Les cures informals dels familiars grans suposa una gran despesa anímica i econòmica a les famílies. En concret les dones d'entre 45 i 64 anys, batejades com a generació sandvitx, és a dir que s'encarreguen de la cura dels fills i la dels pares mentre treballen fora de casa, representen un 33% de totes les cures informals de persones grans que no assumeix l'administració pública a Catalunya, una càrrega "invisibilitzada" i que comporta efectes sobre la salut com la depressió. Aquestes cures a persones dependents de més de 65 anys equivalen al 4,1% del PIB català, fins a 10.105 milions d'euros, i el 10,9% de l'ocupació a Catalunya, segons revelen les dades de l'informe 'Valoració econòmica de les cures a les persones grans dependents i impacte en la generació sandvitx', elaborat per l'Observatori Dona, Empresa i Economia (ODEE) de la Cambra de Comerç de Barcelona.
Cost econòmic de les cures informals
Des de la perspectiva econòmica l'informe apunta que el total d'hores destinades a cures informals ascendeix a 411,8 milions, l'equivalent al 6,8% del temps treballat a Catalunya: remunerar-les aplicant el salari del conveni del sector suposaria una despesa de 5.811 milions d'euros, és a dir, el 2,2% del PIB català. En llocs de treball totals, en suposarien 389.943. Per fer el càlcul, la Cambra de Comerç i Suara agafen de referència el Servei d'Atenció Domiciliària del 2022, de 14,11 euros hora. La despesa mitjana pública de l'Estat i la Generalitat per prestació és d'almenys 6.433 euros, fins als 1.461 milions d'euros el 2022, i l'estudi pronostica, a partir de tres escenaris, un increment notable de cara al 2050. En un escenari en què es mantingui la despesa per habitant i que el nombre de sol·licituds se situï en 577.884, la despesa total s'enfilarà fins als 3.717,4 milions d'euros; si la quantitat destinada per persona s'eleva un 20% la despesa total pujarà fins als 4.460,8 milions d'euros, el que representarà 3,1 vegades més, i si augmenta un 40% la despesa total es multiplicarà per 4,3, fins als 6.245,2, segons recull l'estudi presentat aquest dimecres per la directora de l'ODEE, Carme Poveda; i la directora de transformació digital de Suara, Àngels Cobo, entre d'altres.
El paper de les dones a les cures
L'informe identifica 150.780 persones que es fan càrrec de persones grans, del total un 63% són dones, mentre que el 2008 eren un 72%. Del total, el 55% de les persones són fills —38% filles i 17% fills— mentre que el 35% són les parelles i la resta de familiars, segons les dades de l'Enquesta de Discapacitat, Autonomia Personal i Situacions de Dependència de l'Institut d'Estadística. L'informe concreta així mateix que les dones d'aquesta generació dediquen 6 hores més a la setmana que els homes a la cura: fan 49,3 hores davant de les 43,8 hores dels homes.
L'objectiu de l'informe és "visibilitzar, dimensionar i valoritzar econòmicament la realitat de les cures informals de persones grans dependents a Catalunya, que afecten especialment les dones de la generació sandvitx amb importants repercussions sobre la seva salut i situació econòmica". L'estudi també certifica que les dones pateixes un major impacte negatiu sobre la seva salut. La depressió encapçala les conseqüències i també pateixen caiguda dels seus ingressos econòmics, ja que en molts casos es veuen obligades a deixar la feina o reduir la jornada laboral per afrontar aquestes cures no remunerades. En concret, el 41% sent que la seva salut s'ha deteriorat, enfront d'un 27% dels homes. El 42% afirma sentir-se deprimida davant només el 22% dels homes, un 64% expressa sentir-se més cansada (41% els homes) i un 19% requereix un tractament (6% dels homes).
Reptes de la societat
Durant la seva intervenció, la directora de transformació digital de Suara, Àngels Cobo, ha lamentat que les cures no estan en un "primer pla de la societat" i ha afegit que és "prioritari i urgent" fer canvis radicals en l'àmbit laboral, social i econòmic. En aquest sentit, ha plantejat una sèrie de reptes que s'haurien d'assolir per aconseguir que "les cures no siguin un problema relegat a l'àmbit privat". Aquests reptes van des de "modificar el model de serveis" per fer les cures tenint en compte "l'heterogeneïtat de la gent gran" fins a beneficis pels cuidadors com per exemple garantir la independència econòmica de les dones i dotar als cuidadors dels recursos necessaris.