Les autòpsies dels dos agents rurals assassinats a Aspa (Segrià) el passat 21 de gener conclouen que els primers trets que van rebre eren mortals i que els dos últims es van fer des de més a prop, quan tots dos ja estaven abatuts a terra, segons el resultat de l'informe forense conegut avui.

Les autòpsies determinen que els trets, en funció de les restes trobades i de les característiques de les ferides, es van fer des d'una distància d'entre un 1,5 i 6 metres, la qual cosa és incompatible amb la versió del caçador Ismael Rodríguez, que va confessar el crim però va dir que va disparar des d'uns 15 metres, en un acte reflex i sense saber per què.

Segons l'informe, un dels agents presentava dues ferides, una d'elles a la regió paraesternal dreta, que li va afectar el cor, que correspon a un tret realitzat a una distància d'entre 3 i 4,5 metres i que era "incompatible amb la vida".

El segon tret, dirigit a la zona parietal posterior dreta, és a dir, el crani, va ser fet a una distància de poc més de 1,5 metres i de dalt a baix; aquesta verticalitat és el que fa pensar al forense que el tret es va fer quan l'agent ja estava a terra.

L'autòpsia de l'altre agent mort és similar, encara que presentava més ferides, ja que el primer tret, que es va fer a una distància d'entre 3 i 6 metres, va impactar en primer lloc en el canell, el va travessar i va acabar a la mandíbula.

A partir d'aquesta dada, que fa pensar que l'agent va intentar protegir-se, l'Associació Professional d'Agents Rurals de Catalunya (ASPARC) subratlla que els seus companys podrien haver tingut una opció a defensar-se si haguessin anat armats.

L'informe forense indica que de les característiques de les lesions trobades en el segon cas "es dedueix l'ordre de producció de les ferides", i sosté que el tret en el canell i la mandíbula va ser el primer, ja que la gravetat de la lesió "no permetria que després mogués el braç per a interposar-lo davant de la cara".

El segon tret va entrar d'una banda del coll i va sortir per l'altra i va ser fet a entre 2 i 3 metres de distància. "La direcció del trajecte és gairebé perpendicular a l'eix longitudinal del cos, per la qual cosa es pot deduir que aquest segon tret es va haver d'haver produït trobant-se el cos ja a terra, i no durant la caiguda", conclou el forense.

També confirma aquesta teoria la direcció del reguerot de sang de la ferida, i al seu torn confirma les sospites dels companys de les dues víctimes que Ismael Rodríguez va rematar els dos agents quan ja estaven a terra.

Aquesta setmana han declarat al jutjat d'instrucció 4 de Lleida que porta el cas, diversos testimonis i un d'ells ha confirmat que 14 de gener, la setmana abans del crim, havia anat de caça amb l'acusat al vedat d'Aspa amb l'escopeta utilitzada en aquest crim i per a la qual l'acusat no tenia el permís d'armes corresponent, de tipus E.

Tres mesos després del crim, el jutjat encara està a l'espera de l'informe de balística, que haurà de determinar si l'escopeta amb la qual van disparar als agents va poder efectuar 4 trets seguits, perquè no havia estat limitada a tres, com estableix la normativa, o si complia els requisits i per fer el quart tret va ser necessari recarregar-la.