Després dels últims casos de discriminació lingüística a la sanitat pública balear, el Govern insular començarà a expedientar els sanitaris que es neguin a atendre en català. Així ho ha anunciat recentment la consellera de Presidència, Mercedes Garrido, després d'una reunió entre els socis de l'executiu.

Garrido ha assenyalat que la conselleria de Salut investigarà mitjançant expedients informatius totes les reclamacions per discriminació lingüística que es notifiquin i que, de ser necessari, se n'obriran de disciplinaris. Una mesura que forma part del paquet de "polítiques proactives" a les quals s'han compromès a portar a terme els tres partits del Govern balear: el PSIB, Més i Unides Podem.

Els cartells, en català

D'aquesta manera, els socis de l'executiu també han acordat fixar un protocol conjunt entre l'Oficina de Drets Lingüístics i el Servei de Salut de les Illes Balears (IB-Salut) per evitar que les denúncies per discriminació lingüística quedin en paper mullat. Alhora, es nomenarà un coordinador que s'encarregarà específicament d'aquesta tasca. 

A més, el Govern balear ha pactat que tots els cartells dels hospitals i els centres de salut estiguin en català el pròxim dia 1 d'octubre com a màxim. Igualment, els partits han decidit actuar preventivament en el sentit de fomentar el coneixement i l'ús del català en el sistema sanitari.

Episodis de discriminació

Tot un seguit de mesures que arriben després d'una setmana amb greus casos de catalanofòbia. Per una banda, vam conèixer dimarts passat la denúncia d'un individu que va tenir problemes per ser atès en un centre mèdic de Campos (Mallorca) pel simple fet de parlar català. Per una altra, un usuari va criticar a les xarxes que una metgessa es va negar a atendre en català a sa mare en un centre d'atenció primària de Palma.

Aquest cas ha fet saltar les alarmes dins del Govern balear fins al punt que Més va forçar una reunió d'urgència entre els partits de l'executiu per abordar les diferències sorgides entre la Direcció General de Política Lingüística i l'IB-Salut, sobretot a causa de la desatenció amb la qual Salut va despatxar les denúncies per discriminació lingüística en el sistema sanitari públic.

Aquestes mesures serviran per respondre a la catalanofòbia que s'està vivint a la sanitat balear, però queden lluny de les que havia proposat l'Obra Cultural Balear. L'entitat havia demanat un pla de xoc que havia d'incloure, per exemple, l'aplicació del "principi d'oferta activa i que hi hagi un convit explícit a usar la llengua catalana si ho desitja l'usuari".

De fet, l'OCB es va mobilitzar divendres passat per exigir la destitució del responsable de la Conselleria de Salut que havia humiliat les víctimes de discriminació lingüística quan va dir que "es duen a terme més de deu milions d'actes mèdics amb interrelació entre professional i pacient a l'any i que les 58 denúncies registrades davant l'Oficina de Defensa dels Drets Lingüístics suposen només el 0,00058% d'aquestes interrelacions". Quelcom que es va entendre com un menysteniment del problema i que no va agradar gens dins del catalanisme balear. Cal recordar que el 40% de les denúncies que rep l'Oficina de Drets Lingüístics afecten la sanitat.

 

Imatge principal: Laboratori de l'hospital Son Llàtzer de Mallorca / Europa Press​