"Era molt agradable, no donava problemes i sempre saludava". Aquesta és una frase que s'ha repetit fins a la sacietat quan els periodistes van a parlar amb veïns o coneguts dels assassins després d'un crim. No sorprèn que sigui així, malgrat que a l'imaginari col·lectiu es troba la psicopatia com a causa principal de qualsevol delicte de sang i, com assevera el Dr. Bernat Tiffon, psicòleg forense i professor de psicologia jurídica i forense de la Universitat Abat Oliba CEU i ESERP Digital Business & Law School, perquè sigui un psicòpata primer hauria de mostrar un "comportament de tipus antisocial". Això és molt significatiu, especialment a nivell social, ja que mostra l'alta exposició que existeix a la ciència-ficció i els estereotips a gran part de la població.

El perfil criminal té diferents variables i en cap dels casos no es repeteix el patró del comportament antisocial. Sí que apareixen la dependència juntament amb les personalitats ansiós-evitatives i límits, però mai el psicòpata caracteritzat a famosos llargmetratges com el Joker. Tot i que, en qualsevol cas, l'exaltació que portaria a cometre l'assassinat seria desencadenada per una pèrdua de control. Tal com explica la Dra. Vanesa Berlanga, estadística, analista i metodòloga professora de l'UAO CEU i la Universitat de Barcelona, aquesta explosió sota pressió -com podria ser presenciar una infidelitat- pot portar l'individu a "matar malgrat haver tingut sempre una vida lineal". Pel que un psicòpata no té perquè convertir-se en un sanguinari assassí.

L'anàlisi psicològica i criminal descarta la psicopatia

Els tretze casos més mediàtics dels últims anys a Catalunya, des del 2018, recopilats al llibre Disección forense de la personalidad criminal de asesinos, descarta en tots els casos el comportament antisocial que s'hauria d'haver observat a l'Inventari Clínic Multiaxial de Millon (MCMI-IV). Com expliquen tots dos experts i autors d'aquesta obra científica a ElNacional.cat, els trastorns que més apareixen entre els criminals són la personalitat dependent, evitativa i límit. Tot i que el més sorprenent és, potser, que els menys significatius són els comportaments antisocials, compulsius (subjectes d'alt nivell de responsabilitat) i esquizoides, "aquests es caracteritzen per tenir una personalitat retreta i circumspecta", remarca el Dr. Tiffon.

Si basem l'assassinat en les tres claus que explica del Dr. Tiffon (preu, recompensa i promesa) a l'article sobre el perfil criminal, el psicòpata no trobarà la mateixa motivació que la majoria d'assassins a l'acte criminal en si mateix. Bàsicament perquè amb aquest tipus de trastorn té una capacitat inferior o nul·la per a l'empatia i també es converteix en un inadaptat social, entre altres trets narcisistes, la manipulació o les mentides. El diagnòstic és complex i la psicopatia pot trobar-se a molts estrats de la societat actual, però no sempre ha d'estar relacionada amb un delicte de sang. La majoria de criminals són persones normals i corrents que en un moment donat, motivats per un detonador clau, exploten i decideixen atacar i acabar amb la vida d'una altra persona.