L'any 2020 els jutjats i tribunals de Catalunya van rebre 869.250 procediments, un 14,54% menys que els 1.017.136 del 2019, a causa de la pandèmia. Això ha comportat que la taxa de litigiositat hagi baixat dràsticament de 132 casos per cada 1.000 habitants a 111, un 15% menys, i per sota de la mitjana estatal de 116. Els casos resolts també van baixar un 15%, fins als 819.312, i a final d'any quedaven pendents de resoldre 540.809 assumptes, un 11,3% més que l'any anterior. Això suposa que es van resoldre menys casos dels que van entrar per quart any consecutiu, i la taxa de congestió, que és la divisió entre assumptes pendents i nous respecte als resolts, va passar d'1,49 a 1,65, un 10% més, per sobre de l'1,60 de mitjana estatal.

Segons la memòria anual del 2020 del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC), del 14 de març al 4 de juny es van suspendre unes 35.000 vistes orals, 16.000 de les quals a la ciutat de Barcelona, a més d'altres actes judicials com declaracions, deliberacions o compareixences. Del 15 de març al 31 de desembre, 47 jutges i magistrats van donar positiu per covid i 41 més van haver de fer quarantena per haver estat contactes estrets d'algun positiu.

Les resolucions judicials, com sentències, interlocutòries, providències i decrets, van baixar un 15%, passant de 918.176 a 780.658. On van baixar més les resolucions van ser als jutjats d'instrucció, als penals, a l'àmbit penal dels jutjats mixtos i als jutjats socials, amb un 20% de descens aproximadament. Els únics òrgans que van dictar més resolucions que el 2019 van ser els jutjats mercantils, la sala contenciosa administrativa del TSJC i l'àmbit penal de la sala civil i penal del TSJC.

Jutjats de Barcelona - ACN

Per ordres jurisdiccionals, la penal, que representa poc més de la meitat del total, va ser la que va patir un descens més fort d'assumptes, 91.300 menys, un 16,7%, i va passar de 545.000 a 454.000 aproximadament. El segon àmbit amb més assumptes, el civil, va passar de 390.488 a 341.611, una baixada del 12,5%. L'àmbit social va baixar un 8% els casos, passant de 62.845 a 57.860. Per últim, el contenciós administratiu va passar de 17.900 a 15.170 casos, un 15,2% menys.

Per tipus d'òrgan judicial, els que van veure baixar més l'ingrés de nous casos van ser els jutjats mercantils, amb un 30% de descens, passant de 33.900 a 23.600, els jutjats penals de menors, amb un 26% menys de casos, passant de 5.000 a 3.600 aproximadament, i la sala social del TSJC, amb un 25% de descens, i passant de 7.300 a 5.500 casos. Els jutjats d'instrucció, que el 2019 van rebre prop de 250.000 assumptes, van baixar a poc menys de 200.000, un 19% menys. L'àmbit penal dels jutjats mixtos de primera instància i instrucció de les localitats petites va baixar un 15,8%, passant de 171.000 a 144.000 assumptes. L'àmbit civil d'aquests jutjats va passar de 131.000 a 123.000, un 6,2% menys. Els jutjats de primera instància, civils, van baixar un 13,6%, passant de 169.000 a 146.000.

Els jutjats de violència sobre la dona també van veure disminuir els casos entre un 5,5% en l'àmbit civil, amb menys de 3.900 casos, i un 7% en l'àmbit penal, amb menys de 30.000 casos. L'únic òrgan amb augment de casos va ser la sala civil i penal del TSJC, que va passar de 721 a 749 nous assumptes.

L'entrada d'execucions de sentències i altres resolucions també va baixar un 16,5%, passant de 150.000 a 125.000, la resolució d'executòries va baixar un 10,5%, passant de 203.000 a 182.000, i les executòries pendents de resoldre a finals d'any es van mantenir pràcticament igual, al voltant de les 442.000.

Violència masclista

Pel que fa a la violència sobre la dona, el 2020 es van rebre 19.927 denúncies als jutjats catalans, un 11% menys que les 22.400 del 2019. Així, les denúncies per cada 10.000 dones van baixar de 57,9 a 50,4, per sota de la mitjana estatal de 62. En total es van tramitar 29.072 procediments, un 7% menys que l'any anterior. Els procediments per jurat, que inclouen els homicidis i assassinats, van passar de 37 a 45. Les diligències urgents van baixar un 20%, passant de 10.460 a 8.303, mentre que els judicis per delictes lleus van baixar un 9,3%, passant de 667 a 605.

Per tipus de delicte, 26 casos van ser per homicidi, davant dels 20 del 2019. Els procediments per lesions lleus van baixar un 3,6%, passant de 12.667 a 12.214. El maltractament psicològic i físic habitual va baixar un 12,3%, passant de 4.200 a 3.700. Finalment, els delictes contra la llibertat van baixar un 8%, amb 2.554 casos davant dels 2.774 del 2019. Els delictes sexuals, però, van pujar un 3,26%, passant de 522 a 539, i el trencament de mesures cautelars també va pujar, un 15,5%, de 2.000 a 2.300.

Assumptes econòmics

Els desnonaments van baixar dràsticament, un 54%, passant de 12.500 a 5.700 en un any. Gairebé tots, 4.200, van ser per impagament del lloguer, xifra que confirma la tendència dels últims anys. Els procediments per possessió il·legal d'habitatge van baixar de 1.004 a 746, un 25% menys.

Desnonament al barri de Sants - Sergi Alcàzar

També van disminuir les demandes presentades per 'clàusules sòl' en hipoteques, passant de 10.800 el 2019 a 5.600 el 2020. Es van resoldre 9.825 casos, i en queden per resoldre més de 34.000. Es van dictar 8.388 sentències, quasi com el 2019, i el 95,8% van donar la raó al client davant del banc.

Plantilla

La majoria d'òrgans judicials tenen una càrrega de treball superior als mòduls fixats pel Consell General del Poder Judicial (CGPJ). Els més col·lapsats són els jutjats mercantils, amb un 400% més de casos dels establerts com a idonis, així com les seccions mercantils de les audiències provincials, amb un 310% més. També tenen més càrrega de la deguda els jutjats de primera instància, els mixtos en l'àmbit civil, els socials i les seccions civils de les audiències. Les sales del TSJC estan per sota dels mòduls, així com els jutjats de violència sobre la dona, els de família, els d'instrucció, els de menors i els contenciosos-administratius, entre altres.

El president del TSJC, Jesús María Barrientos, reclama 30 nous jutjats i 18 magistrats al TSJC i a les quatre audiències provincials. Així, una plaça de magistrat seria per la secció d'apel·lació de la sala civil i penal del TSJC, nou magistrats de seccions penals a l'Audiència de Barcelona i sis a les seccions civils. A l'Audiència de Tarragona caldria un magistrat per a una secció civil, igual que a Girona. A la ciutat de Barcelona caldrien deu nous jutjats i a la resta de la demarcació, tretze més. A la ciutat de Tarragona caldrien dos jutjats, i un més a Reus. A la ciutat de Lleida caldria un jutjat social més, i a la ciutat de Girona caldrien tres jutjats més.

La memòria del TSJC ve acompanyada d'una carta del president de la sala contenciosa administrativa de l'alt tribunal català, Fernando Javier Aguayo, que es queixa de la falta de magistrats especialistes amb plaça fixa i demana que aquestes places puguin ser ocupades per magistrats amb més de 20 anys d'experiència en la jurisdicció. També reclamen que les baixes mèdiques de funcionaris se supleixin més ràpidament i que es cobreixin dues places vacants des del 2018. Per últim, reclama una millora tecnològica i de l'edifici, situat a la Via Laietana, en la façana del qual no oneja cap bandera oficial com és obligatori.

Tot això, segons el magistrat, comporta retards en la resolució d'assumptes, amb una mitjana de 21,4 mesos, per sobre de la mitjana estatal de 13,8. En alguns àmbits, el retard encara és més gran, com les expropiacions forçoses, amb 34,7 mesos, la contractació administrativa, 28,9 mesos, i les matèries tributàries, 24 mesos.