Una troballa arqueològica a la ciutat de York, al Regne Unit, ha resultat ser la primera evidència física dels combats entre gladiadors i feres salvatges a l'Imperi romà. Així ho indica un estudi conjunt de les universitats de Maynooth i King's College London, que ha conclòs que les marques trobades a la pelvis d'un esquelet masculí jove són compatibles amb la mossegada d'un lleó. Fins al moment, només es tenia constància de les baralles entre gladiadors i animals salvatges a través de textos i obres artístiques. La investigació ha estat publicada a la revista acadèmica PLOS One.
Les restes de l'esquelet, que van ser descobertes el 2004 durant una excavació a Driffield Terrace, York (Regne Unit), formen part d'un jaciment que es considera l'únic cementiri de gladiadors romans ben conservat del món. Precisament el bon estat dels ossos ha permès als forenses determinar que els forats i les marques a la pelvis probablement van ser causats per un lleó. Per al professor Tim Thompson, l'expert forense que va dirigir l'estudi, aquesta és la primera "evidència física" de gladiadors lluitant contra grans felins. "Durant anys, la nostra comprensió dels combats de gladiadors romans i els espectacles amb animals s'ha basat en gran manera en textos històrics i representacions artístiques", ha explicat.
Un escaneig 3D permet identificar el motiu de la mort del gladiador
Per esbrinar la causa del sot a la pelvis del gladiador, els experts van utilitzar innovadores tècniques forenses per analitzar les ferides, com ara escanejos 3D que van mostrar que l'animal havia agafat l'home per la pelvis. "Vam poder determinar que les mossegades van tenir lloc aproximadament en el moment de la mort. Per tant, no es va tractar d'un animal que volgués menjar-se'l després de morir: les mossegades estan relacionades directament amb la seva mort", ha assenyalat.
A més, els científics van comparar la mida i la forma de la marca a la pelvis amb mostres de mossegades de grans felins del Zoològic de Londres i van determinar que "les marques de mossegada d'aquest individu en particular coincideixen amb les d'un lleó".
La ubicació de les mossegades va aportar als investigadors encara més informació sobre les circumstàncies de la mort del gladiador perquè la pelvis no és el lloc on normalment ataquen els lleons. "Per això creiem que aquest gladiador lluitava en algun tipus d'espectacle i el lleó el va mossegar i el va arrossegar pel maluc", ha explicat l'expert.
La vida dels gladiadors: curta i brutal
A més, a través de les restes de l'home han pogut saber que la dels gladiadors era "una vida curta i força brutal". Segons detallen a l'informe, els seus ossos estaven modelats per músculs grans, i hi havia evidències de lesions a l'espatlla i la columna vertebral associades amb el treball físic dur i el combat. Els científics assenyalen que aquesta troballa ajuda a construir una millor imatge de com eren els gladiadors romans en vida i reforça la hipòtesi que va existir un amfiteatre a la York romana, tot i que encara no s'ha trobat, que hauria acollit combats de gladiadors com a forma d'entreteniment.