L'Institut Coordenades ha elaborat una anàlisi de les deu dones polítiques que encarnen un "lideratge fort, amb influència, visió estratègica i pes polític" per marcar l'agenda a Espanya. Les tres més destacades són Isabel Díaz Ayuso, María Jesús Montero i Míriam Nogueras.

L'Institut Coordenades de Governança i Economia Aplicada ha analitzat el perfil, la trajectòria, la influència i la projecció de diverses dones que exerceixen posicions clau a l'actual escenari polític a Espanya i ha situat en un top 10 les que encarnen actualment un paper de lideratge fort.

"Les líders que formen aquest grup destaquen no només per la posició que ocupen, sinó que ho fan per la seva capacitat de gestió, el seu pes i poder polític, el seu carisma, personalitat i influència," va explicar el vicepresident executiu de l'Institut Coordenades, Jesús Sánchez Lambás.

L'anàlisi subratlla que, des de diferents posicionaments ideològics, aquestes deu dones participen activament en redefinir les regles del joc polític i tenen capacitat per marcar l'agenda institucional, prendre decisions o sotmetre a debat qüestions que suposen un canvi o una transformació en les seves respectives esferes d'actuació.

El podi l'encapçalen la presidenta de la Comunitat de Madrid, Isabel Díaz Ayuso; la vicepresidenta primera del Gobierno, María Jesús Montero; i la portaveu de Junts al Congrés dels Diputats, Míriam Nogueras.

"Des de la fermesa d'Ayuso, passant per l'experiència de Montero, fins a la determinació de Nogueras, totes elles encarnen diferents maneres d'exercir el poder, demostrant un lideratge plural i efectiu," va apuntar Sánchez Lambás.

Aquest treball de l'Institut Coordenades repassa la trajectòria d'aquestes dones al llarg de l'últim any, el seu paper i les decisions que han impulsat, i ha constatat que representen la consolidació real del talent femení i la voluntat per aconseguir una societat més moderna.

El valor de les 10 dones

D'Ayuso destaca que és "una de les líders més influents" en l'espectre del centredreta. Com a presidenta de la Comunitat de Madrid, el seu estil li ha donat un "enorme pes al si del PP i en l'oposició a Pedro Sánchez". A més, la Comunitat s'ha convertit en pol d'atracció per a empreses i inversors, avenç que es deu, en gran part, al seu model econòmic i a les polítiques que fomenten la llibertat empresarial, la reducció d'impostos i l'eliminació de traves burocràtiques.

Per la seva part, María Jesús Montero s'ha refermat com "una de les dones amb més rellevància dins del Govern". Ocupa la Vicepresidència Primera i la cartera d'Hisenda, des d'on gestiona els pressupostos generals i les finances públiques. Montero destaca pel seu "tarannà negociador" amb Catalunya i s'ha erigit en "pes clau del partit" com a vicesecretària general del PSOE i, des de gener d'aquest 2025, com a secretària general dels socialistes andalusos.

De la portaveu de Junts en el Congrés, Míriam Nogueras, subratlla que s'ha convertit en la política amb "més poder en marcar la pauta al Govern per donar el vistiplau o tombar decrets llei clau o altres mesures de pes". Considera que Nogueras fa valer la força dels set diputats de la seva formació i destaca per la seva "gran capacitat de treball i de negociació, que exerceix amb determinació i situant sempre els interessos de Catalunya primer". Recorda que és peça clau del seu partit i s'ha erigit com una de les polítiques amb més influència real i amb una progressió i un lideratge ferm.

Sobre la vicepresidenta segona i ministra de Treball, Yolanda Díaz, assenyala que té "gran protagonisme en l'escena social i enarbora la bandera del diàleg" com a via per aconseguir avenços i reivindicar el seu pes en el Govern de coalició. En la seva formació, Sumar, va fer un pas al costat com a coordinadora general, encara que manté un paper actiu als òrgans de decisió per guiar l'evolució d'un moviment que va pivotar entorn del seu lideratge.

Al llistat analitzat figuren unes altres dues polítiques de l'Executiu. D'una banda, la ministra de Defensa, Margarita Robles, que exerceix la seva influència des d'una cartera que ha liderat amb "gran sentit institucional i vocació de servei". L'informe considera que la complexa situació geopolítica actual i la seva experiència li han fet valedora de la confiança del president del Govern. Robles projecta "autoritat i serenitat" i defensa amb fermesa les polítiques comunes de seguretat en un moment en què la indústria de la defensa, que impulsa amb determinació, reivindica el seu paper a Europa.

També apareix la ministra d'educació, Formació Professional i Esports i portaveu del Govern, Pilar Alegría, que ha exercit aquest rol representant una "nova generació de lideratges guanyant pes de forma progressiva en el seu partit amb un estil serè que defuig estridències". El seu paper al capdavant dels socialistes aragonesos el projecta també al mapa regional on ha assumit el lideratge de la federació.

En el PP sobresurt la secretària general dels populars, Cuca Gamarra, una de les veus fortes de l'oposició i que juga "un rol crucial per la seva capacitat negociadora". S'ha refermat com a dona de partit amb perfil gestor, llaurat des de la seva experiència com a alcaldessa de Logronyo durant vuit anys. Va exercir de portaveu i líder del grup parlamentari en el Congrés, destacant pel seu "tarannà obert, el seu carisma i la seva capacitat d'unir diferents sensibilitats" al si del seu partit. És una peça clau en l'objectiu de recuperar la Moncloa i consolidar el poder territorial de la formació.

L'anàlisi de l'Institut Coordenades també situa uns altres tres perfils rellevants com la ministra de sanitat, Mónica Garcia, forjada com a diputada en l'Assemblea de Madrid i amb una oposició frontal a les retallades sanitàries que li van donar una projecció que el van portar a liderar Más Madrid. No prové d'una carrera política tradicional, sinó de l'activisme sanitari, i assumeix amb naturalitat els canvis que suposa passar de la crítica al model a ser la responsable d'aquest.

La gallega Ana Pontón, que va ser candidata del BNG a la Presidència de la Xunta i va aconseguir la millor marca del nacionalisme gallec en les últimes autonòmiques, lidera la seva formació des de 2016 després d'haver viscut una reorganització interna de pes. Pontón ha estat diputada a la Cambra gallega des de 2004 i té llarga experiència que ha volgut potenciar amb una "imatge de modernitat i de connexió amb l'electorat i amb la ciutadania".

Finalment, la presidenta del Congrés dels Diputats, Francina Armengol, representa un perfil institucional amb "marcada sensibilitat territorial", després d'haver estat la primera dona presidenta del govern de les Illes Balears entre 2015 i 2023. Ara, com a tercera autoritat del país, destaca pel seu "to serè" i per preservar des de l'esquerra posicions en defensa de la "convivència basada en el diàleg". Ha estat a més reelegida per continuar liderant els socialistes de les Balears.