L'apagada general es viu amb certa calma als passadissos de l'Hospital Clínic de Barcelona, més enllà de l'olor de combustible que els recorre. L'existència de generadors elèctrics permet mantenir les urgències i quiròfans. Però les consultes externes sí que s'han vist afectades, tal com relataven a ELNACIONAL.CAT un metge de rehabilitació i un altre del servei de cardiologia del departament d'oncologia. Unes hores després, el Govern demanaria als ciutadans que no visiten els metges. 

"Les haurem de reprogramar per a demà o per a quan torni la llum", diu aquest metge, com la majoria dels preguntats sense massa informació ni de l'origen de l'apagada ni de quant de temps trigaria a tornar l'electricitat. En un hospital amb llistes d'espera que superen els 100 dies, unes hores o uns dies sense consultes encara poden complicar la situació. El mateix ha succeït en altres hospitals de Catalunya com Sant Joan de Déu. 

Una mica més complicada era la situació al Centre d'Atenció Primària, on com que no hi ha generadors no es podien fer consultes d'urgències amb normalitat. "Estem aquí per poder donar resposta a la població, però no podem fer la feina del dia a dia", explica Marta Sorribes, directora de l'equip del CAP Numància. "No tenim el sistema informàtic amb l'historial mèdic, per la qual cosa no podem fer les consultes amb la informació necessària, ni podem demanar les receptes, que de totes formes les farmàcies tampoc podrien dispensar", afegia. 

Tot i que les neveres poden aguantar durant unes hores la conservació dels medicaments amb la porta tancada, altres fonts de centres d'atenció reconeixien que alguns medicaments i neveres que acabaven d'arribar i que feia mesos que esperaven es podien fer malbé. 

De nou al Clínic, la manca de llum i de certeses mantenia els professionals als llocs de treball sense saber ben bé què fer, i als estudiants de la universitat al bar perquè les classes s'havien suspès. Les especulacions corrien amb certa llibertat mesclada amb la prudència del desconeixement. Una paradeta amb infermeres reivindicant millores en les seves condicions mantenia la recollida de firmes i repartiment de fulletons. 

Si la pandèmia ens va tancar a casa durant uns mesos, les primeres hores de l'apagada han omplert els carrers i les cantonades de gent passejant i xerrant. Les terrasses dels bars també s'omplien, tot i que no a totes els funcionava el cobrament amb targeta.

La majoria dels caixers tampoc no dispensaven diners i, amb els semàfors apagats, la seguretat viària depenia del bon comportament de conductors i vianants. 

"Si això dura uns dies, demà no aniré a chambear", comentava un treballador d'origen llatinoamericà amb un company conversant pel carrer. "Jo crec que això han estat els hackers. I si és així, podem estar dies", responia el seu company, mentre un quiosquer assegurava amb un somriure que avui era un dia de "fer migdiades i no treballar". A un edifici proper al Clínic, el porter celebrava haver rescatat a una treballadora que s'havia quedat atrapada en un ascensor durant una hora. "Amb una clau mecànica, hem pogut fer baixar la màquina fins a un pis i obrir-ho", relatava. 

Supermercats tancats, equips de laboratoris, de mecànics o d'informàtics xerrant al carrer per tal de no estar dins de la feina a les fosques i una mescla de por i diversió imperaven en un ambient on tothom, des dels sensesostre fins als enginyers més experts en electricitat es fan la mateixa pregunta: Quan tornarà la llum?