Els antivacunes de la covid-19 arriben als jutjats. L’Audiència de Barcelona jutja aquest dimarts un manifestant antivacunes, a qui la Fiscalia li demana set anys de presó per haver llençat un artefacte pirotècnic a agents dels Mossos d’Esquadra durant una protesta a Barcelona l'octubre de 2020 contra les restriccions imposades pel govern espanyol per aturar la pandèmia. En concret, la Fiscalia li demana quatre anys de presó per un delicte agreujat d’atemptat contra l’autoritat i tres anys més de presó per un delicte de desordres públics, agreujat per usar armes i per posar en perill la vida de les persones. En la vista, a la secció segona de l’Audiència de Barcelona, declararan com a pèrits dos experts en desactivació d’artefactes explosius, adscrits als Tedax dels Mossos, que han elaborat un informe sobre la capacitat de l’artefacte llençat.

Els fets van passar la nit del 26 d’octubre de fa dos anys, quan a través de les xarxes socials es va convocar una manifestació a la plaça Sant Jaume de Barcelona, davant el Palau de la Generalitat, amb el lema Plantem-nos contra el toc de queda i la privatització de drets, i que va aplegar unes 500 persones. Segons l’escrit d’acusació de la Fiscalia, els manifestants van iniciar una marxa cap a l’avinguda Marquès d’Argentera, i durant el recorregut algunes persones “guiats per atemptar contra la pau pública van protagonitzar nombrosos actes de violència”, com ara el llançament d’ampolles de vidre i llambordes contra agents dels Mossos d’Esquadra, així com la interrupció del trànsit, amb el bolcat i crema de contenidors al carrer. Cap a les 9 de la nit, la Fiscalia assegura que l’acusat va llençar “un artefacte pirotècnic de gran potència” contra la línia policial que protegia l’accés principal al parc de la Ciutadella, i que va provocar “una deflagració amb efecte sonor i lluminós a l’altura del cap dels agents” dels Mossos, sent conscient que podria del perill que representava per a la integritat de les persones.

Les protestes al carrer

Les protestes contra les restriccions a la llibertat de moviments de les persones, que el govern de Pedro Sánchez va imposar el març de 2020 amb els decrets d’estat d’alarma per aturar la crisi sanitària, van ser qüestionades uns mesos més tard amb protestes espontànies a barris opulents de Madrid, i amb la majoria de votants del PP i VOX. Les protestes es van estendre a ciutats com Barcelona, on es van aplegar persones negacionistes, antivacunes i contra els governs. A ciutats europees, com ara Berlín, també va haver-hi massives manifestacions de ciutadans contra les restriccions.

Càstig pels desordres de la Mercè

Pel que fa a aldarulls a Barcelona, dimarts passat un manifestant acusat de provocar desordres públics en les festes de la Mercè de 2021 va acceptar una condemna de dos anys i mig de presó i pagar una multa de 1.080 euros. Inicialment, la Fiscalia li demanava set anys de presó pels delictes d’atemptat contra l’autoritat i desordres públics, que es van produir al voltant de la plaça Espanya, la matinada del 25 de setembre de 2021. En el judici, la fiscalia va acordar que no demanarà la seva entrada a la presó amb la condició que no torni a delinquir en tres anys i que faci treballs  en benefici a la comunitat. La sentència va ser anunciada in voce pel tribunal de la secció 21 de Barcelona.