Confrontació. L’extennista Arantxa Sánchez Vicario ha admès que va amagar el seu patrimoni per no haver de tornar uns 6,6 milions d’euros al Banc de Luxemburg, que va deixar-li el 2010 per pagar un deute a Hisenda. Així ho ha afirmat la fiscal a l’inici del judici, aquest dimarts al jutjat Penal 25 de Barcelona, i per això ha demanat que declari la primera en aquesta vista, que inicialment estava programat per divendres. “El meu marit, el senyor Santacana, em va obligar a no pagar al banc, em va dir que no em preocupés. Jo era tennista, no sabia de patrimoni. Ara em penedeixo, i per això ara estic pagant aquest deute”, ha contestat Sánchez Vicario a la fiscal.
L’exjugadora s’ha posat a plorar en la declaració amb l’advocat del Banc de Luxemburg. L'extennista ha desvinculat a la seva família del cas, ja que el novembre de 2009 les seves propietats van ser gestionades per ella i el seu marit. "Li vaig donar poder general i absolut. Vaig confiar en el meu marit", ha insistit. De l'elevat patrimoni, en diners i cases, que tenia la jugadora, ha assegurat que cap està a l'Estat espanyol, que ha anat a parar als Estats Units a societats de Santacana, i per això li reclama en una demanda.
Retorna els diners
"Estic fent un esforç estratosfèric. De tot el que guanyo el 50% va al banc. Ja he tornat prop de 2 milions d'euros", ha manifestat Sánchez Vicario al seu advocat, Borja Vives, que també li ha contestat que viu de lloguer a Miami, des que es va separar del marit el 2018, i que a vegades "l'ajuden econòmicament els amics".
En acabar la declaració, a tres quarts d'una del migdia, la magistrada ha permès a l'esportista que abandonés el judici i que pugui tornar el darrer dia. Sánchez Vicario no ha volgut contestar a les preguntes de l'advocat del seu exmarit. Els pagaments van començar en iniciar-se amb el divorci, el 2018, segons la defensa.
Petició de presó
Inicialment, Fiscalia demana 4 anys de presó per a Sánchez Vicario i per a Santacana pels delictes d’alçament de béns i insolvència punible. També són jutjats quatre testaferros (un d’ells és mort), que els van ajudar a amagar els seus béns, i a qui la fiscalia demana 3 anys i 6 mesos de presó per a quatre d’ells i 2 anys i 9 mesos a la cinquena acusada. La Fiscalia sosté que Sánchez Vicario va acceptar el pla "planificat" pel seu llavors marit. L'extennista ha assegurat que els testaferros "són amics" del seu marit. En el judici, un dels testaferros, Vicente Merino, ha afirmat que no recorda res del que va passar i no ha declarat.
L’exmarit aporta cartes d'ella
Enfront de la versió de Sánchez Vicario, el seu exmarit, Josep Santacana, acusa l’extennista i al Banc de Luxemburg “d’una conformitat encoberta”, segons ha assegurat el seu advocat, el penalista Juan Segarra, en les qüestions prèvies, perquè han aportat una documental que l'home és titular d’un entramat d’empreses als EUA i a Suïssa, on s'apunta que hi ha el patrimoni d'ella.
A més, Segarra ha aportat proves com ara escrits de la seva exdona, que “li dona les gràcies per 10 anys de matrimoni i que culpa als seus pares de la gestió del patrimoni”. També ha aportat notes de Sánchez Vicario que "aprovava i descartava inversions". La magistrada del Penal 25 ha acceptat la nova documentació aportada per les dues parts.
Dos testimonis del banc
En la vista, dos representants del Banc de Luxemburg han explicat que en una reunió amb la parella, van dir-los que “no tenien diners per tornar-los l’aval”, i que Santacana “era qui dirigia les respostes”, com ara que si el presentava una demanda, ella es podria declarar insolvent. “Arantxa Sánchez ens va dir que tenia patrimoni, però que no sabia on, i que presentaria una querella contra els seus pares, el 2012”, ha manifestat una responsable del banc, que al final no es va fer.
La primera sessió del judici ha acabat abans de les 2 del migdia, i continua demà amb més testimonis. La declaració de Josep Santacana s'ha programat per divendres.
A la foto principal, l'extennista, en la declaració, i darrere el seu exmarit, en el judici a la Ciutat de la Justícia, aquest dimarts. / Foto: Miquel Muñoz