La Generalitat ha acollit aquest 2024, fins al 30 de novembre, 2.468 nous casos d’infants i joves emigrats sols, segons consta en les estadístiques del Departament de Drets Socials i Inclusió consultades per ElNacional.cat. L’acollida de nous casos va registrar la xifra més elevada al gener (amb 371), moment a partir de la qual va baixant de forma progressiva: febrer (299), març (228), abril (208), maig (195) i juny (156). A partir de juliol la xifra de nous acolliments mensual es va recuperant: juliol (215), agost (220), setembre (185), octubre (202) i novembre (189). Aquesta xifra reflecteix només el nombre de persones sota protecció de la Generalitat, tenint en compte que un desajust burocràtic impedeix als Mossos saber el total de menors indocumentats que hi ha a Catalunya.
D’acord amb les dades de la Generalitat, la majoria de nous casos corresponen a infants i joves procedents de països subsaharians (1.032), seguit pel col·lectiu de persones procedents del Marroc (961) i del Magrib (346) excloent el Marroc. D’Ucraïna hi figuren tres nous casos al llarg de l’any 2024, mentre que n’hi ha 12 de procedències no informades. La resta de casos s’inclouen en la categoria d’una “altra” procedència.
Fonts de la Generalitat indiquen a ElNacional.cat, que l’acompanyament de tots els infants que entren en el sistema de protecció es porta a terme fins a la seva majoria d’edat, sense perjudici que si ho desitgen i previ el compliment de determinats requisits puguin accedir a determinades prestacions fins als 23 anys. Les actuacions de la Generalitat en aquest àmbit estan regides pel document de l’anomenada Estratègia catalana per a l’acollida i la inclusió dels infants i joves emigrats sols.
Qui gestiona els centres on s'acullen els infants i joves migrats sols?
Els infants i joves emigrats sols que entren en el sistema de protecció de la Generalitat són acollits en tres tipus diferents de centres: el dispositiu d’atenció immediata (DAI), el Servei de Protecció d’Emergències (SPE) o el Servei de primera acollida i atenció integral (SPAAI). La Generalitat indica que les infraestructures on són acollides aquestes persones són “instal·lacions degudament legalitzades”. La gestió dels centres on són rebudes les persones menors migrades soles la porten a terme “entitats de serveis socials privades legalment constituïdes i sense ànim de lucre, degudament inscrites al Registre d’Entitats, Serveis i Establiments Socials”, segons la Generalitat. Habitualment, és una gestió en règim de concert social.
La Generalitat assenyala que durant el 2024 el nombre d’entitats que gestionen els recursos on es deriven aquestes persones han estat un total de 12. La relació d’entitats, fundacions o empreses que s’encarreguen la gestió d’aquests centres és la següent: Fundación Diagrama, Intress, Suara Serveis SCCL, Sant Joan de Déu Terres de Lleida; GEdi SCCL, Creu Roja, ISOM SCCL, Fundació Mercè Fontanilles, Fundació Iniciatives Solidàries, Fundació Resilis, Fundació Super Acció Social i Eduvic SCCL. L’import de la partida pressupostària per centres residencials de menors -siguin aquests nacionals o estrangers- (programa 318) en règim de concert social i gestió delegada és d’un pressupost inicial de 191.263.766,19 euros i un pressupost definitiu de 219.600.403,00, segons les dades facilitades per la Generalitat a ElNacional.cat. La Generalitat remarca que el pressupost ho és pel conjunt del sistema de protecció (independentment de si els infants i adolescents atesos són d’origen nacional o estranger). S’estima que entre l’1 de gener del 2017 i el 30 de setembre del 2024 han arribat a Catalunya 16.275 joves migrats sols.