Barcelona, 7 de febrer del 2024. Milers de pagesos vinguts d’arreu del país entren a la capital catalana amb els seus tractors i col·lapsen l’avinguda Diagonal o la Gran Via. Les seves protestes es produeixen després que el sector del camp també s’hagi manifestat arreu de les capitals europees, com ara París o Brussel·les. La situació de sequera que patia el país en aquell moment (tot i que ara mateix el panorama no és massa millor) era molt greu i les restriccions afectaven sobretot a la pagesia. També protestaven contra els costos desmesurats del sector i l’excés de burocràcia que els prenia hores de feina al camp per dedicar-les a “fer papers” o els suposava costos extres per haver de pagar persones per fer aquesta tasca. El seu lema era molt clar: “La nostra fi, la vostra fam”, i va calar entre la població de les ciutats, que van aplaudir l’entrada dels tractors. Un mes després, els pagesos van entrar al Parlament de Catalunya, on van reivindicar les demandes dels sectors, tot assenyalant els polítics pels seus greuges: “Per la mala gestió que durant quatre dècades han dut a terme amb unes polítiques nefastes que han portat la pagesia en la corda fluixa”, va denunciar la ramadera Imma Puigcorbé. Ara, que gairebé ha passat un any d’ençà d’aquelles mobilitzacions que van sacsejar Catalunya i van portar a la ciutat els problemes que patia dia a dia el camp, quina és la situació del sector? Hi ha hagut canvis? Millores? Més possibilitats que la pagesia sobrevisqui?
Joan Carles Masot, president de l’Associació de Joves Agricultors i Ramaders de Catalunya (JARC), ramader del sector boví i productor de fruita dolça, va ser un dels organitzadors d’aquelles mobilitzacions, aprofitant, explica a ElNacional.cat, l’onada que hi havia a Europa en aquell moment. “Es van alinear els astres perquè tothom tingués ganes de sortir. El sector agrari té un fort sentiment però a vegades no li agrada participar”, reflexiona. “Però era una necessitat de tots els agricultors europeus, de cara a la política europea, ja que és allà on es couen els principis bàsics” de les regulacions. L’Ana Serra, de La Selvetana, que forma part del gremi de la Pagesia Catalana, format després de les mobilitzacions, recorda amb il·lusió aquells dies: “Em va servir per descobrir un món nou. Coneixes els teus veïns, pagesos i ramaders de la teva zona. Però aquells dies ens vam ajuntar amb unes motivacions. Era igual d’on fossis, hi havia productors de tota mena, estàvem units i amb la il·lusió d’aconseguir cuidar el nostre sector i unes millores”.
La sequera, un problema que persisteix
Les mobilitzacions es van produir en un context de sequera extrema i quan aquesta era una de les principals preocupacions dels catalans, segons les enquestes. Ara, amb les pluges de la primavera i la tardor del 2024, la percepció de risc ha canviat però la situació segueix sent molt complexa i la Generalitat, en mans avui del PSC, ha advertit de noves restriccions si no plou aviat. A principis de febrer del 2024 es va decretar la situació d’emergència a tot el sistema Ter-Llobregat, fet que va provocar que l’agricultura hagués de retallar un 80% el consum d’aigua i la ramaderia, un 50%. Segons explica Masot, a finals d’any es van començar a abonar la línia d’ajuts per la sequera que va aprovar el Govern Aragonès, però alerta que aquest no pot ser l’únic camí a seguir: “No podem demanar cada any per un efecte del canvi climàtic. Cal invertir més, prevenir, protegir els cultius, dedicar recursos a modernitzar els regadius. Això farà que no hàgim d’atendre cada vegada els efectes de la sequera i poder gestionar-ho millor”, apunta aquest ramader de Ponent.
Però hi ha una zona de Catalunya que encara continua en emergència per sequera: la que s’abasteix de l’aqüífer Fluvià-Muga i que conformen 22 municipis de l’Alt Empordà, entre els quals Peralada, d’on és Quim Suñer, de JARC. Ell és ramader i també té vinya i olivera i mira al futur amb molta preocupació. “S’estan fent cinc pous per abastir els nuclis urbans i quan entrin en funcionament baixarà la capa freàtica del nostre. Aquest ja és el tercer any que no podem regar de canal perquè reguem de Darnius-Boadella”, un pantà que ara mateix es troba al 17% de la seva capacitat. “Si estem així el gener, no sé quina situació hi haurà al juliol”, explica amb neguit. En els darrers mesos Suñer ha hagut de sacrificar caps de bestiar perquè no tenia prou aigua. Una de les seves principals reclamacions, com la dels pagesos de les comarques de Girona, és que s'habiliti un punt d’emergència de recollida d’aigua per comarca. Ara mateix, l’únic que hi ha en tota la demarcació és a Blanes, a 85 quilòmetres de Peralada.
La desburocratització, un objectiu impossible?
Durant les mobilitzacions, una de les principals queixes de la pagesia girava al voltant de l’excés de burocràcia que envoltava la seva feina i les reclamacions implicaven reduir-la, cosa que, un any després, encara no ha passat. “Les granges hem de fer tres tràmits per un mateix tema i ens fan tres inspeccions pel mateix problema. Ens tracten com si fóssim delinqüents i mirem de fer-ho sempre el millor possible”, lamenta Suñer. Anna Serra hi coincideix amb aquesta necessitat, queixant-se que els processos s’han complicat fins a l’absurd i que l’administració està “desconnectada” del que tot plegat implica, amb l’afegit d’haver-se de fer els mateixos pagesos les seves pròpies inspeccions.
La posició de Masot és similar a la dels seus companys de professió, lamentant que la política europea sigui tan lenta en tots els àmbits, fet que provoca que totes les modificacions triguin molt temps a materialitzar-se: “La burocràcia és una cosa que està establerta i que costarà molt de canviar, encara que s’estan donant passos per fer-ho”. El ramader considera que la “burocràcia i el control” han d’existir en el sector del camp, com passa a tot arreu, però sí que reclama que aquesta se simplifiqui.
Mercosur, un element que pot tornar a disparar la tensió
En les mobilitzacions del 2024, un dels elements que la pagesia catalana criticava era el tractat de lliure comerç entre la Unió Europea i Mercosur. El passat sis de desembre, es va arribar a un acord però aquest encara no ha entrat en vigor, doncs està en procés de ratificació per part dels països europeus. L'acord de la Unió Europea amb Mercosur pot ser un dels elements que torni a disparar la tensió entre la pagesia i la classe política.
Per Serra, aquest és un dels principals maldecaps i denuncia la permissivitat de la Comissió Europea però també de l’Estat: “Deixarem entrar tots aquests productes que no compleixen la mateixes normes que nosaltres, que són molt més barats però que és una competència deslleial i que, a més, contaminen amb el transport? És totalment il·lògic”, denuncia: “Cal protegir el de casa davant el que ve de fora”. Per Masot, si aquest acord finalment entra en vigor, hi pot haver una nova distorsió dels preus que tensi tot l’ecosistema. Tot i que veu que els tractats són necessaris en un món global i quan Catalunya és un país “exportador”, reconeix que hi haurà sectors, com el boví, que seran més perjudicats: “No ens hi hem de posar en contra, però amb els sectors afectats, cal ser solidaris i tenir reserves perquè hi hagi formules de compensació.
“Engrunes” però uns catalans molt més conscients
Preguntats els tres treballadors del camp pels canvis que hi ha hagut en el sector des d'aleshores, la més taxativa és Anna Serra que els titlla d’”engrunes i la xocolata del lloro per mantenir-nos callats”. La ramadera no amaga la seva frustració i considera que els polítics van prendre el pèl als pagesos l’hivern passat i que si bé ara els conviden a actes o fins i tot al “Parlament per fer un discurs o anar-hi d’oients” és només perquè no facin soroll. Com a prioritat, Serra fixa la lluita contra la fauna cinegètica.
Masot i Suñer coincideixen a assenyalar un “clic” en la conselleria (que en aquesta legislatura torna a ser d’Agricultura, Ramaderia i Pesca amb Òscar Ordeig al capdavant) d'ençà del canvi de Govern. Tots dos parlen d’un Departament més “receptiu” i que, segons Masot, intenta “arribar a tots els llocs perquè tothom quedi atès”. Serra no ho comparteix i es queixa que amb el canvi de Govern, promeses de l’Executiu anterior s’hagin quedat en paper mullat, però sí que destaca que hi ha “càrrecs que veus amb una major predisposició, ganes i certa il·lusió de canviar el que no està funcionant”.
En canvi, hi ha una opinió compartida entre els tres pagesos. El país i la seva ciutadania són molt més conscients de les problemàtiques del camp d’ençà que els seus tractors van travessar el país. Per Suñer, aquestes mobilitzacions han suposat un abans i un després en la manera que els catalans veuen els seus pagesos i en paraules de Serra, “ara ja no només som ramaders, pagesos o pescadors, també hi ha els consumidors. I si hem d’anar a algun lloc, hi anirem tots junts". “La sensibilitat que té la societat amb el sector és molt més elevada”, resumeix Masot.
El repte del relleu generacional
Tots tres identifiquen que el repte més gran al qual s’enfronta el sector no ha canviat des de l’any passat: la seva supervivència. I això passa necessàriament per un relleu generacional que avui no està en cap cas garantit. En aquest sentit, Suñer lamenta que un jove que es vol incorporar a Catalunya es troba ara mateix a l’espera que hi pugui haver canvis, amb més restriccions que les que planteja la normativa europea. “S’hauria d’incentivar i facilitar més les coses a aquell jove que es vulgui incorporar amb traspassos de terra o d’explotacions”, reflexiona. Serra explica que l’objectiu del Gremi és en aquests moments, és la viabilitat: “Que els nostres fills i nets tinguin la il·lusió per la professió com la tenim nosaltres, però quina il·lusió han de tenir si això és una merda”. L’objectiu encara és, un any després que els tractors entressin per la Diagonal, lluitar perquè treballar al camp segueixi sent possible.