Aquest any ha estat força dur. Entre l'estrès del segon de batxillerat i la tensió de la selectivitat, gairebé embogeixo. Sortosament, tot ha sortit bé. M'he tret el batxillerat i he aconseguit entrar a la carrera que volia. A més, tots els meus amics de la colla també han entrat allà on volien. Així doncs, tanquem una etapa i n'obrim una de nova que ben segur serà emocionant.
Desgraciadament, però, després de cursar tota la primària i la secundària plegats, els nostres camins se separen aquí. Abans, però, hem volgut homenatjar tots aquests anys d'amistat fent alguna cosa especial tots junts. No sabíem què fer (estem força pelats), però de cop i volta se'ns va encendre la bombeta gràcies al meu bon amic Xavi, que mentre fèiem una cervesa ens va recordar una tant vergonyosa com divertida anècdota que vaig protagonitzar en l'excursió de primer d'ESO a PortAventura World.
Després de fer-nos un fart de riure (no, no l'explicaré), se'ns va acudir anar-hi, ja que des d'aleshores cap de nosaltres hi ha tornat i en guardem un gran record. No només ens va semblar un pla genial, sinó que vam trobar-ho una gran forma de recordar els vells temps. I sí, les expectatives es van complir, va ser un dia inoblidable. A continuació, us explico com va anar!
A les 10 del matí, puntuals (cosa estranya en nosaltres), ens trobàvem a les portes del resort temàtic per ser dels primers a entrar. Com que havíem matinat i comprat les entrades per internet, gairebé no vam fer cua. Així doncs, passats pocs minuts de les 10, ja hi entràvem amb unes ganes de gaudir i una energia desbordant. I tot acompanyava, un sol radiant, la colla al complet i tot un dia per endavant a PortAventura World. Què més podíem demanar?
Vam començar fortíssims. I és que la primera atracció que vam trobar és el Furius Baco, situat a l'entrada de la zona de la Mediterrània. Si no coneixes aquesta atracció, sàpigues que es tracta d'una llançadora que et fa accelerar de 0 a 135 km/h en tan sols 3 segons. És per flipar, de veritat. Llisques gairebé tocant a terra, travesses tanques, túnels i fins i tot fregues l’aigua del llac de la Mediterrània. Si t'agrada la velocitat, el Furius Baco és, sens dubte, per a tu.
Després d'aquest torrent d'adrenalina, vam continuar endavant fins a travessar la Mediterrània. Així, vam anar a petar a la Polynesia, una àrea que simula una frondosa jungla hawaiana. Allà, vam pujar al Tutuki Splash per repetir la fotografia que ens hi vam fer a bord quan vam pujar-hi durant l'excursió d'ESO. Aleshores, encara ens estàvem coneixent i no sabíem que arribaríem a ser tan bons amics. Ara, som més grans, però igual de tòtils. Què hi farem! Però ep, no només va valdre la pena per la foto, el Tutuki Splash és la pera. Però això suposo que ja ho sabeu. Qui no ha pujat mai al Tutuki?
Vam seguir avançant fins a arribar al plat fort: el Shambhala, emplaçat a la Xina. És la muntanya russa més alta de PortAventura Parki des que vam arribar que ens en moríem de ganes de pujar-hi. Quan vam pujar-hi per primera vegada amb l'institut, ens va impressionar moltíssim. I, ara, malgrat ser més grans, també ho ha fet. Per què? Doncs principalment per la seva caiguda lliure interminable. I també pels seus cinc camelbacks (elevacions durant el recorregut), que et fan sentir que perds el contacte amb el seient. Brutal!
Mireu si és bèstia el Shambhala que el Dragon Khan sembla petit al seu costat. Ara bé, passen els anys i continua tenint alguna cosa que el fa especial, únic. Potser són els seus loopings o les seves corbes que arribes a fer a 110 km/h. Però hi pujaries una vegada i una altra. De fet, això és el que vam fer, vam repetir, tot aprofitant que vam tenir la sort de no trobar-hi massa cua.
Anàvem com a motos, i perquè el ritme no decaigués, vam decidir pujar tot seguit a l'Hurakan Condor, una caiguda lliure situada a Mèxic que posa els pèls de punta. Quan vam anar-hi anys enrere no ens vam atrevir a pujar-hi. Aquesta vegada, no teníem excusa. Així, sense pensar-nos-ho gaire, vam enfilar-nos a la que per a mi és l'atracció més heavy del parc. Només et dic que puges dalt de tot d'una torre de més de 100 metres per caure 86 metres, sense previ avís, a una velocitat vertiginosa. Potser el més fort de l'atracció no és la velocitat de descendir des d'una gran alçada, que també, sinó aquell neguit que un té quan es troba dalt de la torre, contemplant la demarcació de Tarragona a vista d'ocell, tot sabent que, en qualsevol moment, cauràs sense que hi puguis fer res per evitar-ho. És molt difícil d'explicar, ho has d'experimentar. Si t'hi atreveixes, és clar.
Bé, després de tot plegat, necessitàvem una pausa per dinar. És per això que vam anar al Vinosfera Tapes i Vins, que ens va causar molt bona impressió. I com vam menjar, mareta! Que sí, que PortAventura és velocitat, acceleració, atreviment, grans altures... però també s'hi menja molt bé. Entre tots, ens vam cruspir diverses tapes: croquetes de bullit, de bolets, ous estrellats, mandonguilles a la jardinera, dips de pollastre arrebossat i una amanida. Era tan bo que vam repetir de gairebé totes les tapes. Ah, i també vam prendre unes quantes cerveses.
Per tal de pair el tec, vam decidir assistir a l'espectacle West Gold Frenzy del Far West. I va resultar ser molt entretingut. Sense fer-te cap espòiler, t'informo de què va. Els temuts germans Morgan, coneguts a tot l'oest, hi arriben amb la intenció de robar un preat botí. L'aconseguiran? Descobreix-ho tu mateix!
Acabat l'espectacle i havent fet la digestió, vam anar directament a l'atracció de la qual tothom ens ha parlat: l'anomenada Uncharted: L’Enigma de Penitence. És una atracció molt innovadora en comptar amb multitud de recursos digitals. És totalment diferent de les atraccions a les quals estàs acostumat/da. Dalt d’un vagó, fas un recorregut interior i a les fosques ple de llançaments laterals, plataformes giratòries, caigudes lliures invertides i animacions. Segur que no has experimentat res igual!
Finalment, vam acabar el dia passant de 0 a 180 km/h en només 5 segons i arribant a una alçada de 112 metres. I és que vam acomiadar-nos pujant al Red Force, l'atracció més alta i ràpida d’Europa i l’estrella del Ferrari Land, espai que es troba dins de PortAventura World. Així, com si ens trobéssim en un monoplaça de Ferrari, vam recórrer 800 metres a una velocitat que esporugueix. Encara no me'n sé avenir, és vertaderament impressionant. Si ets prou valent, puja-hi, fliparàs de debò!