El Consell General del Poder Judicial (CGPJ) debatrà aquest dijous en el Ple sobre la reforma del Codi Penal impulsada pel Ministeri de Drets Socials per endurir les penes de maltractament animal. La vocal progressista, Roser Bach, ha redactat un informe en el qual s'adverteix que la nova regulació "pot afectar el principi de proporcionalitat de les sancions" i planteja "importants problemes" per conciliar la protecció dels animals amb la d'altres bens jurídics com són la salut pública o el medi ambient. Bach adverteix que, entre altres propostes desproporcionades que reflecteix la llei, és que pegar al gos per fer mal a la parella estarà més penat que pegar-li a ella en el cas que pateixi lesions lleus que no requereixen tractament mèdic. "La pena de presó prevista en l'avantprojecte per a aquest supòsit és superior a la que està actualment fixada per al delicte lleu de coaccions, el d'amenaces lleus, el de lesions que no requereixen tractament mèdic o quirúrgic o el de maltractament d'obra en l'àmbit de violència sobre la dona", indica l'informe.
Segons relata la norma, les penes per maltractar a un animal amb la intenció de fer mal a la parella arriben fins a l'any i mig de presó si l'animal no necessita atenció veterinària. Tanmateix, pegar-li a una parella o exparella sense requerir assistència mèdica té una pena de presó màxima d'un any.
Acabar amb la impunitat
Segons l'avantprojecte remès pel govern espanyol, aquest pretén acabar mitjançant l'enduriment de les penes amb el que descriu com "una sensació d'impunitat generalitzada davant el maltractament animal, amb penes poc efectives davant aquestes accions i mancades d'efectes dissuasius", segons un comunicat del CGPJ. En aquest sentit, les penes a imposar actualment acostumen a ser inferiors a dos anys, motiu pel qual els condemnats no entren a la presó perquè poden ser suspeses o substituïdes. Per aconseguir aquest objectiu, la norma presentada crea un nou títol dins del Codi Penal, sota el nom "Delictes contra els animals", que inclou els delictes de maltractament animal, separant-los així dels delictes contra la flora i la fauna.
La proposta d'informe adverteix, no obstant això, que l'avantprojecte no aconsegueix una essencial justificació de la reforma, ja que encara que tant en el cas de les lesions com en el de la mort de l'animal augmenten lleugerament les penes de presó, en tots dos supòsits es manté de manera alternativa la pena de multa. La ponència de la vocal Roser Bach adverteix, a més, del "perill" que comporta vincular la possible substitució o suspensió de penes privatives de llibertat amb la impunitat delictiva, quan són mecanismes que no actuen de manera automàtica i que tenen com a objectiu conciliar el ius puniendi -la potestat punitiva de l'Estat- amb els principis de reeducació i de reinserció social contemplats per la Constitució Espanyola dins del catàleg de drets fonamentals i llibertats públiques.
En un altre punt, assenyala que si es compara el delicte de lesions d'animals vertebrats que no requereixin tractament veterinari amb el delicte lleu de lesions a les persones que no requereixin tractament mèdic o quirúrgic, la pena és la mateixa, és a dir, una pena de multa d'un a tres mesos. Però en el primer dels supòsits es preveu la possibilitat d'una pena alternativa de treballs en benefici de la comunitat l'extensió de la qual (de 31 a 90 dies) determina que el tipus hagi de ser qualificat d'un delicte menys greu i no com un delicte lleu com és el cas de les lesions sense tractament mèdic o quirúrgic en persones.