El 2024 ha estat un any especialment cruent a les fronteres. Un total de 10.457 persones han mort al llarg del curs intentant arribar a les costes espanyoles, la qual cosa suposa una mitjana de gairebé una trentena de migrants que han perdut la vida cada dia. Així es desprèn de la comptabilització que ha elaborat i presentat aquest dijous l'ONG Caminant Fronteres, que assevera que la xifra de morts ha pujat un 58% pel que fa a l'any anterior. La d'enguany es tracta d'una xifra rècord des que aquesta ONG va començar a investigar les desaparicions de migrants al mar i manté la tendència prèvia des de fa dos anys. De fet, ja el 2023 els 6.618 morts gairebé triplicaven els registrats un any abans.
L'informe, que presenta dades recollides fins al 15 de desembre, detalla 293 tragèdies ocorregudes en aquestes rutes migratòries i assenyala que almenys hi ha constància de 131 embarcacions que van desaparèixer sense deixar rastre al llarg de l'any, amb totes les persones que portaven. Del total de persones que van perdre la vida aquest any que ara s'acomiada, 421 eren dones i 1.538 nens o adolescents. Per mesos, abril va ser el que va registrar més morts, amb 1.284, per davant de maig (1.103) i de febrer (1.093). Els 10.457 morts que Caminant Fronteres ha comptabilitzat pertanyien a 28 nacionalitats diferents: Algèria, Bangladesh, Burundi, Burkina Faso, Camerun, Costa d'Ivori, Egipte, Etiòpia, Gabon, Gàmbia, Ghana, Guinea Bissau, Guinea Conakry, l'Iraq, Illes Comores, Mali, el Marroc, Mauritània, Nigèria, el Pakistan, República del Congo, Somàlia, el Senegal, Sierra Leone, Síria, Sudan, Tunísia i Iemen.
La ruta atlàntica cap a les Illes Canàries "es manté com la més letal en l'àmbit mundial", amb 9.757 víctimes, és a dir, el 93% del total que contempla l'informe. De fet, l'informe recull com han crescut enguany les sortides des de Mauritània, un país que s'ha "consolidat com el principal punt de travessa migratòria" cap a Canàries —habitualment cap al Hierro—. Només en aquesta ruta va haver-hi 6.829 morts. Alhora, 517 morts es van produir en la ruta Algeriana, 110 en l'Estret i 72 en la ruta d'Alborán. A més, l'ONG recorda que la ruta algeriana cap a les Illes Balears també és considerada com una de les "més perilloses" a causa de la seva longitud i la dificultat del trajecte.
"El control migratori per davant del dret a la vida"
L'ONG que ha elaborat l'informe atribueix l'augment de morts per naufragis a l'omissió del deure de socors i, en aquest sentit, censura "la manca d'activació oportuna dels protocols de rescat i escassetat de recursos en les operacions de salvament". Caminant Fronteres assevera també que es prioritza el control migratori per davant del dret a la vida i que, per això, les polítiques de gestió migratòria se centren a evitar l'arribada de migrants abans que en el rescat actiu. També subratlla com a causa d'aquest increment de morts l'externalització de fronteres. "La responsabilitat del rescat es trasllada a països amb recursos limitats, empitjorant la capacitat de resposta davant aquestes emergències", indica l'informe. Afegeix que molts rescats "no es van activar a temps", fins i tot quan es coneixien les ubicacions de les embarcacions en risc. "La falta de coordinació internacional i les demores en l'ajuda van ser factors determinants perquè es donin aquestes xifres tan devastadores", recalca. Creu també l'ONG que la "criminalització i estigmatització" d'organitzacions socials i de familiars que alerten sobre persones en risc afecta l'eficàcia de les operacions de rescat.
Les dones afronten mendicitat, prostitució i tràfic
L'informe posa l'accent en la presència de dones en les rutes migratòries, amb el percentatge més alt en les rutes atlàntiques, especialment en les pneumàtiques entre Agadir i Dajla (el Marroc). Aquestes dones, en la seva majoria en trànsit, "enfronten violència, discriminació, racisme, deportacions i violència sexual", assegura l'informe, que precisa que moltes viatgen amb fills nascuts en el trajecte i sobreviuen en condicions extremes a través de la mendicitat, la prostitució i treballs precaris, la qual cosa les fa més vulnerables a la captació per xarxes de tràfic. També s'ha registrat un increment en el nombre de dones que viatgen en piragües des del Senegal, Gàmbia i Mauritània, fugint moltes d'elles de conflictes bèl·lics i de l'impacte del canvi climàtic. Així mateix, ha crescut la presència de dones en la ruta cap a les Balears, procedents d'Àfrica central i Occidental, que travessa Líbia i Tunísia.
Menors desprotegits i el pas nadant per Ceuta
Caminant Fronteres ha constatat també un augment de la presència de nens, nenes i adolescents en les rutes migratòries atlàntiques, l'Estret i cap a Balears, i denúncia "la desprotecció i la falta de garanties per part de les autoritats". Al seu judici, sovint els menors són tractats com a migrants abans que com a nens, i són utilitzats com a "moneda de canvi política, quedant exposats a discursos d'odi i vulnerabilitat". Recalquen també la situació de Ceuta, on l'encreuament nadant continua sent una de les principals rutes migratòries, especialment per a nens i adolescents del Marroc i Algèria. "El resultat d'aquest context polític i social ha estat la desaparició de nombrosos menors, deixant a moltes víctimes fora de l'abast de la protecció pública, i enfrontant riscos greus per a la seva salut física i mental", conclou.
Tres piragües amb 196 persones rescatades
Precisament aquest dijous la ruta canària continua incrementant les seves estadístiques amb l'arribada en les últimes hores de tres piragües en els quals anaven unes 196 persones: dos d'ells van ser rescatats i els seus ocupants desembarcats a Tenerife, cap a les 2.30 hores, i l'altre va ser escortat fins a El Hierro. Salvament Marítim ha rescatat als ocupants de dues embarcacions precàries que van ser localitzades una a 62 milles al sud de La Gomera, vista des d'un avió, i l'altra a 90 milles al sud de La Restinga. Fonts de l'operatiu d'emergència han detallat a EFE que entre els 66 ocupants de la segona piragua hi havia cinc dones i un bebè. En la primera, navegaven 63 homes. En la tercera, viatjaven 67 persones, entre elles tres dones i un possible menor d'edat. Una d'aquestes persones va necessitar ser traslladada a l'Hospital Insular Virgen de los Reyes per a tenir atenció mèdica. Segons el relat dels mateixos migrants, aquests haurien realitzat una travessia de cinc dies des de Mauritània, i s'han comptabilitzat persones d'aquest país, del Senegal, Mali, Gàmbia, Guinea-Conakry i Costa d'Ivori.