Aquest estiu tancaran dues escoles concertades veteranes de la regió metropolitana: l'Escola Mireia del barri barceloní del Fort Pienc, que ho farà al juny, i el Col·legi Sant Ferran de Castelldefels, que ho farà a l'agost. Els prop de 520 alumnes que tenen entre totes dues hauran de ser reubicats per al curs que ve. Els dos centres educatius continuen així una tendència que s'ha accentuat els darrers cinc anys: des del 2019 hi ha 23 centres concertats menys a Catalunya, d'acord amb les dades que aporta el Departament d'Educació. De moment, aquest 2025, l'administració no té més expedients sobre la taula, si bé el ritme és d'entre tres i quatre tancaments cada any. Alguns s'han vist obligats a abaixar la persiana, d'altres han estat fusionats per garantir-ne la viabilitat i altres s'han integrat en la xarxa pública —una quinzena—.
Els motius que expliquen el fenomen són diversos. Fonts de la Direcció General de Centres Concertats i Privats de la Generalitat, que encapçala el docent i polític Xavier Güell —vinculat a Units per Avançar—, veuen una "situació multifactorial" causada en primer terme pel descens general de la natalitat. Els darrers quatre cursos, l'escola concertada, conformada actualment per uns 671 centres a Catalunya, ha perdut més de 15.000 alumnes. A aquest factor demogràfic, el Departament afegeix circumstàncies com canvis en les decisions de les famílies pel que fa a l'escolarització dels infants o, puntualment, que la propietat dels centres decideixin no continuar, com és el cas del citat centre de Castelldefels. En moltes ocasions, es tracta d'escoles petites fundades com a escoles familiars fa molts anys i els descendents no volen continuar, assenyalen les citades fonts de la Generalitat.
Des de l'Agrupació Escolar Catalana (AEC), associació que aplega desenes de centres concertats de Barcelona, Girona i Tarragona, posen el focus en el finançament. La secretària general d'aquesta patronal de la concertada, Eva Salvà, atribueix, en conversa amb El Nacional, el tancament de molts centres no només a la davallada de la natalitat, sinó a uns recursos econòmics que consideren insuficients. El factor demogràfic també afecta l'escola pública, que ha perdut 30.000 alumnes en el mateix període, segons les dades d'Educació, però la concertada depèn del volum d'alumnes i les seves quotes per subsistir, mentre que la pública pot mantenir aules amb pocs alumnes, assenyalen des de l'AEC.
El pacte contra la segregació, un canvi de paradigma
Sobre aquest vessant econòmic del fenomen, des del pacte contra la segregació escolar del 2021 —aprovat pel Govern, el Parlament, gairebé tots els principals ajuntaments de Catalunya i la comunitat educativa— el nombre d'alumnes amb necessitats especials que escolaritza la concertada ha augmentat, amb el consegüent augment de les despeses per atendre'ls, però el finançament públic és el mateix després de dos anys seguits sense pressupostos de la Generalitat. Salvà afirma que el "compromís" d'admetre molts més alumnes "sense recursos i immigrants, vinguin finançats o no, està fent insostenible moltes escoles" concertades. "Han de contractar més professorat i més especialistes per donar resposta a tot això, que vol dir més diners, perquè la nostra gran despesa són els recursos humans", apunta. Salvà lamenta que les plantilles que hi ha actualment a la concertada "són del 1995 i no s'han tocat", mentre que, referma, "la tipologia d'alumnat que hi ha avui dia a les escoles i la que hi havia llavors no tenen res a veure". Això vol dir, afegeix, una escola inclusiva només "sobre el paper"
"La demanda de més finançament és històrica, no és d'ara, i el sector ha anat funcionant perquè les famílies pagaven aquesta diferència, però en el moment en què aquestes famílies ja no poden aportar-la, les escoles que tenen més alumnes d'aquesta tipologia, les més socials, estan en perill", rebla la portaveu patronal. "Algunes escoles poden estar en una situació molt delicada, estem preocupats", ha afegit. Ha estat el cas, per exemple, de la cèntrica escola barcelonina Sant Felip Neri, apunta la portaveu de la patronal de la concertada; un centre abocat a "la inviabilitat" perquè "no té prou ingressos per a mantenir la plantilla".
El Govern promet més diners, però assenyala que no hi ha pressupostos
El Govern, per la seva part, coincideix a admetre el vessant econòmic del fenomen i sosté "que l’escola concertada hauria d’estar més ben finançada", en els termes que expressen fonts de la Direcció General de Centres Concertats i Privats. L'Executiu de Salvador Illa defensa "fermament" el model educatiu amb presència de la col·laboració publicoprivada i es referma en el compromís de la Llei d'Educació de Catalunya, que apuntala la concertada com a part del Servei d'Educació de Catalunya. "Hi ha molta escola concertada que fa una gran feina, i posarem tots els esforços per assolir un millor finançament i un augment de plantilles", apunten les citades fonts de l'administració catalana. Amb tot, admeten que "la realitat és que a hores d’ara no disposem de pressupostos", per la qual cosa l'augment dels recursos es complica.
Des de l'AEC afirmen ser conscients del "compromís" amb la concertada que els transmet el Govern, però apunten també a l'escull dels pressupostos i lamenten que "sempre és l'excusa" aquesta situació "excepcional". La patronal de la concertada assenyala també l'administració perquè tenen la "sensació" que "només ha fet la primera part de la feina, que és repartir-los [els alumnes amb necessitats especials i específiques], però no s'han donat prou recursos per atendre'ls". Des de la LEC del 2009, valora l'AEC, "cap Govern, independentment del color, ha mogut fitxa pel que fa al finançament". "Potser perquè té uns costos polítics, sembla que la concertada siguem una cosa estranya", ha afegit Salvà, que reclama més "reconeixement". Amb tot, des de la patronal de la concertada descarten que hi hagi una intencionalitat política rere la manca de recursos de la qual parlen.
Desapareixerà el model concertat?
Preguntada sobre si el fenomen de tancament d'escoles concertades podria ser símptoma d'una tendència a la desaparició de la concertada i la integració en la xarxa pública, Salvà ho rebutja taxativament i assenyala que a on hi ha implantació important d'escola concertada, té èxit. És el cas de Barcelona, per exemple, on la proporció de centres públics i concertats és del 50%-50% i l'any passat la concertada va escolaritzar 1.500 alumnes més que la pública. "Hi ha una demanda, som escoles amb molta qualitat i sense taxa de fracàs escolar", defensa Salvà. ElNacional.cat ha contactat amb USTEC, important sindicat de la comunitat educativa defensor de l'escola pública i d'augmentar-ne els recursos, però han declinat posicionar-se per a aquesta peça sobre l'espinosa qüestió del model d'escola publicoprivada, posat en entredit per molts crítics.
Integrar, fusionar o tancar: com repartir l'alumnat?
I què passa quan una escola concertada fa fallida i avisa a la Generalitat que ha de tancar? Fins ara s'han plantejat diverses alternatives en funció de cada cas: en una quinzena dels darrers casos el Departament d'Educació, en consens amb la direcció de l'escola, ha optat per la integració dels centres en la xarxa pública; en altres s'han fusionat escoles concertades o la titularitat ha canviat de mans i l'assumeix un altre centre concertat, o en altres s'ha tancat el centre i els alumnes s'han de repartir. "Fem l’acompanyament i estudiem cas a cas per mirar d’acompanyar les famílies, l’alumnat i els treballadors dels centres, que viuen aquesta situació sovint traumàtica. També estem atents a les escoles que tenen una situació més difícil, per no trobar-nos amb tancaments sobtats", apunta la Direcció General de Centres Concertats i Privats. Amb tot, l'Agrupació Escolar Catalana lamenta que quan tanca un centre, aquests alumnes han d'integrar-se en noves escoles, en el procés de preinscripció "no tenen cap especificitat" i el faran "com qualsevol altre alumne". I no és fàcil que el sistema els assumeixi, apunta Salvà, que assevera que a voltes es tracta de centres que "potser tenen la primària que els ha punxat i els fa inviables, però amb ESO i batxillerat plens".