"Hi havia a la cort de França, cap allà l'any mil set-cents, el Baró de Bidet conegut pels seus invents...". Aquesta cançó de La Trinca que ja té més de 40 anys, ens sona antiga, però per antic, l'invent del qual parla la cançó: el bidet. Aquest objecte ja no es troba en la majoria de lavabos de noves construccions i segur que molta gent jove no n'ha fet servir mai cap i només el sap reconèixer perquè n'hi ha un al costat del vàter de casa els avis. El bidet es va dissenyar originalment per a la higiene íntima i per al rentat de peus, però avui en dia ha perdut molt ús i la gran majoria de gent opta per no instal·lar-lo.
Ara bé, hi ha una excepció a l'estat espanyol i és el cas de Zamora, on el bidet encara sobreviu i no només això, on la seva instal·lació és obligatòria. Segons estipula el Pla General d'Ordenació Urbana (PGOU) de 2011, "tot habitatge unifamiliar tindrà una superfície útil major de 20m² amb el següent programa mínim (...) lavabo complet, compost per lavabo, vàter, bidet i dutxa". Aquesta norma és de compliment obligatori a Zamora si es vol obtenir la llicència de primera ocupació.
L'origen del bidet
Segons explica la revista National geographic, René Louis de Voyer de Paulmy, marquès d'Argenson i ministre del monarca francès Lluís XV, relata a les seves memòries una curiosa escena: un dia, en ser rebut en audiència per Madame de Prie, se la va trobar asseguda en un curiós moble on es rentava les parts íntimes, pel que sembla al mateix temps que parlava amb ell. Aquest és la primera vegada que es troba constància escrita del bidet, un instrument l'ús del qual es considera més antic i sobre els orígens del qual no hi ha consens.
El nom d'aquest instrument ve del francès antic bidet, que era un tipus de cavall petit, semblant a un poni, que feien servir les dones i els nens de la noblesa per passejar. El nom fa referència a la posició que cal adoptar per seure al bidet. El bidet es va popularitzar a l'edat mitjana, una època en que tenir banyera era un privilegi fins i tot entre els nobles, la majoria de la població s'havia de conformar amb els rius per banyar-se, per tant, el bidet servia per a la neteja íntima del dia a dia per tots aquells que no es podien banyar.
Com a curiositat, la revista assegura que el bidet es va arribar a considerar un mètode anticonceptiu, si bé d'eficàcia dubtosa. National geographic explica que les prostitutes feien servir recipients semblants per netejar-se després de tenir relacions, esperant evitar embarassos i malalties venèries.