L'odi és arreu. Un estudiant de dotze anys del Camp de Tarragona ha estat víctima d'una campanya d'assetjament per companys que no acceptaven que s'expressés en català al grup de WhatsApp de l'institut. Segons ha denunciat públicament Plataforma per la Llengua, els pares del nen van enviar a l'organització captures de pantalla en què es podien llegir les exigències dels companys de classe. A més, la família va assegurar que els alumnes van insultar-lo, van amenaçar-lo amb trucades amenaçadores i, fins i tot, van fer crides perquè l'apallissessin. I tot pel simple fet de parlar en la seva llengua.

Si bé no han publicat les captures de pantalla, Plataforma per la Llengua ha explicat aquest dimarts que "el nen es va mantenir en català i va refusar de doblegar-se a les exigències i les amenaces dels assetjadors". "Una actitud d'autoestima i lleialtat lingüística que l'entitat creu que és un exemple per a tots els catalanoparlants que viuen experiències similars. Només l'acció decidida i generalitzada de resistència al supremacisme castellà pot revertir la minorització de la llengua catalana", ha reivindicat.

El supremacisme castellà

L'entitat ha criticat que situacions d'assetjament com aquesta són culpa del nacionalisme espanyol, que "té en el supremacisme castellà un dels seus pilars". "Aquesta ideologia antiigualitària presenta la llengua castellana com l'idioma comú de tots els ciutadans de l'Estat (...). El nacionalisme espanyol fomenta la idea que és natural que els parlants de català sàpiguen castellà i que no puguin esperar reciprocitat dels castellanoparlants, amb qui han de ser deferents i adaptar-s'hi lingüísticament", ha assenyalat. 

Aleshores, "la resistència dels parlants de català a aquests plantejaments supremacistes genera molta hostilitat entre els nacionalistes espanyols". I és que "l'objectiu últim és la desaparició per assimilació de les comunitats lingüístiques minoritàries i la consecució d'una ciutadania homogèniament castellana". En aquest punt, Plataforma per la Llengua destaca els intents de la dreta espanyola per alimentar la catalanofòbia de manera continuada.

La denúncia de l'ONU

"Els discursos supremacistes castellans no se circumscriuen al debat polític: la normalització de l'odi explica comportaments com els dels assetjadors de l'institut del Camp de Tarragona", ha remarcat l'organització. En aquest sentit, la plataforma ha recordat que el relator de minories de les Nacions Unides, Fernand de Varennes, "ha expressat preocupació per l'aparent inactivitat del govern espanyol en aquesta matèria".

En l'informe del març de 2020 sobre Espanya, de Varennes va explicar que havia rebut informes que indicaven que hi havia hagut un augment de "discurs d'odi, el vandalisme, les amenaces físiques i fins i tot les agressions contra membres de la minoria catalana i, en menor mesura, altres minories nacionals". "Les autoritats no estan reaccionant prou a aquestes denúncies ni estan incitant actuacions judicials per fer-hi front, de manera que es contribueix indirectament a crear una atmosfera d'intolerància creixent contra les minories i d'exaltació nacionalista", s'hi llegeix a l'informe del relator recollit per Plataforma per la Llengua. 

 

Imatge principal: Un jove parla per WhatsApp / Unsplash