El govern aranès està en peu de guerra. La Generalitat va aprovar aquest mes de juny una llei a contrarellotge per blindar el català a l’escola davant les ingerències del TSJC (Llei 8/2022), però aquesta nova norma, diuen, va eliminar el caràcter de llengua vehicular de l'aranès. Per evitar la imposició del 25% de castellà a les aules que exigia el tribunal els grups parlamentaris no van tenir en compte que a l'Aran la llengua vehicular no és pas el català sinó l’occità. En concret, denuncien que en l’article 2, no es reconeix l'aranès com a llengua oficial i se li dona el caràcter de "llengua d'ús curricular i habitual".
Ara, el Conselh Generau ja ha exigit oficialment al Parlament que s’esmeni la llei i es recuperi l’aranès, una proposta que s’ha vist amb bons ulls per part dels grups, que defensen que hi ha altres normatives lingüístiques que de manera explícita protegeixen l’occità en l’àmbit educatiu. Tot i això, des del govern d’Aran denuncien que les competències en aquest àmbit estan “laminades i compartides” amb la Generalitat i exigeixen “garantir la seguretat jurídica” de l’aranès, una llengua cada cop menys utilitzada al nostre país. I és que ara mateix no arriba al 20% d'ús social.
Quina és la situació de l’aranès a les escoles?
Ja fa 38 anys que l'aranès és la llengua vehicular i que el Conselh lluita incansablement per impulsar aquesta llengua entre els més petits. En començar l'escola, els alumnes de P3 aprenen només en aranès i amb el pas dels anys s’incorporen més llengües (català, castellà, anglès i francès). Segons el pla, qualsevol alumne escolaritzat allà acaba l'educació primària podent-se comunicar perfectament en aranès. Posteriorment, a l'ESO, la llengua i la cultura occitana són una assignatura obligatòria i a Batxillerat es converteix en optativa.
El problema és que fora de les aules l'aranès no és la llengua habitual entre els infants i els joves. En bona part, per la manca de referents i suport lingüístic en pel·lícules, cançons o continguts a les xarxes socials. En conseqüència, que les noves generacions no parlin aranès ha fet retrocedir el seu ús en un 20% a favor del castellà, la llengua predominant ara mateix a l’Aran.
Segons les darreres dades de l'IEA, el 55,1% d'aranesos parlen habitualment en castellà. Només el 17,6% ho fan en aranès, mentre que el 16,4% utilitzen el català i un 10,6% altres llengües, que probablement s'acabaran incorporaran al castellà. En canvi, si fem una mirada al passat, les dades mostren que l'any 1983 un 60% de la població usava habitualment l'aranès, un 30% el castellà i un 10% el català. El 80,7% de la població de la Vall d'Aran entén l'aranès i el 55,6% el sap parlar, però, en canvi, en l'ús preferent hi ha hagut un creixement de 17,1 punts del castellà
La resposta del Govern a les queixes per la nova llei
Per la seva banda, el Govern ha afirmat que malgrat la mala redacció de la llei que blinda el català, “l’aranès manté plenament el caràcter de llengua vehicular de l’ensenyament, tal com preveuen altres normatives de manera explícita, concretament la llei d’educació de Catalunya, la llei de l’occità – aranès a l’Aran – i el decret llei 6/2022, de 30 de maig, pel qual es fixen els criteris aplicables a l’elaboració, l’aprovació, la validació i la revisió dels projectes lingüístics dels centres educatius”. A més, assenyalen que la norma reconeix expressament el caràcter vehicular de l’aranès en la disposició addicional tercera i reiteren el seu compromís amb l’occità. Sigui com sigui, amb els embolics jurídics a banda, el que sembla clar és que l’ús de l’aranès va a la baixa i que calen més estructures socials i polítiques de país que posin l'occità en un lloc prioritari.