Com serà l'àrea metropolitana de Barcelona d'aquí a unes dècades? Quins són els aspectes a tenir en compte ara per preservar un futur de qualitat? Quina serà la importància ecològica, mediambiental i de mobilitat? Això és el que persegueix el Pla director urbanístic metropolità (PDUM). Aquest és l’instrument urbanístic que ordena, planifica i estructura la metròpolis de Barcelona. El PDUM i el Pla d’ordenació urbanística metropolità (POUMet) substituiran el Pla General Metropolità (PGM), del 1976. L’aprovació inicial del PDUM dona compliment a la figura de planejament establerta per la Llei 31/2010, de 3 d’agost, de l’Àrea Metropolitana de Barcelona i als objectius del mandat 2019-2023.
Antecedents i trajectòria fins al moment actual
L’any 2015 es van iniciar els treballs de redacció del Pla, l’avanç del qual va ser aprovat pel Consell Metropolità el 26 de març del 2019, moment en què es va iniciar el període d’informació pública, que es va allargar fins al 31 de gener del 2020 per tal d’afavorir el procés de participació. Dins d’aquest termini, es van rebre més de 2.000 suggeriments i aportacions per part de persones físiques i jurídiques, així com els informes dels ajuntaments metropolitans i de diversos ens públics. El document del PDUM per a la seva aprovació inicial ha tingut en consideració totes les aportacions i observacions recollides en aquests informes, la gran majoria de les quals han estat recollides en la proposta.
El PDUM s'ha aprovat amb un amplíssim consens tècnic, polític, territorial i social
El PDUM s’elabora en un moment en què coincideixen la necessitat, la voluntat, la possibilitat i l’obligació de fer-lo. El Pla General Metropolità (PGM) inclou 27 municipis, mentre que la resta fins a arribar als 36 han desenvolupat planejaments generals més recents. El servei, la utilitat i l’eficàcia del Pla General Metropolità han tingut una durada de més de quatre dècades, però ara mostren signes d’esgotament.
La mateixa flexibilitat que ha permès introduir-hi amb relativa facilitat centenars de modificacions i desenvolupar múltiples i diverses figures de planejament derivat ja no pot absorbir els nous reptes i demandes. A la resta del territori metropolità fora d’aquests 27 municipis emmarcats dins del PGM, on el planejament urbanístic és més recent, la necessitat més gran no només ve de l’obsolescència de les disposicions, sinó de la manca de visió metropolitana. Aquest desgast i la falta d’una veritable visió de conjunt del planejament metropolità reclamen, doncs, una revisió. Al mateix temps, la multiplicitat de plans i regulacions que s’han superposat al llarg dels anys al territori metropolità ha creat una certa saturació que condueix a la complicació i a la confusió.
El PDUM dibuixa una Barcelona metropolitana del 2050 regenerada, policèntrica, renaturalitzada i cohesionada
Aquesta oportunitat ha fet resorgir una renovada confiança en el planejament. Es reconeix, d’aquesta manera, la capacitat del planejament no únicament per fer compatibles les voluntats i les demandes dels diversos agents que intervenen en aquest procés de desenvolupament, sinó també per potenciar-los mitjançant la coordinació dels seus interessos.
Igualment, les condicions tècniques, polítiques i juridicoadministratives que coincideixen en el moment actual es combinen amb la capacitat política i, al mateix temps, amb el manament irrenunciable d’endegar el pla director atorgat per la Llei 31/2010 de l’Àrea Metropolitana de Barcelona.
Missió i objectius
El PDUM aspira a plasmar espacialment un model de desenvolupament urbanístic metropolità que té com a premissa de partida donar resposta a les necessitats de la població metropolitana basant-se en les capacitats del territori.
El nou Pla director urbanístic de l'AMB projecta una metròpolis policèntrica, amb 15 pols d'atracció urbana
Aquest model es concreta en 10 objectius: reforçar la solidaritat metropolitana; potenciar la capitalitat metropolitana; naturalitzar el territori potenciant els valors de la matriu biofísica; millorar l’eficiència del metabolisme urbà; articular el territori a partir d’una estructura policèntrica; fomentar una mobilitat activa i sostenible repensant les infraestructures metropolitanes; afavorir la cohesió social per mitjà de l’habitatge, l’espai públic, els equipaments i el transport públic; rehabilitar i reciclar teixits urbans; incrementar la complexitat i l’habitabilitat urbana; i, finalment, impulsar la competitivitat i la sostenibilitat de l’economia metropolitana.
Quatre eixos estratègics
El PDUM té quatre eixos estratègics que guien les propostes més concretes. En primer lloc, la preservació de les funcions i els serveis dels ecosistemes metropolitans per fer emergir la infraestructura verda com el principal condicionant del desenvolupament urbà. En segon lloc, la recuperació d’estructures i continuïtats urbanes per configurar una ciutat metropolitana de proximitat, a la mida de les persones, amb més equilibri i integració amb els espais oberts, i que alhora garanteixi el seu paper a escala regional.
El PDUM preveu més de 120.000 habitatges assequibles estables i 870 km d'eixos verds
Seguidament, la regeneració urbana, amb transformació dels teixits urbans amb la intenció de generar resiliència, redistribució dels recursos, i millor qualitat de vida. Per últim, la transició ecològica, social i tecnològica de les pròximes dècades a l’àrea metropolitana per aconseguir una reducció dels impactes ambientals, una millor adaptació al canvi climàtic, un reaprofitament dels recursos i una economia més sostenible.
Configuració d'una estructura urbana i social
EL PDUM projecta una xarxa d’avingudes metropolitanes que sumen més de 240 km, així com planteja 870 km d’eixos verds. El PDUM visualitza una ciutat metropolitana basada en una xarxa d’avingudes, carrers, parcs, eixos verds i equipaments que prioritza les persones, cohesiona els barris i facilita la mobilitat a peu, en bicicleta i en transport públic.
L’estructura urbana i social del PDUM està formada per un sistema de vies estructurants: avingudes metropolitanes, carrers, connectors i camins; el sistema de parcs i eixos verds estructurants, i les centralitats i equipaments. Aquesta estructura de mida humana vol ser el pilar de les futures transformacions urbanes i vincular el model urbà a una mobilitat de proximitat i sostenible.
Intermodalitat de transport i projecció d'una xarxa d'avingudes metropolitanes
EL PDUM aposta perquè el 2050 la meitat dels desplaçaments a la metròpolis es facin a peu o en bicicleta i el 30 % en transport públic. També preveu que es redueixi a la meitat l’ús del vehicle privat a l’àrea metropolitana. Tanmateix, projecta 10 grans avingudes metropolitanes que sumin 240 km. EL PDUM garanteix el dret a l’accessibilitat amb dues estratègies: reordenació d’usos i projecció d’una xarxa d’avingudes metropolitanes. Aquest Pla redistribueix els usos per escurçar les distàncies i possibilitar que els desplaçaments quotidians siguin a peu o en bicicleta.
La ciutat metropolitana ha de tenir una visió ambiciosa de les grans infraestructures tant pel que fa a la xarxa viària com a la xarxa ferroviària per tal de descarbonitzar la mobilitat, moure el màxim de persones amb mitjans sostenibles, i que no suposin una barrera per a la ciutat metropolitana. El model d’estructura urbana i social va lligat a un replantejament de la xarxa viària segregada metropolitana, fet que reconfigura certs nodes estratègics per tal de prioritzar la continuïtat de les avingudes, crear ciutat allà on hi ha discontinuïtats i afavorir al màxim l’intercanvi modal.
Sistemes d'autopistes i autovies, avingudes metropolitanes i nodes estratègics
El PDUM proposa tres grans tipus d’actuacions:
- Els sistemes d’autopistes i autovies. Les transformacions en la xarxa viària segregada responen a un replantejament de la seva estructura que permeti passar de la superposició de dos models, el de les vies radials segregades i el de les vies de circumval·lació que formen les rondes, a fer servir aquestes darreres per distribuir i gestionar el trànsit a la ciutat central.
- Les avingudes metropolitanes i la xarxa viària segregada. La proposta del PDUM busca la combinació d'ambdós elements. Algunes actuacions requeriran reconfigurar un nus viari per donar pas a l’avinguda, o transformar la via segregada per convertir-la en avinguda, o bé compatibilitzar les dues.
- Els nodes estratègics. Per possibilitar la continuïtat de les avingudes metropolitanes, el PDUM proposa també una sèrie d’actuacions específiques en la infraestructura viària segregada; concretament, sobre els principals colls d’ampolla que representen alguns enllaços o nodes viaris.
Més habitatge assequible i noves centralitats
El nou Pla director possibilita que el 10% del parc d’habitatge social sigui estable, així com preveu més de 120.000 habitatges assequibles estables per al 2050. Per tal d’aconseguir els objectius d’ampliació i redistribució de l’habitatge assequible, el PDUM proposa la intensificació de les reserves sobre els nous desenvolupaments, les actuacions de transformació d’interès metropolità i les estratègies en sòl urbà per dotar d’habitatge assequible. Així doncs, s’intensifiquen les reserves d’habitatge de protecció pública als àmbits de centralitat metropolitana delimitats pel Pla i pels futurs plans, així com en els àmbits d’oportunitat metropolitans que es troben en municipis amb dèficit d’habitatge assequible estable, i les incrementen fins al 50% del sostre residencial.
EL PDUM distingeix 15 noves centralitats que permetran augmentar el reequilibri de la metròpolis i superar la dicotomia entre el centre i la perifèria, així com identifica 115 àmbits que permetran desenvolupar més de 135.000 habitatges i disposar de 20 milions de metres quadrats renovats per a activitats econòmiques. La ciutat metropolitana futura no creixerà en extensió, però cal que potenciï certs indrets. El PDUM proposa unes àrees de centralitat fora de la ciutat central per tal de distribuir els llocs d’activitat i de residència, equilibrar les oportunitats pel que fa a dotacions i apropar les xarxes de mobilitat sostenible. Les 7 centralitats ordenades són Cruïlla Sant Boi, Porta Diagonal, la Torrassa, Quatre Camins, Riera de Palau, Montgat i Besòs Central. Les 8 no-ordenades són Prat Nord, Porta Delta, Baricentro, Montcada Bifurcació, Besòs-Gran Via C-31, Hospital General, TV3 Diagonal i Castelldefels UPC-Estació.
Impuls de la infraestructura verda
La preservarció dels espais oberts i el fet que tinguin un paper central en l’articulació de la metròpolis de Barcelona és clau per al PDUM. De fet, s'augmenta en un 4,2 % el sòl no urbanitzable. El Pla protegeix els espais naturals i agraris de la metròpolis, vol garantir-ne el valor ecològic i la capacitat d’aportar beneficis a les persones. A més, planteja una xarxa de parcs i eixos verds que integren la natura a la ciutat per tenir més qualitat de vida davant de la calor extrema i la contaminació de l’aire.
Per revertir la situació actual, el PDUM proposa l’ordenació de la infraestructura verda com a base estructural del desenvolupament urbà considerant quatre tipus d’actuacions principals: la preservació dels espais oberts, la recuperació de l’activitat agrària, la millora del cicle integral de l’aigua i l’establiment d’una xarxa de verd urbà interconnectada amb el seu entorn.
Impuls a l'activitat econòmica
El PDUM protegeix l’activitat industrial en els polígons i adequa els usos en el territori. El nou Pla proporciona els mecanismes per protegir l’activitat industrial i, al mateix temps, flexibilitzar els usos que hi pot haver. El Pla inclou tots els polígons d’activitat en dues categories de funcions: els segregats dels teixits residencials i amb bona accessibilitat a la xarxa viària bàsica -en la funció especialitzada d’activitat econòmica-, i els integrats amb els teixits residencials en la funció mixta.
El PDUM permetrà disposar de 20 milions de metres quadrats el sostre renovat d’activitat econòmica. El nou model urbanístic prohibeix l’ús residencial a les àrees especialitzades d’activitat econòmica en els polígons d’activitat segregats dels teixits residencials. En aquests àmbits, tot el sostre serà destinat a l’activitat econòmica i les dotacions que li donin suport. L’estratègia garanteix en aquests polígons especialitzats un mínim del 30 % de l’ús productiu i assegura el manteniment del sostre existent en qualsevol operació de transformació.
Un nou concepte: el metabolisme urbà
El metabolisme urbà és el conjunt dels fluxos ambientals d'un municipi, com aigua, materials, energia, concebuts com si fos un ecosistema. Aquest nou concepte urbà proposat parteix d'una infraestructura verda que preservi els recursos, amb especial incidència en els recursos hídrics, la producció d’aliments i els serveis ecosistèmics de regulació i suport. A més, una estructura urbana i social eficient que propiciï l’autocontenció i les relacions de proximitat. En definitiva, un model de mobilitat sostenible i baix en emissions on es prioritzi la mobilitat activa i el transport públic. Es tracta, doncs, d'una ordenació del teixit urbà que garanteixi la reducció de demandes en edificacions i activitats, que permeti maximitzar la generació d’energies renovables i que generi alhora entorns saludables.