El nou coet europeu Ariane 6 s'ha enlairat amb èxit. El llançament s'ha produït aquest dimarts des del port espacial de Kourou (Guaiana Francesa), a les 19.00 GMT (les 21.00 a Barcelona). L'objectiu de la missió és que Europa recuperi la seva autonomia d'accés a l'espai. Tanmateix, aquest primer vol tan sols servirà per provar el llançador —que transporta el dispensador de satèl·lits RAMI (de l'empresa gallega UARX Space), un cubesat de la Universitat Politècnica de Catalunya (UPC) o l'experiment CURIE de la NASA.
El vol inaugural d'Ariane 6 ha complit amb el previst i el coet ha volat cap al cel solejat de Kourou, blau i amb pocs núvols, cosa que ha permès seguir la seva trajectòria durant molt temps. És veritat que l'enlairament s'ha produït una hora més tard del que es preveia per un "problema menor", però el director general de l'Agència Espacial Europea (ESA), Josef Aschbacher, ha celebrat el "moment molt històric". "Estem restablint l'accés independent d'Europa a l'espai", ha afegit.
La missió dura dues hores i 45 minuts. És a dir, una hora i sis minuts després de l'enlairament. Durant aquest temps, i en tres onades, el coet ha de posar en òrbita els satèl·lits i experiments que l'acompanyen. No serà fins al final que se separaran les dues càpsules experimentals de reentrada.
Ariane 6 obre una nova era de transport espacial europeu. Es tracta d'un coet que centra el seu disseny en la versatilitat i la modularitat, cosa que li permet adaptar-se a les necessitats de missions amb càrregues múltiples i amb un objectiu de reducció de costos del 40% pel que fa al seu predecessor (Ariane 5). Entre les seves principals innovacions hi ha el motor de l'etapa superior (Vinci), que es pot reiniciar fins a quatre vegades i permet situar càrregues en diferents òrbites o plànols per formar constel·lacions de satèl·lits —un mercat a l'alça i amb cada vegada més competència—. L'encesa final pot treure d'òrbita l'etapa superior perquè desaparegui en l'atmosfera terrestre, reduint la brossa espacial. Amb el seu disseny modular pot llançar càrregues pesades i lleugeres per a l'observació de la Terra, telecomunicacions, meteorologia o ciència, en missions institucionals i comercials. Per fer-ho té dues versions: la que s'ha enlairat avui, l'A62 amb dos propulsors i 56 metres d'altura; i l'A64, que començarà a volar l'any vinent i és per càrregues més pesades i destinacions més llunyanes, amb quatre propulsors i 62 metres d'altura.
La participació d'estudiants de la UPC
El coet retorna a Europa la capacitat d'accés a l'espai de forma autònoma, que va perdre amb la fi dels vols de l'Ariane 5 (ara fa un any). El coet Vega C tampoc s'enlaira des que va fracassar el 2022 en la seva primera missió comercial. La cosa és que l'any 2020 es va interrompre la col·laboració amb l'agència espacial russa, Roscosmos, per la invasió d'Ucraïna i això va fer que Europa deixés de fer servir els Soyuz —amb els quals comptava per cobrir el període de transició si Ariane 6 no estava enllestit en el termini previst—. No, no va estar enllestit en el termini previst: l'endarreriment va ser de quatre anys. La crisi de llançadors va portar l'ESA a recórrer a SpaceX (EUA) per enviar a l'espai algunes de les missions institucionals.
L'Ariane 6 ha comptat amb la participació de 13 països de l'ESA, com l'estat espanyol (4,7%), i la implicació d'unes 600 empreses europees. En el vol d'aquest dimarts hi ha hagut 17 passatgers de nou països, un dels quals és català: el minisatèl·lit 3Cat-4, fet per estudiants de la Universitat Politècnica de Catalunya, que es dedicarà a mesurar diversos fenòmens climàtics i meteorològics des de l'espai.