La sala d'apel·lació de l'Audiència Nacional ha ratificat gran part de la sentència del maig del 2021 que va condemnar als tres integrants d'una cèl·lula islamista radical de Ripoll que va cometre els atemptats terroristes de 2017 a Barcelona i Cambrils, encara que ha estimat parcialment el recurs de dos d'ells per una qüestió tècnica, que implica la rebaixa de la pena en deu anys a cada un, segons la sentència difosa aquest dimecres. En el cas de Mohamed Houli Chemlal la pena queda en 43 anys de presó, en el de Driss Oukabir en 36 anys, mentre que en el de Said Ben Iazza es mantenen els vuit anys de presó. La sala ja va fixar el límit de compliment màxim en els 20 anys de presó per a ells.
En la resolució, l'Audiència rebutja la pretensió d'algunes acusacions de declarar la responsabilitat patrimonial de l'Estat espanyol per què consideren una inexplicable negligència perquè no va adoptar les cauteles necessàries per prevenir la venda d'explosius amb la qual es pretenia causar una massacre i que va donar lloc a l'explosió d'Alcanar, desencadenant després els atropellaments massius a Les Rambles. La sentència no és ferma i es pot presentar recurs davant del Tribunal Suprem.
Segons la sentència, és "humanament comprensible" la sol·licitud de la família del menor mort, referint-se al pare Javier Martínez, en els atemptats sobre la responsabilitat civil de l'Estat espanyol, que seria subsidiària de Mohamed Houli i de Driss Oukabir, però afegeix que "no pot ser atesa perquè no poden ser imputats pels fets ocorreguts a la Rambla". És a dir, si no es pot reclamar responsabilitats als dos terroristes per les morts a la Rambla, tampoc es pot reclamar-ho a l'Estat. Tot això sense perjudici, afegeix la sala, dels drets que els assisteixen conforme a la Llei 29/2011 de Reconeixement Integral a les Víctimes del Terrorisme i, en el seu cas, a través del procediment adequat de responsabilitat patrimonial dels estats membres per incompliment del Dret de la Unió, en la forma reconeguda per la jurisprudència del TJUE.
De la mateixa manera, el tribunal descarta aplicar una rebaixa de les penes per dilacions indegudes sol·licitades pels acusats pel retard de la secció tercera de l'Audiència en dictar la sentència. Segons el parer del tribunal, la sentència es va dictar 3 mesos i 10 dies després de finalitzada la vista oral i 6 mesos des del seu inici, "un temps que no pot qualificar-se com d'extraordinari i indegut" o que hagués produït algun tipus d'indefensió, tenint en compte la complexitat de la causa, amb 64.310 folis, trenta parts personades i trenta-dos dies d'assenyalament del judici oral.
Víctimes reconegudes
La sentència estima parcialment els recursos de 4 víctimes de les Rambles per incloure com provades les conclusions d'informes mèdics sobre les lesions i seqüeles que van patir pels atemptats. De la mateixa manera, estima parcialment el recurs de 5 Mossos d'Esquadra que van resultar ferits en l'explosió d'Alcanar. La sala ha tingut en compte la situació especialment traumàtica patida per aquests agents i les conseqüències que per a cada un d'ells va tenir l'atemptat, per la qual cosa considera procedent l'increment de les indemnitzacions, sempre dins del límit del total sol·licitat.
No culpables dels 16 assassinats
El tribunal manté que no es condemni els acusats pels 16 assassinats comesos per Younes Abouyaacoub a la Rambla de Barcelona i uns altres cinc al passeig marítim de Cambrils, com demanaven les acusacions, ja que no van tenir coneixement ni van participar en les esmentades accions terroristes, segons exposa el ponent del tribunal, José Ramón González Clavijo.
Per als jutges, de la prova practicada i els fets establerts pel jutge d'instrucció en l'ordre de processament, no pot deduir-se la participació dels acusats en els assassinats consumats i intentats o en les lesions pels fets ocorreguts a Les Rambles o a Cambrils, "davant de la provada ignorància dels atacs contra aquests llocs comesos per altres membres de la cèl·lula, tots ells morts".
La sentència recorda la doctrina del Tribunal Suprem sobre el concepte d'autoria fundat en la noció del domini del fet, que requereix, per implicar una responsabilitat criminal, que la participació en el fet delictiu sigui conscient i estimada.
"No pot confondre's la responsabilitat penal que suposa la pertinença a l'organització criminal amb l'exigible per la comissió dels diferents delictes que puguin arribar a executar-se, ja que la responsabilitat per aquests fets haurà de subjectar-se a les regles generals d'autoria i participació i no és possible establir presumpcions de responsabilitat pels delictes concrets executats derivades del mer fet de ser integrant de l'organització," raona la Sala.
Fets provats
La sala dona per bons els fets provats de la primera sentència, segons els quals es va constituir un grup terrorista el 2015 entorn de la figura del líder espiritual i imam a la mesquita de Ripoll Abdelbaki és Satty. Aquest grup, del qual formaven part Houli Chemlal i Driss Oukabir, amb la col·laboració de Said Ben Iazza, va adquirir grans quantitats de material explosiu a fi de perpetrar diverses accions terroristes.
D'acord amb aquest relat, cap a les 23 hores del 16 d'agost de 2017 es va produir una gran explosió a la casa d'Alcanar, on preparaven els explosius, en la qual va morir Es Satty. L'endemà, mentre es duien a terme les tasques policials i de desenrunament, es va produir una segona explosió que va ferir de diversa gravetat diversos bombers i agents que eren al lloc, així com un operari. Per aquests fets, la secció tercera va condemnar Houli Chemlal i Driss Oukabir per delictes de pertinença a organització terrorista; tinença, dipòsit i fabricació de substància o aparells explosius i inflamables de caràcter terrorista i estralls en grau de temptativa de caràcter terrorista en concurs amb 29 delictes de lesions per imprudència greu en relació amb l'explosió d'Alcanar.
Delictes en concurs
La Sala d'Apel·lació admet ara parcialment el recurs d'ambdós en entendre que s'ha d'aplicar un concurs ideal entre el delicte d'estralls imprudents i les lesions efectivament produïdes. El tribunal estima que en el present cas els recurrents no tenien intenció d'atemptar contra la integritat física de veïns, policies, bombers i operaris que treballaven en les tasques de desenrunament i recerca d'indicis a Alcanar, per la qual cosa s'ha d'imposar la pena pel delicte més greu, en la seva meitat superior.
"Aquesta absència de dol, ni tan sols eventual, provoca que no puguin ser sancionats per les lesions produïdes als 29 afectats, trobant-nos davant d'un concurs ideal i la pena a imposar és la corresponent al delicte més greu, els estralls imprudents, en la seva meitat superior", que es concreta en quatre anys de presó, el grau màxim, "atesa la summa gravetat de la imprudència comesa", raona el tribunal. La resta dels delictes es mantenen amb les mateixes penes que va imposar la secció tercera de la sala penal.