Un any més es constata l’augment de la població estrangera a Catalunya. L'Institut d’Estadística de Catalunya (Idescat) ha fet públiques les dades corresponents a l’1 de gener del 2024 en les quals es reflecteix aquest increment del nombre de ciutadans nascuts fora de l’Estat espanyol, que és d’1.444.192 persones, i que ja representa el 18% de la població catalana. Aquesta xifra ha augmentat en 82.211 persones respecte a les dades de la mateixa data, però del 2023, fet que representa un increment anual del 6,0%. Segons les xifres proporcionades per l’Idescat, les proporcions més elevades de població estrangera es registren a les comarques de la Segarra (29,5%), l'Alt Empordà (25,9%), el Barcelonès (23,9%), el Pla d’Urgell (22,0%) i la Selva (22,0%). En un total de 12 comarques, almenys el 20% de la població és estrangera, mentre que l’any anterior aquest percentatge només arribava a 9 comarques. Per contra, les proporcions més baixes de població estrangera es troben a les comarques del Lluçanès (8,2%), el Moianès (10,0%), el Vallès Oriental (10,5%), l’Anoia (10,7%) i el Pallars Sobirà (11,3%).
Guissona, més estrangers que espanyols
Pel que fa a la presència d’estrangers per municipis, està molt relacionada amb la seva grandària. Barcelona és el municipi on resideixen més estrangers, 414.063, amb un augment de 29.403 estrangers respecte de l’any anterior. Altres municipis que destaquen són l'Hospitalet de Llobregat, amb 73.394 persones de nacionalitat estrangera, Badalona (38.990), Terrassa (33.076) i Sabadell (32.223). A Catalunya hi ha 50 municipis on el percentatge de població estrangera és superior al 25%. Destaquen Guissona (51,6%), on la població estrangera ja supera la dels seus habitants, Castelló d'Empúries (45,2%), la Portella (40,4%), Lloret de Mar (39,7%) i Sant Pere Pescador (38,6%).
El Marroc mana entre 180 nacionalitats
La població estrangera resident a Catalunya és heterogènia quant a l’origen i està representada per més de 180 nacionalitats. La comunitat marroquina és la més nombrosa (241.179) i equival al 16,7% dels estrangers. Respecte al total de població estrangera de cada comarca, la població marroquina és la més nombrosa en el conjunt de Catalunya i la primera nacionalitat en 30 comarques. També és la que té més pes a les comarques de l’Anoia (39,9%), l’Alt Penedès (39,7%) i el Bages (38,0%). En canvi, té menys pes a la Terra Alta (5,5%), el Barcelonès (5,7%) i el Moianès (7,2%). La població marroquina té una proporció d’homes més elevada que de dones (58,1% i 41,9%, respectivament) i destaca per una elevada proporció de població jove (17,9% de persones de 0 a 15 anys). També té una proporció de població de 65 anys o més molt inferior a la població de nacionalitat espanyola, igual que passa amb la majoria de les nacionalitats estrangeres.
Colombians, més a la Cerdanya i l’Alt Urgell
Per primera vegada, el segon lloc l'ocupa la població de Colòmbia (94.196), amb una representació del 6,5%. Aquesta és també la primera nacionalitat en 2 comarques (la Cerdanya i l’Alt Urgell). A les comarques pirinenques és on té un pes més important respecte del total de la població estrangera, i les proporcions més elevades són a la Cerdanya (24,9%) i a l'Aran (17,1%). La proporció de dones (53,8%) és superior a la d’homes (46,2%). Pel que fa a les edats, destaca el grup de població de 16 a 64 anys (84,2%), amb un pes lleugerament superior al de la mitjana dels estrangers (80,4%), i el grup de 65 anys o més només representa el 3,7%.
Italians, els primers al Barcelonès
La tercera nacionalitat amb més presència és la italiana, amb 86.822 persones, i és també la primera nacionalitat en una comarca, el Barcelonès. El pes més gran de la població italiana respecte del total de població estrangera es localitza al litoral central, principalment al Barcelonès (9,2%) i al Garraf (9,0%). La proporció d’homes (53,5%) és més elevada que la de dones (46,5%). La piràmide demogràfica de la població italiana resident a Catalunya mostra una proporció molt baixa de població jove (9,8%) i també del grup de majors de 65 anys (6,6%).
En el rànquing de nacionalitats, se situen després la població romanesa (85.922) i la xinesa (63.954), que representen el 6,0%, el 5,9% i el 4,4%, respectivament. En relació amb l’any anterior, destaquen els increments de la població originària de Colòmbia (17.789), del Perú (8.529), del Marroc (7.125), d’Itàlia (6.014) i de Veneçuela (5.172). En canvi, les nacionalitats que més disminueixen són les de Bolívia (‑1.167) i Romania (‑829).
Per edat i sexe
Per edats, el perfil de la població estrangera resident a Catalunya correspon a una població jove, amb una alta proporció de població de 16 a 29 anys (21,3%) i de 30 a 44 anys (35,8%), en contrast amb la població de nacionalitat espanyola, en què els percentatges són del 14,3% i del 17,3%, respectivament. La proporció de població de 0 a 15 anys és similar a la de la població de nacionalitat espanyola (14,3% i 15,0%, respectivament) i el percentatge de població de 65 anys o més és baix (5,3% en el cas dels estrangers i 22,7% en el cas dels espanyols).
Pel que fa al sexe, hi ha una presència majoritària d'homes (51,7%), mentre que els homes de nacionalitat espanyola no arriben a representar la meitat de la població (48,7%), i s’observen diferències importants segons el país de nacionalitat. Entre els països amb més de 20.000 estrangers, destaquen amb els percentatges més elevats d’homes: Senegal (75,4%), Pakistan (68,4%), Índia (62,4%) i el Marroc (58,1%). En canvi, els països amb un percentatge més baix d’homes són: Hondures (35,5%), Paraguai (38,8%) i Rússia (39,2%).