L’Audiència de Barcelona ha ordenat la reobertura de dues denúncies per maltractament a dues persones tancades al Centre d’Internament d’Estrangers (CIE) de la Zona Franca, gestionat per la policia espanyola, per haver donat positiu en la Covid-19. Responsables del centre Irídia han informat avui d’aquests dos casos, en els quals es descriu “unes condicions inhumanes i degradants”, ja que les dues persones van ser tancades per separat en una cel·la sense mobles, una d’elles 24 hores durant deu dies, per haver donat positiu del virus i haver de passar la quarantena. Fins i tot, a un d’aquests homes el van lligar, tot i presentar problemes de salut mental.
Aquests dos casos s'inclouen en el nou informe d'Irídia sobre les “vulneracions de drets” del CIE de Barcelona, on la majoria de persones són tancades perquè no tenen la documentació que requereix la Llei d’Estrangeria, moltes procedents de pasteres, i una minoria han complert una condemna. Irídia detalla que actualment representa davant els tribunals a vuit persones en sis causes obertes per denúncies de violència institucional en els darrers anys. Hi afegeix que en tots aquests casos els interns relaten agressions físiques per part dels agents policials encarregats de la custòdia del centre, així com tractes vexatoris o degradants. L'informe, presentat avui, ha estat confeccionat pels penalistes Anaïs Franquesa, Andrés García Berrio, codirectors d'Iridia, i la també per la penalista Marta Bolinches.
El dret a la salut, vulnerat
A més del dret de defensa i de comunicacions vulnerats, Irídia denuncia que “es vulnera el dret a la salut” de les persones recloses, i demana a la Generalitat que exigeixi al Ministeri de l’Interior, que les persones tancades en el CIE de la Zona Franca siguin ateses pel Servei Català de la Salut (com des del 2014 es fa a les presons) i en les condicions que té la població. Actualment, el servei es va externalitzar a una empresa privada, Clínica Madrid.
A tres setmanes d’acabar l’any, els responsables d’Irídia també assenyalen que el Ministeri de l’Interior encara no ha publicat les dades relatives a les persones internades als CIEs durant l’any 2021, així com tampoc amb relació a les deportacions. Ho qualifiquen d' “una greu deficiència en termes de transparència”, atès que dificulta o impedeix el monitoratge de la situació per part de les organitzacions de drets humans. I indiquen que això no succeeix en l’àmbit penitenciari, on les dades es publiquen de manera mensual, almenys a Catalunya. Així, les dades que consten són les de l’any 2020, en què l’Estat espanyol va deportar un total de 3.739 persones. D’aquestes deportacions 1.835 van ser expulsions i 1.904 van ser devolucions. I al CIE de la Zona Franca van ser internades un total de 445 persones.
Irídia destaca que “és molt preocupant” que s’hagi aplicat l’aïllament preventiu en cel·la al CIE de Barcelona fins en 724 ocasions durant el 2020; mentre que en uns altres CIEs de l’Estat espanyol, com el de Madrid, es va aplicar tan sols en 6 ocasions. De fet, el total d’aïllaments en el conjunt dels CIEs de l’Estat espanyol durant el 2020 va ser de 84 ocasions, de les quals 72 corresponen tan sols al CIE de Barcelona.
Per la pandèmia, el CIE de Barcelona va estar tancat a familiars i visites des del gener al juny de 2021. Irídia assenyala que finalitzat l’estat d’alarma i aixecades la gran majoria de restriccions, al CIE de Barcelona s’ha restablert el règim de visites d’ONGs limitant-les a dos dies a la setmana i impedint-les la resta de dies. Mentre, una interlocutòria recent del Jutjat de Control del CIE de Múrcia estableix que les ONGs han de poder accedir cada dia al centre, matí i tarda.
De tots els entrebancs exposats, la principal dificultat que identifica Irídia en la denúncia de situacions de violència institucional al CIE de Barcelona és que les persones agredides i els testimonis són expulsats pocs dies després dels fets en la majoria de casos. Això, precisa, suposa habitualment que els jutjats d’Instrucció de Barcelona arxivin la denúncia al·ludint la impossibilitat de prendre declaració. A aquesta situació, cal sumar-hi “la inacció del Ministeri Fiscal” en la seva funció d’exercir l’acció penal i “d’instar a l’autoritat judicial a l’adopció de mesures cautelars” i a la pràctica de diligències per a esclarir els fets, segons Irídia.
Per últim, Irídia apunta la manca de càmeres de videovigilància o el no-assegurament i custòdia de les gravacions, en els casos en què sí hi ha càmeres en el CIE, com un dels fets per no poder-hi aportar proves. I recorda que, aquesta obligació clara i inequívoca ja ha portat al Tribunal Europeu de Drets Humans (TEDH) a condemnar l’Estat Espanyol pel seu incompliment en 12 ocasions.
Manifestació en el CIE de la Zona Franca contra la reclusió de migrants / ACN
En aquests feixucs processos penals, Irídia destaca que quatre anys més tard, al llarg d’aquest 2021, han acabat de declarar el total d’onze agents del Cos Nacional de Policia que estan sent investigats arran d'una denúncia que diverses persones van interposar el setembre de 2017.
Davant totes aquestes irregularitats, el centre Irídia demana la derogació de la Llei d’Estrangeria, que les persones migrants tinguin més facilitats per obtenir permisos de residència, i que es prohibeixin les detencions per motius de perfil ètnic. També sol·licita una llei reguladora de la jurisdicció del control dels CIE, ja que ara és inexistent, i que des del CGPJ o del TSJC s’elabori una guia de bones pràctiques dirigides als jutjats en els casos de denúncies per tortures i maltractaments a interior del CIE. I que s’elabori una instrucció per regular l’aïllament i les contencions al CIE.
Foto principal: Un agent de la policia espanyola en el CIE de la Zona Franca / Efe