Aquest dimecres, 20 de novembre, les diferents Àrees Regionals de Recursos Operatius, les conegudes com a ARRO dels Mossos d'Esquadra, estrenen boina. Un canvi en la uniformitat que deixa enrere la boina anacrònica que s'ha anat retirant de totes les unitats de la policia catalana —Trànsit ha adoptat la gorra estil beisbol i la Brimo fa temps que porta una boina de llana de color blau— i que inicia una nova etapa en aquesta unitat, la més polivalent i flexible dels Mossos d'Esquadra. Des de les dues del migdia, en el canvi de torn, quan comencen el servei els equips de tarda, la boina amb la franja vermella ja serà història i podrà ser enviada directament al museu dels Mossos —mal ubicat a la comissaria de Sant Andreu— i els integrants de l'ARRO de les nou regions policials del país ja lluiran la nova boina, de llana i de color blau, semblant a la de la Brimo, el GEI o altres unitats que també l'adoptaran.
Les peces d'uniformitat de cap, en l'àmbit policial i militar, com els escuts, simbolitzen sentiment de pertinença a una unitat. A l'ARRO aquest sentiment "lleó" —a l'escut hi porten un lleó— és un dels més forts de totes les unitats especialitzades de la policia catalana. Aquest canvi de boina, modernitzant-la, per als integrants de les diferents ARRO serveix també per reforçar el signe d'identitat diferenciada de les altres unitats, però amb harmonia amb totes les unitats que formen part del cos dels Mossos d'Esquadra. L'inspector en cap de l'ARRO de la regió Metropolitana Nord parafraseja el malaguanyat comissari Piqué quan ElNacional.cat li pregunta per la importància de la boina en una unitat com aquesta. "Com un escut, la boina, per si sola, no és res; és el que significa per a aquelles persones que la porten". Des d'avui, la boina blava de l'ARRO serà un element diferenciador i d'orgull dels integrants d'aquesta unitat, desplegada i organitzada territorialment a les nou regions, i també de tot el cos dels Mossos d'Esquadra, que els darrers anys han fet créixer l'ARRO, per necessitat operativa, arreu del país.
L'inspector en cap de la regió Metropolitana Nord de l'ARRO dels Mossos no és un home a qui agradin gaire els focus mediàtics, però hi ha una cosa que sí que li agrada: fer valdre la feina que fan els seus homes i dones i els integrants de la resta d'ARRO de les altres regions. I la reticència a obrir-se fora de l'organització s'esfuma quan comença, amb l'excusa del canvi de boina, a explicar com treballa l'ARRO, les seves capacitats i, sobretot, el que li dona sentit: la proximitat amb les regions, de les quals depenen, i el coneixement que tenen les nou ARRO de les zones on treballen.
La fortalesa de l'ARRO, la vinculació territorial
"Cada setmana parlem amb els caps de les diferents comissaries de la regió i dos cops per setmana amb els caps de la regió", explica l'inspector. D'aquesta manera, assegura, l'ARRO s'organitza per ser útil a les comissaries i unitats d'investigació quan tenen necessitats puntuals, sigui amb dispositius de seguretat planificats, entrades judicials, controls de pas o resolució de desordres públics. Els comandaments de les diferents comissaries tenen necessitats concretes on cal una unitat com l'ARRO en moments puntuals, i el model actual, amb dependència regional, permet oferir aquest suport especialitzat, amb una formació de nivell avançat en seguretat ciutadana, però amb capacitat per respondre a tota mena d'incidents, i, sobretot, fer-ho coneixent el territori que es trepitja.
"Cada ARRO coneix a la perfecció la idiosincràsia de cada regió, les problemàtiques de cada zona i els perills de cada ciutat, però treballem de manera estandarditzada amb totes les unitats ARRO", explica. Això permet que, si equips de l'ARRO han de donar suport a altres regions i posar-se a les ordres dels caps territorials, ho puguin fer amb els mateixos nivells d'excel·lència a tot el país. Aquesta unitat, cada cop més coneguda, i un recurs que cada cop més s'utilitza en gairebé tots els dispositius, té capacitats en ordre públic, com la Brimo —els especialistes— i en entrades i escorcolls —cada cop en tenen més, per la crisi de la marihuana, amb objectius més hostils contra la policia—, però el que de veritat els dona sentit és la versatilitat, la capacitat d'adaptar-se a les necessitats de les comissaries per oferir una resposta eficient a patrullatges en zones complicades —a la regió Metropolitana Nord destinen moltes hores a la Mina, per exemple—, en la resolució d'incidents crítics —en atrinxerats acostumen a ser els encarregats de fer les entrades— i també per desplegar-se, gairebé com a primers intervinents, en eventuals atacs terroristes.
I tot això, aquesta capacitat d'acció, d'intervenció ràpida, amb una formació especialitzada i amb recursos, d'armes i vehicles, amb el plus que ofereix la vinculació amb el territori i amb els caps regionals, apunta, orgullós, l'inspector. Aquesta polivalència de les ARRO és la fortalesa que els ha permès créixer els darrers anys, aconseguint un respecte i promoció per part de les diferents direccions policials, que han bastit una unitat de seguretat ciutadana de nivell avançat que té capacitat per resoldre, si més no en un primer moment, en el moment més crític, qualsevol dels incidents que, malauradament cada cop més sovint, es troben els Mossos d'Esquadra a Catalunya. "De la necessitat n'hem fet virtut", apunta.
De les USR a l'ARRO, i pensant en el futur
Lluny queden les Unitats de Suport Regional (USR), la unitat que va ser l'embrió de les ARRO tal com les coneixem ara. Una unitat central que es desplegava per tot el país quan les diferents comissaries necessitaven un reforç puntual. Amb els anys, les ARRO s'han professionalitzat, especialitzat i guanyat el respecte a totes les regions. Potser l'ARRO de les Terres de l'Ebre, la de Central o la que comanda l'inspector a la Metropolitana Nord no tenen res a veure, però ho tenen tot a veure. Un fil roig de vocació de servei i de compromís amb la feina i la seguretat de Catalunya uneix les nou, malgrat totes les diferències de cada regió. "I així ha de ser", apunta l'inspector. Les necessitats operatives de l'ARRO a Tortosa no són les mateixes que tenen els comandaments de Barcelona o de la comissaria de Figueres. Adaptar-se per ser útils a les necessitats de cada comissaria és la màxima fortalesa de l'ARRO, insisteix l'inspector.
I és aquí on l'ARRO encara té camp per córrer. Fa pocs mesos van celebrar el vintè aniversari de la creació formal de les àrees per tot Catalunya, però el recorregut encara té camí a fer. L'inspector creu que l'evolució de l'ARRO implica poder ser encara més flexibles per poder-se adaptar a totes les necessitats, actuals i futures, que tinguin les comissaries i els agents de seguretat ciutadana arreu del país. Ser el recurs útil, canviant fins i tot les composicions que es coneixen fins ara, de furgonetes, i poder treballar en vehicles 4x4 o de paisà, apunta l'inspector. I, des d'avui, pensant ja en el futur, però amb un element que encara els diferenciarà més: la boina ARRO.