Assumpció Puig és la nova degana del Col·legi d'Arquitectes de Catalunya (COAC), que ha celebrat aquest dijous eleccions per escollir la Junta i l'Assemblea General, una mena de senat professional. Puig, al capdavant de la llista Ara, Arquitectes, ha sumat 1.238 vots, per davant dels 600 de Ramon Torra (Canvi COAC) i els 385 d’Emili Mir (Obrim el COAC). S'han registrat 168 vots en blanc. Per primer cop en la seva història, una dona presideix el COAC.
La participació ha estat baixa però millor que en les anteriors eleccions. Han votat 2.542 col·legiats (el 24%) d’un total de 10.209. A les anteriors eleccions ho va fer el 17,3% del cens.
La resta de la Junta estarà integrada per Pere Castelltort, secretari, Ione Ruete, tresorera, i Josep Ferrando, Guillem Costa i Duna Bellmunt, vocals.
La nova degana formava part de la junta anterior com a Secretària. Exercia de degana en funcions des del novembre del 2017, després que el titular, Lluís Comerón, el van elegir president del Consell Superior de Col·legis d’Arquitectes d’Espanya. Els tres últims presidents del Consell Superior han estat catalans.
Puig, nascuda a Girona, és arquitecta per l’Escola Tècnica Superior d’Arquitectura de Barcelona des del 1979. Té despatx propi des del 1983, on ha desenvolupat una pràctica professional diversa, tant per a les administracions públiques com per al sector privat. Ha estat secretària del COAC (2010-2017), assessora de la Junta de Govern (2008-2010) i membre de la Comissió executiva del Congrés d'Arquitectura 2016, entre altres.
Felicitats a la degana @assumpciopuig Sort i encerts en el nou mandat. Seguirem treballant per consolidar una alternativa al nou govern. Gràcies a tots els que ens heu donat suport #EleccionsCOAC https://t.co/vCsaLSAjCL
— Ramon M. Torra i Xicoy (@ramontorra_) 10 de maig de 2018
Les demarcacions
Els arquitectes també han renovat la Junta de la Demarcació de Barcelona, a la que corresponen el 80% de tots els col·legiats. La presidirà Sandra Bestraten (Ara, Arquitectes), que ha obtingut 848 vots. S'enfrontava a Pilar Calderón (Canvi COAC) i Núria Llaverías (Obrim el COAC), que han rebut 473 i 263 vots, respectivament. També és el primer cop que la presidència de Barcelona recau en una arquitecta.
Les Juntes Directives de les demarcacions de Girona, Tarragona, Ebre, Comarques Centrals, Lleida i Girona van ser proclamades electes el 18 d'abril, doncs només s’hi presentà una única candidatura per territori. Marc Riera és el president electe de Girona; Joan Tous, de Tarragona; Joan-Manuel Margalef, de l'Ebre; Miquel Sitjà, de les Comarques Centrals, i Víctor Pérez-Pallarès, de Lleida.
Els COAC les ha passat molt magres els últims deu anys. La crisi immobiliària que ha arrossegat al sector de la construcció, i l’eliminació de l’obligatorietat de visar els projectes a través del col·legi han fet caure els seus ingressos dels 30 milions d’euros d’abans del 2008 als actuals 12 milions.
La Junta presidida des del 2010 per Lluís Comeron va haver d’acomiadar uns 150 dels 325 treballadors i vendre la seva participació en la Caixa d’Arquitectes per esquivar la fallida. Se’n van sortir.
Jutges i malnoms
D’aquesta Junta provenien dos candidats a degà: la vencedora, Assumpció Puig, i l’exvocal Enric Mir. Aquest és nom políticament més marcat, doncs és secretari de la sectorial de política territorial d’ERC. El cap de llista de la tercera candidatura, Ramon Torra, gerent de l’Àrea Metropolitana de Barcelona, és proper al PSC i la seva llista, la menys sobiranista de les tres, contenia més noms nous, no pocs exercint en entitats públiques o en àrees alternatives a la construcció (peritatges, paisatge, etcètera).
Un dels factors que ha pesat en aquestes eleccions és la sentència que anul·là l'adhesió del COAC al manifest 'Col·legis x Referèndum” en suport “al dret a decidir dels ciutadans de Catalunya” i al referèndum de l’1-O, que van signar 94 col·legis i associacions professionals.
El jutge de la sala contenciosa administrativa 15 de Barcelona al·legà que si col·legiar-se és “imprescindible” per a exercir, l'adhesió al referèndum exigia “que s’assumeixi una ideologia com a condició per a l'exercici d'una professió”. També que, en no tenir “el suport de tots els col·legiats”, la decisió del COAC “envaeix parcel·les de la llibertat ideològica i de pensament, expressió, principi d'igualtat i associació”. Aquesta sentència està recorreguda.
Alguns dels promotors de la demanda contra la Junta pertanyen a Arquitectos Unidos, un grup patrocinat per Ciutadans que ha demanat el vot per Canvi COAC, la candidatura de Ramon Torra. Entre els favorables a les llistes rivals Ara, Arquitectes (encapçalada per Assumpció Puig) i Obrim el COAC (d’Enric Mir) aviat els van penjar el malnom de la “Llista del 155”.
L’altra picabaralla de la campanya s’origina en la insistència de Torra de responsabilitzar l’anterior Junta de presumptes mancances en el sistema electrònic de votació, que haurien deixat fora més de 3.000 col·legiats. Era una forma de tocar el crostó tant a Mir com a Puig, els seus rivals, que provenen d’aquesta Junta. EL COAC fa setmanes que avisa als col·legiats que actualitzin els seus correus electrònics per votar, operació que es pot fer des de qualsevol mòbil.