El Tribunal Constitucional (TC) ha admès a tràmit el recurs d'empara que va presentar Greenpeace, Ecologistes en Acció i Oxfam, entre altres organitzacions, contra la decisió del Suprem de rebutjar les impugnacions contra el Pla Nacional Integrat d'Energia i Clima 2021-2030 (PNIEC). Els magistrats de la Sala Segona del TC han acceptat el recurs presentat per aquestes ONG per "inacció climàtica" per part de l'Estat espanyol perquè que han considerat que el recurs afecta "una faceta d'un dret constitucional sobre el qual no hi ha doctrina", segons ha pogut saber El Nacional.
Les ONG demandants sol·licitaven que s'anul·lés parcialment el Pla Nacional, ja que consideraven que no es complien les obligacions climàtiques de reducció de les emissions pactades als Acords de París. Les entitats van demandar l'any 2020 el govern espanyol per la seva "inactivitat" davant del canvi climàtic i, quan l'Executiu va llançar aquest pla un any després, el van impugnar en considerar que era insuficient, però el Suprem ho va validar en entendre que s'emmarcava en els compromisos assumits per la Unió Europea en la matèria.
L'alt tribunal va considerar que el Pla Nacional era "ajustat a dret, no arbitrari i suposa integrar-se en el compromís assumit per la Unió Europea en aquesta matèria". Tanmateix, les ONG no van tirar la tovallola i ara podran defensar la seva postura davant del Constitucional. És a dir, com ha passat en altres països, el tribunal es troba davant de la possibilitat de pronunciar-se sobre si el canvi climàtic viola els drets fonamentals dels ciutadans.
Altres casos al món
Una demanda similar va néixer d'una entitat ecologista a Suïssa, KlimaSeniorinnen (Senyores pel Clima), la qual va denunciar l'Estat suís per no limitar de forma "apropiada" les emissions d'efecte hivernacle i perjudicar així la salut de les dones grans (com elles). L'ONG va dur fins al Tribunal Europeu de Drets Humans (TEDH) les seves demandes i aquest es va pronunciar a favor seu, en el que es va considerar una sentència històrica.
Quina importància tenia aquella sentència? Creava un precedent, ja que reconeixia: "El canvi climàtic existeix i suposa una amenaça greu, actual i futura per als drets humans". Fins al moment, el TEDH només s'havia pronunciat sobre casos molt concrets referents a danys ambientals, per exemple, si algun estat havia abocat residus incorrectament. Tanmateix, amb aquesta sentència, el tribunal es posiciona sobre la responsabilitat de les autoritats estatals a l'hora de prendre mesures per "assolir els objectius de reducció de gasos d'efecte hivernacle".