La consellera destituïda de Treball, Afers Socials i Família Dolors Bassa compareix el 18 d'abril, un mes després del seu processament per rebel·lió, i de nou a la presó. En la seva declaració reivindica el "dret a la llibertat ideològica, llibertat d'expressió i llibertat política incloent la dissidència". Així comença el seu relat davant el jutge. Només respon al seu advocat, Mariano Bergés, i es manté ferma.
Els consellers van fer un gir estratègic en les seves declaracions un cop Llarena els va tornar a tancar a la presó després d'anunciar-los el seu processament. I Bassa, igual que la resta, apuja el to.
Fa una negació absoluta de la violència i diu explícitament que "mai vam imaginar que hi pogués haver càrregues policials l'1-O". "Sempre, totes les meves declaracions i causes han estat pacífiques i en el marc del pacifisme", remarca.
Bassa explica que el referèndum es va fer "en el marc d'un mandat democràtic" i remarca que "un referèndum no era delicte ni és delicte". I destaca el fet que diverses entitats socials eren partidàries d'un referèndum, tot i no ser independentistes.
Bassa es dirigeix al final de la declaració directament a Llarena per demanar-li la llibertat i per remarcar que "és impossible la reiteració del delicte".