El futur de l’Església catòlica està en mans dels 133 cardenals menors de 80 anys amb dret a vot que participaran en el conclave que ha d’escollir el successor del papa Francesc, el papa número 267 de la història, continuant la successió apostòlica que s’inicia amb Sant Pere. El compte enrere per a l’elecció del futur pontífex encara no té una data concreta, però l’inici del conclave està delimitat per les normes vaticanes i el calendari d’exèquies. El termini legal estableix que ha de començar entre el 15è i el 20è dia després de la mort del Papa (21 d’abril), el que situa la finestra entre el 6 i l’11 de maig. Però la data es podria avançar al 5 de maig, donat que el Vaticà sol confirmar la data oficial un cop ha conclòs el dol oficial, els 9 dies de misses que s’obre després del funeral, els anomenats Novedials, que finalitzen el 4 de maig. La decisió final correspon al Col·legi Cardenalici, que pendrà durant les Congregacions Generals prèvies, on els purpurats acorden detalls logístics i programàtics. 

Són 133 elegibles de 252 cardenals

El Col·legi cardenalici està format per 252 cardenals, però només 135 d’ells poden votar i ser escollits papa, els que són menors de 80 anys. La xifra, però, queda reduïda a 133 cardenals, després de saber-se que dos dels elegibles han renunciat a assistir-ne per problemes de salut. Es tracta de l’espanyol Antonio Cañizares, un dels cardenals de la línia dura i conservadora, i el bosnià Vinko Puljić, arquebisbe emèrit de Vrhbosna. La norma feta pública el 1996 estableix que tots els cardenals elegibles han de personar-se al Vaticà com a molt 15 dies després de la mort del Sant Pare, i només llavors començarà el conclave, que es podria avançar uns dies si es constata que ja hi són tots presents a Roma, o endarrerir fins als 20 dies d'ençà de la defunció si encara en falten per arribar.

Els cardenals majors de 80 anys també poden assistir a les reunions preparatòries del conclave, però no votar. L’arquebisbe de Barcelona, Joan Josep Omella,  és un dels cardenals de més edat que participarà (va complir 79 anys el mateix dia que va morir el papa Francesc). El candidat més jove és Mykola Bychok, un prelat ucraïnès que exerceix a Melbourne (Austràlia) i que va ser nomenat cardenal pel papa Francesc el desembre passat.

 

 

El conclave més divers de la història

Els cardenals que podran votar provenen de 71 nacions diferents i, segons els experts, es tractarà del conclave més divers en la història de l’església. Itàlia, com a epicentre històric del catolicisme, lidera la llista amb 17 cardenals electors, mentre que els Estats Units són els segons, amb 10, i el Brasil, tercer, amb 7 cardenals representants. L’únic cardenal català i que pertany a les diòcesis catalanes candidat a succeir a Jorge Mario Bergoglio és el cardenal arquebisbe de Barcelona, Joan Josep Omella, mentre que hi ha altres cinc espanyols -després de la renúncia de Cañizares- que participaran en el conclave: l'arquebisbe de Madrid, José Cobo; l'arquebisbe emèrit de Madrid, Carlos Osoro; Ángel Fernández Artime, que va ser rector major dels Salesians i, actualment, és el proprefecte del dicasteri per a l'Institut de Vida Consagrada i Societats de Vida Apostòlica. La llista la completen l'arquebisbe de Rabat, Cristóbal López, i el bisbe de Còrsega, Francisco Javier Bustillo, tots dos nascuts a l'Estat espanyol.

 

Europa perd pes

La diversitat que caracteritzarà aquest conclave és causada per la voluntat que va tenir el papa Francesc d’obrir l’església a la perifèria del món. Dels teòrics 135 electors actuals, 108 van ser anomenats per ell mateix. De fet, fa quatre mesos el pontífex va escollir una vintena de nous cardenals, i amb aquestes incorporacions, un 80%, han estat escollits per Francesc. La resta van ser nomenats per Benet XVI, excepte tres que ho van ser pel seu predecessor, Joan Pau II. El més significatiu és que la majoria dels nous cardenals prové de regions que fins fa poc no tenien cap incidència en la política vaticana, com Àfrica (que té 21 electors), Àsia (20 electors representants de la Xina, l’Índia o les Filipines), o Amèrica del Sud (amb 19 cardenals amb dret a vot), i fins i tot hi trobem representants de nacions tan poc tradicionals com Myanmar, Mongòlia o Timor Oriental. Els papables europeus encara són majoria, amb 37 cardenals electors (el 39%), però l’actual mapa geopolític del conclave constata la pèrdua de pes específic dels europeus. Així i tot, entre les travesses dels cardenals favorits hi trobem els italians Matteo Zuppi. Pietro Parolin i Pierbattista Pizzaballa, el francès Jean-Marc Aveline, el filipí Luis Antonio Tagle, el ghanès Peter Turkson, el neerlandès Wilem Eijk, el nord-americà Raymond Leo Burke, el singalès Malcom Ranjith, l’hongarès Peter Erdö, el ghineà Robert Sarah, l’alemany Gerhard Ludwig Müller. Altres cardenals com el luxemburguès Jean-Claude Hollerich, el portuguès José Tolentino de Mendoça, l'austríac Christoph Schoenborn, el suec Lars Anders Arborelius, el suís Kurt Koch, el birmà Charles Maung Bo, el congolès Fridolin Ambongo Besungu, el nigerià Peter Ebere Okpaleke o l'italià Angelo Begnasco també es troben entre els més destacats. 

Segueix ElNacional.cat a WhatsApp, hi trobaràs tota l'actualitat, en un clic!