La jutge Carmen Lamela admet la denúncia de la Fiscalia per delicte de sedició pels fets ocorreguts a Barcelona durant els dies 20 i 21 en relació a les concentracions i manifestacions dutes a terme per impedir per la força l'actuació de les autoritats i els seus agents en l'exercici de les seves funcions en defensa de l'ordenament constitucional. Acorda lliurar ofici a la Guàrdia Civil perquè elabori l'atestat sobre les actuacions dutes a terme per impedir l'actuació dels cossos i forces de seguretat de l'Estat en l'exercici de les seves funcions.

En una interlocutòria, la jutgessa analitza les conductes i els fets que inclou el ministeri públic en la seva denúncia i conclou que poden encaixar dins el delicte de sedició de l'article 544 del Codi Penal.

La magistrada recorda que el tipus penal exigeix ​​un comportament col·lectiu caracteritzat com a alçament tumultuari, un alçament dirigit a impedir per la força o fora de les vies legals l'aplicació de les lleis o qualsevol de les persones que es relacionen en l'exercici de les seves funcions o el compliment dels seus acords o de les resolucions administratives o judicials.

Lamela recorda que el bé jurídic que es protegeix és l'ordre públic entès com la pau i tranquil·litat a les manifestacions externes de la convivència ciutadana. I igualment protegeix el principi d'autoritat entès com el que la ciutadania diposita en les institucions per a l'exercici adequat de les funcions que exerceix al servei d'una societat democràtica i, per tant, de la col·lectivitat, unes funcions que, afegeix Lamela, quedarien en dubte si fossin impedides per la força.

La jutge considera que aquest delicte de sedició tal com van succeir els fets és competència de l'Audiència Nacional, en tant que a més d'atemptar contra els béns jurídicament protegits que li són propis, "pot suposar al mateix temps una ofensa contra la forma de govern". D'acord al relat de fets del fiscal, la finalitat última de les mobilitzacions que exposa en la seva denúncia era, segons Lamela, trencar l'organització de l'Estat, per la qual cosa atempta també contra la forma actual de Govern a Espanya a què es refereix la Llei Orgànica del poder judicial que regula les competències de l'Audiència Nacional.

La jutge precisa que no tots els delictes de sedició amb caràcter general són competència de l'Audiència Nacional sinó que en aquest cas concret, el delicte de sedició pot atemptar també contra la forma de Govern, en tractar de canviar il·legalment l'organització territorial de l'Estat i declarar la independència d'una part del territori nacional, el que determina igualment la competència de l'Audiència.