L'Àrtic s'escalfa més ràpidament del que es pensava, gairebé quatre vegades més que el planeta. Així ho revela un estudi publicat a la revista Communications Earth & Environment aquest dijous, que precisa que la regió àrtica és més sensible a l'escalfament global que no pas el que apuntaven les estimacions actuals. Aquests càlculs indicaven que la zona s'encalenteix només al doble de velocitat que la resta de la Terra. Però l'anàlisi elaborada per un equip científic de l'Institut Meteorològic de Finlàndia ha demostrat que aquesta idea "subestima considerablement" el que s'ha observat en les regions polars.

L'escalfament de la regió àrtica s'ha intensificat en les últimes dècades, fenomen que s'anomena "amplificació de l'Àrtic". Segons aquest fenomen, la regió s'encalenteix de mitjana entre el doble i el triple que altres zones del planeta. Els autors de la recerca, liderats per Mika Rantanen, resumeixen aquest fet com una de les manifestacions més cridaneres del canvi climàtic. Però la realitat és que el nou estudi, que fa servir dades de satèl·lits d'entre el 1979 i el 2021, confirma que "la zona àrtica s'ha escalfat a un ritme gairebé quatre vegades més ràpidament que la mitjana mundial en els últims 43 anys". "Aquesta proporció (la magnitud de l'amplificació de l'Àrtic) és més grossa del que generalment s'ha informat en la literatura i en els mitjans de comunicació", assenyalen els investigadors. Quedi clar que estem parlant d'una mitjana, ja que en altres zones l'escalfament ha estat encara més fort: per exemple, en la zona del mar de Barents ha estat set vegades superior a la resta de la Terra.

L'amplificació de l'Àrtic s'intensifica amb el temps

El canvi d'estimació (de dos a quatre) es deu al fort i continuat escalfament de la regió, però els científics també assenyalen que l'avaluació es veu afectada per la forma com es defineix l'Àrtic com a zona i la durada del període sobre el qual es calcula l'índex d'escalfament. Això vol dir que la recerca canvia la forma d'entendre la regió, que passen a definir-la com l'àrea dins del Cercle Polar Àrtic. En aquesta línia, la taxa d'escalfament es va calcular a partir del 1979, que és l'any a partir del qual hi ha observacions de satèl·lits més detallades. "L'Àrtic es va definir fent servir el Cercle Polar Àrtic perquè volíem fer servir una àrea que la majoria de la gent percep com l'Àrtic", afirma Rantanen, que afegeix que es van centrar en un període que va començar el 1979 per dos motius: perquè les observacions posteriors a aquest any són més fiables i perquè el fort escalfament va començar a principis de la dècada dels 70.

Amb tot això, l'equip va calcular que una gran part de l'oceà Àrtic es va encalentir a un ritme de 0,75 graus per dècada entre el 1979 i el 2021. Com ja sabem, això és quatre vegades més ràpidament que la mitjana mundial. La cosa empitjora en el sector eurasiàtic de la regió, a prop dels arxipèlags de Svalbard i Nova Zembla, on l'escalfament va arribar a ser d'un ritme d'1,25 graus per dècada: set vegades més que a la resta del planeta. Tot plegat vol dir que l'amplificació de l'Àrtic s'intensifica amb el temps, per culpa de la pèrdua de gel marí: es veu afectada tant pel canvi climàtic provocat per l'activitat humana com per les variacions naturals del clima a llarg termini. "Tot i que la magnitud de l'amplificació de l'Àrtic depèn en certa manera de com es defineixi la regió i del període de temps utilitzat en el càlcul, es va comprovar que els models climàtics la subestimaven independentment de la definició", conclou el líder de la recerca.