La voluntat de buidar Barcelona de cotxes no és només d’Ada Colau. També és del Govern. Si bé l’Ajuntament de la capital catalana ha tirat endavant en els darrers anys projectes per mirar d’expulsar les quatre rodes dels seus carrers, la Generalitat vol més o menys el mateix. La intenció no és focalitzar-se en la gran ciutat, sinó en l’Àrea Metropolitana de Barcelona; i el gran objectiu és que l’any 2030 es redueixi en un 30% l’ús del vehicle privat a la zona més concorreguda i habitada de Catalunya. Al cap i a la fi, el mateix secretari general de Vicepresidència, Polítiques Digitals i Territori, Ricard Font, ha explicat aquest dimecres que tot es pot aconseguir si es disposa d’unes infraestructures que facin a l’habitant més rendible i eficaç moure’s en transport públic que no pas en cotxe o en moto.
Posem-hi xifres. Segons el Govern, 500.000 vehicles es mouen cada dia a la regió metropolitana per anar a la feina. I per tornar a casa, uns 500.000 vehicles més. La intenció de la Generalitat i de l’Autoritat del Transport Metropolità és que en menys de vuit anys s’aconsegueixi arribar als 1.500 milions de viatges anuals a través del transport públic. Per a arribar a aquesta fita, però, cal primer arribar a les xifres prepandèmiques: l’any 2019 es van produir 1.059 milions de desplaçaments en transport públic. I també es vol que el 2025 la xifra sigui de 1.200 milions. Què vol dir això? Que en aquest temps cal generar entre 300.000 i 350.000 viatges anuals a l’oferta pública, i això exigeix augmentar en un 40% l’oferta ferroviària actual. Per a tot plegat, l’executiu català preveu invertir fins a dos milions d’euros.
Transport ferroviari
Com es pot incrementar aquesta oferta ferroviària? Es calcula que una manera d’incrementar en 200 milions de desplaçaments anuals seria construir el tram central de l’L9, “les rondes del metro”, segons l’ha definit Font. Actualment, només funcionen dues parts; la sud (fins a l’aeroport del Prat), i la nord (fins a Santa Colona de Gramenet). Per altra banda, la unió del tramvia per la Diagonal podria generar 33 milions de desplaçaments més, així com els 60 milions que produiria la connexió de les línies d’FGC del Vallès amb les del Baix Llobregat-Anoia.
Rodalies
Evidentment, parlar de transport ferroviari és parlar de Rodalies. I parlar de Rodalies significa parlar del seu traspàs. Font ha afirmat que aquest estiu s’avaluarà en quin punt es troben les negociacions amb el govern espanyol sobre el traspàs íntegre d’aquest servei. Però de totes maneres, ha volgut destacar que des de l’any 1975 no s’ha construït ni un sol quilòmetre de la xarxa de Rodalies. Segons el secretari general, ampliar les andanes de l’estació d’Arc de Triomf de Barcelona a 200 metres podria costar com a molt uns cinc milions d’euros i, en canvi, fer augmentar la capacitat de l’R1 entre un 20% i un 30%.
Considera també que allargar la línia del Maresme perquè vagi més enllà de Molins de Rei és bàsic perquè moltes persones que viatgen fins a la Universitat Autònoma de Barcelona no hagin de passar per la capital catalana; i d’aquesta manera descongestionar encara més el trànsit de persones a la ciutat, així com facilitar els trajectes als mateixos usuaris.
Autobusos
També es confia que faci incrementar l’oferta pública els carrils per a autobusos de la B-23, C-31 o C-45. El secretari general del Departament ha assenyalat que és important millorar la xarxa d’autobusos i el temps de desplaçament de cada vehicle d’aquest tipus. Ha apuntat que en els propers dos o tres anys s’hauran de reforçar els corredors entre Barcelona i l’Anoia, el Baix Llobregat, el Bages, el Garraf i el Penedès.
Descarbonització
La idea del Govern no és només la de descongestionar Barcelona i els seus voltants expulsant-ne els cotxes amb una millor oferta pública. Una altra de les idees de fons és descarbonitzar-la. El transport públic, en ell mateix, ja és menys contaminant que el vehicle privat. Però Font també ha assegurat que l’administració catalana té la intenció de fer que en els pròxims anys tots els autobusos que circulen a la xarxa del transport públic es moguin amb motors elèctrics o d’hidrogen. “Aquesta nova oferta de transport públic ha de descongestionar aquest àmbit, descarbonitzar la mobilitat i alhora lluitar contra el canvi climàtic”, ha assegurat Font.
I l’Estat?
Font també ha reclamat una major inversió per part de l’Estat, tant pel que fa a l’execució de noves infraestructures com pel que fa al finançament del sistema. En aquests moments, l’Estat té en tramitació la Llei de mobilitat sostenible i finançament del transport públic, i “el que constatem és que no es posa sobre la taula un millor finançament dels àmbits metropolitans, mentre que en els últims anys la Generalitat, l’Ajuntament de Barcelona i l’AMB hem anat incrementant les aportacions, avui dia les aportacions de l’Estat són les mateixes de fa una dècada”. “Això fa difícil que sigui sostenible també econòmicament una millora continuada del transport públic metropolità i de la mobilitat sostenible que estem desenvolupant i estem convençuts de tirar endavant”, ha assenyalat.