El candidat del PSC a les eleccions d'aquest 12 de maig ha anunciat dos fitxatges a la seva candidatura que feia setmanes que molta gent donava per fets. Si Salvador Illa aconsegueix ser president de la Generalitat -les enquestes publicades fins ara no ho posen fàcil, pels pactes que s'hauran de fer des del dia 13 a primera hora- nomenarà l'alcaldessa de Santa Coloma de Gramenet, Núria Parlon, consellera d'Interior, i Josep Lluís Trapero, com a director general de la Policia, el càrrec polític que dirigeix els Mossos d'Esquadra per sobre del cap del cos, un càrrec, aquest darrer, que el major Trapero ja ha assumit en dues ocasions. Si es confirma, serà el primer cop que un uniformat assumeix aquest càrrec reservat als polítics.
🔴 Resultats eleccions de Catalunya 2024, DIRECTE
📊 La participació en les eleccions de Catalunya 2024
🔍 Resultats Eleccions de Catalunya 2024 per municipis | CERCADOR
L'anunci d'Illa, en el bloc sobre seguretat del debat electoral de TV3, s'ha entès com una promesa electoral que el candidat del PSC juga com una carta per esgarrapar vots amb cares conegudes, si bé sense propostes, fins ara, tangibles en seguretat. El candidat del PSC assegura que l'elecció de Josep Lluís Trapero, que ostenta el rang de major del cos, tot i que ara apartat de la direcció operativa, és per "professionalitzar" la política. Si finalment Illa és president i els pactes li permeten nomenar Parlon i Trapero, serà el primer cop que un agent de la policia assumeix aquest càrrec polític, sent també el primer cop que un alt càrrec de la policia se significa de manera clara amb un partit polític.
Mai cap agent dels Mossos ha estat director de la Policia
A Trapero, ara cap de la Comissaria General d'Inspecció i Avaluació dels Mossos, se l'havia relacionat amb l'independentisme abans del Procés, un idil·li liquidat quan va declarar davant de l'Audiència Nacional que la seva intenció era detenir el president Puigdemont i a tot el Govern de la Generalitat si hagués calgut, després del referèndum del Primer d'Octubre de 2017. Des de llavors, apartat del focus, ha mantingut un perfil públic limitat a una compareixença al Parlament de Catalunya i fins ahir, quan Illa va anunciar el seu fitxatge pel projecte dels socialistes amb la intenció de ser, si l'aritmètica a la Ciutadella ho permet, ser nomenat director general de la Policia.
El càrrec al qual opta el major és clarament de perfil polític i és qui marca les línies estratègiques, en l'àmbit polític, d'acord amb les línies mestres del Govern i del president, a la Prefectura dels Mossos. Actualment, el càrrec l'ostenta Pere Ferrer, que des del 2019, amb diversos consellers, ha assumit aquesta responsabilitat. Trapero, segons l'anunci d'Illa, no opta a tornar a ser el cap del cos i exercir el seu rang de major; acceptant l'eventual encàrrec, Trapero exerciria de cap polític de la policia catalana. Per sota d'ell hi hauria el cap del cos, que actualment és el comissari Eduard Sallent -opta a ser nomenat també major-, si no decideixen rellevar-lo. La relació entre els dos alts comandaments, amb models policials antagònics, és obertament dolenta.
Trapero juga la carta política per recuperar el control
Aquest pas de Trapero d'acceptar poder ser nomenat en aquest càrrec estrictament polític, sense cap mena de capacitat operativa en el dia a dia del cos dels Mossos d'Esquadra, més enllà de les prerrogatives que té inherents el càrrec de director general de la Policia, ha sacsejat en l'àmbit intern el cos dels Mossos d'Esquadra en dues direccions. Si bé Trapero té els seus seguidors fidels entre comandaments i base de l'organització policial, altres fonts coneixedores dels corrents de fons dels Mossos, lamenten que el major hagi fet aquest pas polític, alineant-se amb el PSC, trencant la neutralitat que haurien de tenir els comandaments de la policia catalana.
Qüestionen que, si bé era legítim que pogués tornar a ser el cap del cos, amb un possible canvi de Govern, que ara s'hagi arrenglerat amb Salvador Illa per ocupar un càrrec polític i poder dirigir els Mossos des de la Direcció General de la Policia i no des de la Prefectura, l'ha inhabilitat per tornar a ser cap del cos. Alguns dels col·laboradors de Trapero tampoc veuen clar que el major hagi ja acceptat dir que 'sí' a Illa si el proposa i asseguren que l'excap del cos vol liderar els Mossos, contraposant el model Sallent, però no la direcció general, un càrrec que li quedaria fora de les seves habituals capacitats, enfocades més a l'operativitat que a la institucionalitat.
La politització dels Mossos entra en campanya
Durant els darrers anys, l'exconseller d'Interior Ramon Espadaler, antigament a Unió i ara al grup parlamentari del PSC, ha criticat la politització dels Mossos d'Esquadra a les comissions al Parlament en contraposició a la gestió del conseller Joan Ignasi Elena. El conseller de Vilanova i la Geltrú, qui va fer cessar el major Trapero de cap dels Mossos, l'any 2021, per nomenar el comissari Josep Maria Estela i posteriorment, un any després, el comissari Eduard Sallent, va carregar contra Illa per l'anunci del fitxatge de Trapero. En una piulada a Twitter Elena va respondre i va acusar els socialistes de "polititzar" els Mossos amb l'anunci de voler fitxar Trapero de director general de la policia.
El president Carles Puigdemont, candidat de Junts, també ha carregat contra Salvador Illa i l'ha acusat de fer política amb la policia per interessos partidistes i ha assegurat que Junts no anunciarà nomenaments del futur Govern fins que els ciutadans, el 12 de maig, parlin a les urnes. Alejandro Fernández, candidat del PP, en canvi, creu que fitxar Trapero és "tornar al Procés". Aquest dimecres l'exconseller Miquel Sàmper, qui va nomenar Trapero cap del cos quan va ser absolt per l'Audiència Nacional, també ha mostrat el seu suport a Salvador Illa de cara a les eleccions del diumenge vinent.
La inestabilitat, també ADN dels Mossos
Els comandaments neutrals consultats per ElNacional.cat lamenten que aquest anunci d'Illa tornarà a fer saltar pels aires la feina feta els darrers mesos i que, si el candidat del PSC és president i Parlon consellera, obrirà un nou període d'inestabilitat al cos dels Mossos, una situació que no és nova, però que tothom assegura que no és bona per enfortir el projecte i lluitar de manera efectiva contra els reptes que té la policia de Catalunya contra el crim organitzat, el terrorisme i la violència contra les dones.
Els darrers anys els canvis de cap del cos i de Prefectura han fet que, per diversos motius -relleus polítics o l'activació de l'article 155 de la Constitució espanyola i la suspensió de l'autonomia-, els Mossos d'Esquadra hagin tingut fins a vuit caps diferents. Trapero i Sallent, els representants dels dos models enfrontats, han repetit en l'encàrrec de liderar la policia catalana en dues ocasions. També han sigut caps del cos els comissaris Ferran López -ara número tres del cos-, Miquel Esqius -ara cap de la regió Metropolitana Sud- i Josep Maria Estela -ara cap de la regió de Ponent.