Fa dotze mesos van ser rebuts al port de València per un dispositiu humà i logístic sense precedents; un any després, 480 dels 629 immigrants de l'Aquarius, 61 d'ells menors no acompanyats, intenten continuar amb la seva vida en 14 comunitats autònomes, 15 dels quals a Catalunya -12 a Barcelona i 3 a Girona- i d'altres 80 a França.

Mentrestant, els 69 restants van renunciar o van abandonar el programa de protecció del sistema nacional d'acollida i integració, segons les últimes dades facilitades a Efe pel Ministeri de Treball, Migracions i Seguretat Social.

Els que van arribar aquell 17 de juny del 2018 a València després de la decisió del Govern de donar-los l'acollida que Itàlia i Malta els va negar en tancar-los els seus ports van ser 629 persones de 25 països, 73 d'elles MENAs (menors no acompanyats) i deu menors més amb les seves famílies. La gran majoria, 545, eren homes, i 84 dones.

Permís de 45 dies

A tots se'ls va concedir un permís d'estada extraordinari de 45 dies per raons humanitàries i se'ls va garantir la possibilitat de sol·licitar asil, però gairebé la meitat, un total de 300, van manifestar la seva voluntat de demanar-ho a França, país que va acabar acceptant el trasllat de 80.

A Espanya, tenint en compte les xifres proporcionades pel Ministeri de l'Interior, han formalitzat la seva sol·licitud de protecció internacional 371 dels rescatats, que han estat admeses a tràmit i estan en procés d'instrucció.

Ha estat el cas d'un grup de 30 immigrants atesos per la Comissió Espanyola d'Ajuda al Refugiat (CEAR), la majoria dones nigerianes en situació vulnerable, - moltes víctimes de violències sexuals -, i que estan esperant la resolució de l'Oficina d'Asil i Refugi (OAR), comenta a Efe Paloma Favieres, directora de Polítiques i Campanyes d'aquesta organització.

Per l'advocada, "no tindria sentit ni seria coherent ni sostenible" que se'ls denegués quan l'Executiu de Pedro Sánchez "va fer aquell pas d'acollir-los i donar-los un tractament diferent" que a la resta d'immigrants que arriben al nostre país.

I això malgrat que alguns d'ells, i també els 60 rescatats amb prou feines uns dies després pel vaixell d'Open Arms per els que el permís de residència atorgat va ser de 30 dies i no 45, "no compleixen amb algun dels cinc motius de persecució" contemplats en la Convenció de Ginebra per donar-los l'estatut de refugiats.

Sense respostes

"Cal donar-los un altre tipus de resposta, qualsevol mena de protecció, si no és l'estatut de refugiat, un altre per raons humanitàries", sosté Favieres, que explica que "la llei no defineix lo que són raons humanitàries i queda a la discrecionalitat de les autoritats, però també va ser discrecional la decisió del Govern, que va ser valent en aquell moment".

Els immigrants que esperen la resolució de la seva sol·licitud d'asil tenen dret a romandre a Espanya fins que es resolgui, a menys que siguin reclamats per un altre país de la Unió Europea o d'un Tribunal Penal Internacional.

Si és positiva, s'obrirà un període d'integració d'entre 6 i 18 mesos en el que romandran acompanyats per una ONG.

Altrament, l'autorització d'estada legal dels que tinguin una resolució desfavorable o els que no van reclamar asil expira, per la qual cosa la Policia Nacional pot iniciar els tràmits per a expulsió contemplats en la Llei d'Estrangeria i que, en algunes ocasions, inclou l'ingrés en un Centre d'Internament d'Estrangers (CIE) fins que són deportats.