Jugar a endevinar l'edat d'algú és un dard enverinat: premi si l'encertes (cosa molt complicada, no ens enganyem), decepció si et passes d'anys i alegria i afalac quan fas curt (senyal que veus que la persona es conserva bé). A vegades el més fàcil, quan et pregunten quina edat creus que té algú, és deixar anar: 'segur que jove'. Però compte!, que segons un estudi de la facultat de Medicina de la Universitat de Stanford, localitzada a Califòrnia i considerada una de les millors universitats del món, això de la concepció de quan una persona és considerada jove o adulta podria canviar. Abans de posar-nos a analitzar què diu la ciència, cal recordar que l'edat és un número i que el ser jove o vell és molt diferent del fet de sentir-se jove o vell, un fet que varia en funció de l'estil de vida que porten les persones i de com se senten o com estan a nivell de salut.
El procés d'envelliment, dividit en tres etapes
Dit això, mentre hi ha persones de 50 anys que es consideren velles i persones de 45 que es consideren d'allò més joves, aquesta prestigiosa facultat dels Estats Units divideix el procés d'envelliment en tres etapes. Primer, l'edat adulta (de 34 a 60 anys), després la maduresa tardana (dels 60 als 78 anys) i, finalment, la vellesa, que comença oficialment als 78 anys. Les proteïnes a la sang són les protagonistes de l'estudi, que han revelat el seu paper crucial en l'envelliment. Analitzant els nivells de proteïnes a més de 4.000 participants, els investigadors han identificat com aquestes molècules influeixen en els diferents aspectes de l'envelliment, oferint noves perspectives sobre la salut i la longevitat. Per tant, joventut només el que hi ha abans dels 34 anys, esperem que aquest estudi no decebi ningú i insistim en que l'edat és un número.
Així doncs, l'equip de científics de la facultat de Medicina de la Universitat de Stanford ha descobert que l'anàlisi d'un conjunt reduït de 373 proteïnes pot predir l'edat de forma molt precisa. Els resultats suggereixen que l'envelliment fisiològic no és un procés continu i no es desenvolupa a un ritme perfectament uniforme, sinó que sembla més aviat traçar una trajectòria amb tres punts d'inflexió diferents en el cicle de vida humà. En aquests tres punts —que tenen lloc als 34, 60 i 78 anys— 1.379 proteïnes transmeses per la sang mostren canvis notables als seus nivells.