integrar Bankia, entre elles Caja Madrid i Bancaja, que van protagonitzar les crítiques més importants als informes aportats a la causa pels pèrits judicials.

Anticorrupció, que no acusa cap dels processats del delicte de falsedat comptable, matisa que els comptes del grup BFA-Bankia no poden qualificar-se "materialment de falsos en la mesura que no vulneraven la normativa llavors vigent i van complir les exigències del regulador", el qual va arribar a autoritzar "expressament" algunes decisions que "no van contribuir que la imatge lluís adequadament".

D'aquesta manera, considera que el principal problema del grup no era el "forçat acomodament" a una "elàstica" normativa, sinó la rendibilitat, en tractar-se d'un grup amb actius "poc rendibles" i passius d'alt cost, que generava "pèrdues recurrents molt importants".

Fictici missatge de solvència

Amb el suport dels inversors a l'engròs, que Bankia va atreure mitjançant el refinançament de crèdits, sosté la Fiscalia, es va aconseguir tirar endavant una operació en la qual els detallistes van assumir un risc "extraordinàriament superior" que comporta sempre un moviment borsari, "gràcies a una informació", que no els advertia dels riscos sota una fictícia aparença de credibilitat i solvència.

Les advertències del document, considera el fiscal, estaven més pensades per protegir a l'emissor davant d'eventuals futures reclamacions que a l'inversor, "especialment al minorista", incapaç d'assumir aquesta llista de riscos, "alguns d'enorme complexitat", el que va acabar dibuixant un risc "remot" i inconcret.

Sobre la rebaixa del preu inicial de les accions fins als 3,75 euros, segons l'opinió de Luzón, a més d'evidenciar els deterioraments que "no lluïen plenament" en la comptabilitat, va determinar "automàticament" la inviabilitat i insolvència de BFA.

En aquest sentit, insisteix que el descompte del 74% portava implícit "el que es volia evitar", és a dir, l'incompliment per part de l'entitat del coeficient de solvència, circumstància que va determinar que pocs mesos després el FROB no entrés al capital de Bankia.

L'escrit també detalla el grau de participació de cada un dels acusats, i destaca a Rato per "encarnar el fictici missatge de solvència i bones perspectives" de l'entitat, emparant-se en el prestigi que li conferien els seus antics càrrecs com a ministre d'Economia i director gerent del Fons Monetari Internacional.