La majoria de centres educatius, públics i privats, a qui se’ls reclama una responsabilitat patrimonial per un cas d’assetjament escolar, és perquè no han aplicat el protocol de prevenció de forma correcta o perquè mai han aplicat el règim sancionador. Així ho afirma Noelia Rebón Rodríguez, advocada experta en la matèria, que aquest dijous ha participat en el 27è Congrés de Responsabilitat Civil del Col·legi de l’Advocacia de Barcelona (Icab) amb la ponència Responsabilitat Civil dels centres docents: Bullying, ciberassetjament, maltractament i abusos. “L’assetjament escolar és aquell que es realitza de forma reiterada i continua, no una baralla puntual, i que la víctima està en inferioritat”, ha explicat la lletrada i ha lamentat que la majoria de víctimes “no ho diuen als pares per por i també per vergonya”. Ángel Garcia Pérez, vocal de la Comissió d’Advocats de Responsabilitat Civil i Assegurances de l'Icab, ha assegurat que “l’Icab vol col·laborar a aclarir aquests casos d’assetjament escolar que són una xacra social”. El cas dels dos germans bessons que es van suïcidar a Sallent va colpir tothom i la síndica de Greuges va obrir una investigació d’ofici.
La Unitat de Suport a l'Alumnat en Situació de Violència (USAV) del Departament d'Educació va informar, el febrer passat, que ha recollit 1.590 casos d’assetjament o violències diverses, des de la seva posada en marxa l'abril del 2021. Del total, els casos més nombrosos són els d'assetjament entre l'alumnat: 598. Per la seva part, l'Associació Catalana per a la Prevenció de l'Assetjament Escolar (ACPAE) reclama que el bullying es tipifiqui en el Codi Penal com a delicte, per atendre casos com el de la Kira, l'alumna de 15 anys de l'escola Pare Manyanet de Sant Andreu que va suïcidar-se el maig del 2021, però un jutjat d’instrucció de Barcelona va arxivar el procediment penal contra el centre en concloure que no va haver-hi assetjament a l’escola.
Ciberassetjament, més fàcil de demostrar
L’advocada Noèlia Rebón és partidària que hi hagi un delicte d’assetjament escolar, malgrat que admet que actualment hi ha altres tipus com inducció al suïcidi, injúries, o el més genèric, contra la dignitat de les persones. Hi afegeix que per posar una demanda de responsabilitat civil contra un centre “és costós”, en diners i temps, ja que cal demostrar que el centre no va fer res, davant l’alerta d’un cas d’assetjament. “Els protocols s’han d’activar en cas de sospita o quan hi ha indicis”, declara l’advocada. També aposta perquè els protocols de prevenció siguin gestionats per professionals “externs” al centre perquè aquests, en els judicis, s’escuden que tot hi van fer correctament, o que van fer xerrades de forma genèrica.
Pel que fa a les modalitats d’assetjament, l’experta ha assenyalat que els casos d'agressions físiques i verbals han passat a les xarxes socials i que “el ciberassetjament és més fàcil de demostrar perquè sempre queda rastre”, i que també en podria ser responsable l’escola si es demostra que n'és una extensió del patit al centre.
No hi ha xifres de centres educatius condemnats a pagar una responsabilitat patrimonial perquè en alguns casos arriben a acords amb les famílies abans dels processos judicials. Rebón insisteix que són processos llargs, i que poden arribar a resoldre’s set anys després de la denúncia, com per exemple en una demanda contra un centre públic, perquè primer s’ha de fer un procediment administratiu i després una demana a la jurisdicció del contenciós-administratiu, que és de les més col·lapsades. En el cas que hi ha menors acusats d’assetjar, la Fiscalia de Menors actua amb rapidesa, ha manifestat.
La prescripció dels fets també és complexa, ha assegurat. El Codi Civil Català ha ampliat d’un a tres anys la prescripció d’una reclamació d’aquest tipus. Rebón, però precisa que hi ha jutges i tribunals que compten aquesta prescripció des que van passar els fets, i altres des que la víctima s'ha recuperat o es poden determinar les seqüeles.
El coordinador de benestar
La llei orgànica de Protecció integral de la infància i l’adolescència enfront de la violència, aprovada el juny de 2021, fixa que els centres educatius han de crear la figura del coordinador de benestar i protecció de l’alumne, que és qui ha de vetllar per la seguretat dels escolars i fer d’enllaç entre les famílies, les escoles i els experts. L’advocada Noelia Rebón ha assegurat que gran part de les escoles s’han dotat d’aquesta figura -que aconsella que sigui un psicòleg-, i que per ara no hi ha hagut cap denuncia per no tenir-la.
A la foto principal, Diego Callejón, president de la Comissió de Responsabilitat Civil i Assegurances de l'ICAB, Noelia Rebón, advocada experta en infància i menors i Ángel Garcia, vocal de la Comissió RC ICAB. / Foto: Albert Muñoz (ICAB)