El gest més universal per demostrar afecte és el petó. Aquest gest d'intimitat que ha copat la societat, l'art, la literatura i el cinema a Orient i Occident, podria tenir un nou origen segons un estudi publicat per la revista Evolutionary Anthropology. Aquest assegura que tots els petons tenen el mateix origen: una pràctica de neteja en què els ximpanzés i altres grans simis revisen el pelatge dels seus companys amb els dits i usen els llavis per llevar la brutícia. Aquesta recerca proposa que els humans hem heretat un vestigi d'aquest ritual.
L'estudi publicat dirigit pel psicòleg Adriano R. Lameira desmunta altres teories prèvies com que el petó és un reflex de la lactància o que aquest va evolucionar de la conducta premastegadora, quan el pare o la mare alimenten la cria amb menjar mastegat que li passen boca a boca. Lameira també descarta que l'origen del petó sigui la de potenciar la necessitat animal de reconeixement mutu a través de l'olfacte.
El científic admet que encara que totes aquestes teories poden ser vàlides, cap compleix la mateixa funció, amb la mateixa forma i el mateix context que el petó. I la resposta a l'enigma segons l'investigador està en la pèrdua evolutiva de pèl dels humans. Lameira diu que a mesura que els humans primitius van anar perdent el pèl, el ritual d'higiene mútua amb els llavis es va perdre, però que es va mantenir com a símbol, el gest d'aproximar els llavis al cos del company.
La clau segons l'investigador està en l'última fase del procés de neteja, quan els primats s'acosten els llavis al cos de l'altre simi per succionar entre el pèl per treure algun paràsit o brutícia que s'hi trobi enredat: "Quan ho vaig veure sabia que m'havia trobat de cara amb probablement la forma més antiga de besar" assegura l'investigador.
Lameira manté que tot i que els humans vam perdre el pèl a netejar sí que vam conservar l'últim pas d'aquest ritual, un que té una funció totalment abstracta, però que representava com si ens continuéssim tenint cura de la nostra higiene: "Els humans a diferència dels simis ja no es netejaven mútuament, però amb aquest gest era com si ho haguessin fet."
En l'estudi, el científic assenyala que tot i que el contacte boca a boca entre els grans simis és rar, sí que es dona en una situació específica: a l'hora de fer les paus després d'un conflicte. Però l'investigador posa èmfasi a dir que els primats no ho fan com una mostra d'afecte.
El primer petó té més de 4.500 anys
Els primers petons romàntics entre humans es van fer a Mesopotàmia fa 4.500 anys, segons un treball publicat per la revista Science l'any 2023. L'estudi assegura que hi ha referències escrites en tauletes sumèries i accàdies on la pràctica del petó es descriu com una part de l'acte sexual però també com una mostra d'afecte entre familiars i amics. Hi ha constància gràfica en una tauleta d'argila mesopotàmica que es conserva al Museu Britànic. S'hi veu una parella esculpida fent-se un petó a la boca, l'any 1800 abans de Crist.
