L’Oficina Antifrau de Catalunya (OAC) ha rebut un total de 827 denúncies l’any 2023, xifra novament rècord des que es va posar en funcionament la institució, i que supera en 273 les denúncies registrades l’any 2022, segons la memòria de l’organisme, entregada aquest dilluns al Parlament de Catalunya. Antifrau, dirigida per Miguel Ángel Gimeno, afirma que aquest nou increment “és un indicador de la confiança dels ciutadans en la institució”. D’aquest total, han superat l’anàlisi de versemblança 779 expedients, dels quals l’11% s’han iniciat actuacions d’investigació, però el 42% dels casos (327) s’han arxivat perquè no s'ha identificat una infracció, tot i que “en el 48% dels casos s’han detectat irregularitats de naturalesa no corruptiva” que han estat comunicades a les entitats responsables perquè les revisin i reparin. Per què? Antifrau té una instrucció des de 2021 que ordena arxivar totes les denuncies malgrat que hi hagi sospites de funcionament irregular si “del fet denunciat no s’aprecia, indiciàriament, cap element o indicador de corrupció, ni es pot inferir un risc superior a l’habitual propi i intrínsec a la gestió de la cosa pública i a la presa de decisions sobre recursos públics”. Pel que fa al 47 % restant de les denúncies han estat enviades als òrgans o institucions competents, en compliment de la Llei 3/2023, de mesures fiscals i financeres del sector públic, que converteix Antifrau en el canal extern d’informació.
Del total de denúncies rebudes, la majoria fan referència a ajuntaments (294 casos), seguit per entitats o empreses privades (261); la Generalitat (198 casos); altres entitats o administracions (43); universitats (16), consells comarcals (9) i diputacions (6). En aquest sentit, Antifrau recorda que el pressupost públic de l’àmbit local (14. 000 milions d’euros) representa, aproximadament, un 21 % del total del pressupost públic de Catalunya. El 79 % restant és, fonamentalment, pressupost de la Generalitat de Catalunya i el seu sector públic (51,6 mil milions d’euros). L'entitat precisa que les irregularitats detectades en les investigacions han estat vinculades principalment en matèria de contractació pública, seguides de qüestions referides a funció pública, assumptes relacionats amb el conflicte d’interès i incompatibilitats relacionats amb urbanisme i, finalment, expedients relacionats amb subvencions i també transparència i bon govern.
22 informadors protegits
A banda de les denúncies, Antifrau sosté que s’ha centrat a la seva nova funció d'autoritat protectora de persones que denuncien corrupció i infraccions del Dret de la Unió, amb l’entrada en vigor de la Llei 2/2023. Hi detalla que ha rebut 28 peticions de protecció i s’han incoat 23 expedients de protecció de persones denunciants. I, de les 36 peticions de protecció acumulades en el període 2018-2023: 22 s’ha atorgat la condició de persona protegida, 13 no s’ha atorgat i 1 s’ha inadmès. Un dels casos és una treballadora de l’Ajuntament de Mataró que va ser acomiadada pel consistori, quan ja era protegida per Antifrau, que va anunciar fa mesos que ha obert un expedient sancionador a aquest ajuntament per incomplir la seva ordre. La normativa dels informadors permet a Antifrau sancionar, fet que no s’ha executat fins ara. Hi ha informadors, com la de Mataró, que denuncien que no se senten prou protegits.
El projecte Hard Rock, a anàlisi
En l’àmbit de la investigació, Antifrau detalla que l’any passat ha conclòs 84 actuacions d’investigació i s’han elaborat 6 informes tècnics de cooperació amb altres institucions, bàsicament per a jutjats i per a la Fiscalia. En aquestes actuacions, Antifrau "insta les entitats concernides que, en l’exercici de les seves funcions de control i fiscalització interna de la gestió econòmica, financera i pressupostària, investiguin i inspeccionin els possibles casos d’ús o destinació irregular de fons públics". Si es veuen indicis delictius es deriva el cas a la Fiscalia, a qui van enviar 6 casos l’any passat (2 menys que el 2022). En aquest sentit, Antifrau informa que durant l’any de 2023, s’han adoptat 65 mesures recomanades per la institució per les diferents entitats afectades i autoritats competents.
Per exemple, a conseqüència d’un informe raonat emès per Antifrau, el Departament d’Empresa i Treball ha incoat un expedient disciplinari a un director de Serveis Territorials per incompliment de la normativa d’incompatibilitats. Antifrau també fa constar que arran de la comunicació que va enviar el 2021 a la Sindicatura de Comptes de Catalunya, sobre presumptes irregularitats denunciades relatives a l’operació de compravenda de terrenys que l’INCASÒL havia de dur a terme per ordre del Govern, dins el projecte Hard Rock Entertainment World o BCN World, de Vila-seca i Salou, la sindicatura ha inclòs aquesta operació en l’informe de fiscalització 4/2023, relatiu a l’Institut Català del Sòl.
Del total d’actuacions, Antifrau ha arxivat 26 actuacions en les quals s’afirma que “no s’han pogut acreditar evidències o indicis d’ús o destinació il·legal de fons públics o qualsevol altre aprofitament irregular derivat de conductes que comportin conflicte d’interès o ús en benefici privat d’informacions derivades de les funcions pròpies del personal al servei del sector públic, ni disfuncions o pràctiques susceptibles de millora”.
La majoria de denúncies, anònimes
Pel que fa a les persones denunciants, Antifrau precisa que augmenten les denúncies a la bústia anònima (560 casos), seguida per persones particulars (160); representants de grups polítics (41); personal funcionari o treballadors públics (31); per persones anònimes, però no a través de la bústia anònima de denúncies (19); sindicats (13) i 3 com a expedients d’anàlisi de versemblança que s’han incoat a iniciativa de la institució.
Antifrau informa que els partits polítics “únicament” ha presentat 41 denúncies l’any 2023. En concret: 20 han estat presentades per representants de grups independents d’àmbit local; 8, per representants d’ERC; 5 per la CUP; 4, per representants del PSC; 2, per Ciutadans, i Comuns i Vox n’han presentat una cadascun. En 40 de les 41 denúncies l’ens denunciat era de l’àmbit local.
A la foto principal, el director d'Antifrau, Miguel Ángel Gimeno, en una compareixença al Parlament. / Foto: ACN/ Arxiu