L'Audiència de Barcelona ha arxivat la causa als responsables del programa d'humor de TV3 Està passant per un gag satíric amb la imatge de la Verge del Rocío, en concloure que, tot i que podria resultar de "mal gust" per algunes persones s'emmarca en la llibertat d'expressió i no pretenia ofendre. Així ho ha decidit la secció desena de l'Audiència de Barcelona en una interlocutòria, a la qual ha tingut accés EFE, en què desestima el recurs interposat pels denunciants, la Fundació Espanyola d'Advocats Cristians, i confirma l'arxivament de la causa que va decretar el setembre del 2023 el jutjat d'instrucció número 5 de Sant Feliu de Llobregat (Baix Llobregat). L'advocat defensor Jaume Alonso-Cuevillas també ho ha confirmat amb un missatge al seu compte d'X:
La denúncia es dirigia contra el director i presentador del programa de TV3 Està passant, Toni Soler, el copresentador, Jair Domínguez, i l'actriu Judit Martín, per un gag que van emetre el 4 d'abril del 2023, per Setmana Santa, en una paròdia en forma d'"entrevista" a l'actriu, vestida com la Mare de Déu del Rocío, amb un ninot a les mans que simulava ser el nen Jesús. Durant la paròdia, l'actriu es queixava, amb marcat accent andalús, de l'aparatositat del vestit: "Porto 200 anys sense poder fer un clau com Déu mana! ", va dir, abans d'intentar flirtejar amb un dels presentadors del programa, Jair Domínguez, mentre Soler reconeixia que no sabia "què dir per no cagar-la" amb aquest tema: "Estem en un camp de mines".
L'Audiència destaca el context en què es va emetre
"És rellevant el context en què es va exterioritzar la conducta denunciada. Es tracta de l'emissió d'un programa d'entreteniment, desvinculat de qualsevol pràctica religiosa, per la qual cosa no podem considerar que estigués dirigit als fidels d'una confessió sinó al públic en general", apunta l'Audiència, que ressalta que Està Passant es caracteritza "pel tractament paròdic i satíric de l'actualitat política, cultural, esportiva i social". A més, subratlla que perquè hi hagi delicte d'escarni cal que la burla sigui "tenaç", cosa que conclou que no ha passat en aquest cas: "No hi ha escarni amb la burla si aquesta no va acompanyada d'una inequívoca voluntat d'ofendre".
En aquest sentit, recorda la sala que els denunciats són una actriu còmica i els comunicadors d'un programa de sàtira que ofereixen un "espectacle humorístic, amb més o menys gràcia, però que, en termes generals, està impregnat d'un 'ànim iocandi' (ànim de broma) que va dirigit al públic en general”. "No es qüestiona que en l'actuació (de l'actriu còmica denunciada) hi hagi un inequívoc sentit satíric, crític o fins i tot provocador, o qualsevol altre qualificatiu de l'estil, o fins i tot que pugui resultar de mal gust per a algunes persones, però rebutgem que aquesta conducta sigui ofensiva", insisteix l'Audiència.
L'Audiència ho té clar: és sàtira
El tribunal deixa clar que la sàtira i el recurs "a l'irreverent" han estat "en no poques ocasions un recurs artístic per fer crítica social, mostrant l'oposició del creador a determinats models". "Aquesta sàtira -detalla l'Audiència- s'ha dirigit especialment a les diferents manifestacions del poder i la religió, especialment pel que fa a la majoritària a Espanya, l'Església com a institució, ha estat associada en la història al poder i ha estat, per tant, també objecte de crítica legítima”.
Per aquest motiu, el tribunal arxiva el cas, d'acord amb el criteri de la defensa i de la Fiscalia, que va considerar que la carpetada acordada per l'instructor era ajustada a dret perquè la conducta dels denunciats està emparada per la llibertat d'expressió i no tenien intenció d'ofendre els sentiments religiosos. En la seva resolució, l'Audiència rebutja així mateix imposar les costes del procés a l'associació Advocats Cristians, en estimar que no ha actuat amb "temeritat ni mala fe processal" en interposar el recurs contra l'arxivament de la causa.