L'Audiència Nacional (AN) ha reconegut el dret de l'empresari andorrà Joan Besolí a ser indemnitzat amb 70.000 euros pel Ministeri de Justícia pels gairebé dos anys que va passar en presó preventiva, juntament amb l'expresident del Barça Sandro Rosell, mentre se'ls investigava per presumptes delictes d'organització criminal i blanqueig de capitals al Brasil. Tant Besolí com Rosell van ser arrestats el maig del 2017 i alliberats el febrer del 2019, durant el judici a l'Audiència Nacional, que els va acabar absolent. És per això que Besolí demanava 4,6 milions d'euros d'indemnització, però finalment la sala contenciosa-administrativa de l'AN només n'ha acceptat 70.000 en concepte de "danys morals" per haver passat 645 dies a presó.
Joan Besolí va ser detingut el 23 de maig del 2017 i dos dies després va ingressar a la presó madrilenya de Soto del Real per ordre de la magistrada de l'Audiència Nacional Carmen Lamela. A pesar de presentar 12 peticions de llibertat provisional, l'empresari andorrà va estar 645 dies entre reixes fins que es va celebrar el judici. Ara, la sentència de la secció Tercera de la Sala Contenciosa Administrativa, a la qual ha tingut accés Europa Press, afirma que aquest temps a presó li va generar "la ruptura d'un projecte vital" i també un "impacte mediàtic". Tot i això, els magistrats han rebaixat els 4,6 milions d'euros sol·licitats per Besolí a 70.000 euros.
La indemnització de Besolí
Per la seva part, la defensa de Besolí ha assegurat que l'estada a presó va provocar a l'esfera personal i patrimonial de l'empresari andorrà "una sèrie d'afeccions i danys de molt notòria rellevància". Entre altres qüestions, ha afirmat que Besolí ha patit un "perjudici reputacional" perquè era una "persona de conducta irreprotxable i reconeguda a Andorra, amb rellevant projecció pública" com a exconseller de Finances i allà la notícia va tenir un gran ressò. A tot això, també hi sumen les despeses legals i de desplaçaments dels seus familiars que van haver d'assumir, així com el lucre cessant de la seva activitat com a empresari, uns 200.000 euros anuals.
Des de l'Advocacia de l'Estat han apuntat que el seu ingrés a la presó no va ser "conseqüència d'un error judicial", sinó "a conseqüència del sacrifici individual que per tal del bé col·lectiu l'individu es va veure obligat a suportar" i que, per tant, "encara que procedís la indemnització, no podria ser en la quantia pretesa a la demanda". En canvi, sí que han donat la raó a l'empresari pel que fa a una indemnització pels danys que li ha causat l'estada a la presó, i "el perjudici moral en la fama i el nom, unida a la separació de l'esposa i dels fills".