No tan aviat. Un dia després que la Conselleria de Salut balear es desentengués d'una denúncia per catalanofòbia a la sanitat pública, el Govern illenc ha decidit mantenir obert l'expedient sobre la discriminació lingüística que va tenir lloc en un centre de salut de Palma.
D'aquesta manera, l'executiu de Francina Armengol ha obligat el Servei de Salut de les Illes Balears (IBSalut) a seguir investigant un polèmic cas de catalanofòbia que s'havia tancat massa aviat. "El cas no es pot donar per resolt sense tractar el motiu que origina la reclamació, que és el fet que un pacient hagi hagut de renunciar al dret d'expressar-se en català per rebre atenció sanitària", ha explicat el Govern en una nota de premsa.
Tensió lingüística al Govern
El fet que l'IBSalut tanqués tan aviat l'expedient sobre la discriminació va molestar molt tant a l'Oficina de Drets Lingüístics com a la Direcció General de Política Lingüística, que han exigit una nova intervenció per part de l'executiu balear. Ara, el Govern ha fet una crida a què ambdós òrgans es coordinin "pel que fa a les qüestions lingüístiques en l'àmbit sanitari, i en especial pel que fa als drets lingüístics".
Aquesta tensió entre diferents departaments de l'executiu no és nova. La qüestió lingüística està afectant les relacions entre diversos òrgans i partits, sobretot per la forma en què Salut menysté els casos de catalanofòbia. Tot va començar quan el passat 30 d'agost un usuari de Twitter va denunciar una discriminació lingüística: "Avui ma mare ha anat al metge, al CAP de Son Pisà de Palma i la metgessa s'ha negat a entendre-la en català".
L'IBSalut es va desentendre d'aquesta qüestió, quelcom que va fer saltar les alarmes dins del Govern balear fins al punt que Més va forçar una reunió d'urgència entre els partits de l'executiu per abordar les diferències entre la Direcció General de Política Lingüística i el Servei de Salut. D'aquesta reunió entre els sobiranistes, el PSIB i Unides Podem va sorgir l'última gran decisió de l'executiu balear: expedientar els sanitaris que es neguin a atendre en català.
Ara el Govern ha tornat a intervenir, després que Salut hagi tancat massa aviat l'expedient sobre l'esmentada discriminació lingüística de Son Pisà. Així, l'executiu assegura que "està recopilant tota la informació i fent els tràmits necessaris per garantir que es respecta la normativa". "Des del Govern de les Illes Balears se seguirà treballant perquè els ciutadans puguin exercir tots els seus drets i per millorar l'atenció assistencial, que no es pot donar sense una bona comunicació entre pacient i professional sanitari", han afegit.
Salut es desentén de la catalanofòbia
Quan aquest famós cas de catalanofòbia va esclatar, la Conselleria de Salut va humiliar públicament les víctimes de discriminació lingüística quan va declarar a un diari que "es duen a terme més de deu milions d'actes mèdics amb interrelació entre professional i pacient a l'any i que les 58 denúncies registrades davant l'Oficina de Defensa dels Drets Lingüístics suposen només el 0,00058% d'aquestes interrelacions". Davant això, cal recordar que el 40% de les denúncies que rep l'Oficina de Drets Lingüístics afecten la sanitat.
Finalment, també és necessari esmentar que va ser arran d'aquest cas quan vam viure el moment en el qual una periodista va deixar en evidència el líder de Vox de les illes, Jorge Campos. "Li pregunto si vostè és conscient que la declaració que acaba de fer és mentida. No s'expedienta cap metge per no parlar català, el que passa és que s'obre un expedient administratiu als metges que es neguen a atendre pacients que s'expliquen en català i als quals el metge pot respondre en l'idioma cooficial que trobi convenient, com pot ser el català o el castellà", van ser les paraules que va fer servir Maria Llull per alliçonar el dirigent d’ultradreta.
Imatge principal: Infermeres d'una UCI / Carlos Baglietto