Posem-nos en el pitjor dels casos: imagineu-vos que després de la pandèmia de la covid-19 i de la guerra entre Rússia i Ucraïna, patim una guerra nuclear mundial i, de tot el planeta, nomes sobreviu Adam i Eva, dos joves que han aconseguit sobreviure a la catàstrofe amagats en un refugi subterrani que disposava de totes les necessitats bàsiques per passar-hi un llarg període de temps. Adam i Eva doncs, surten del refugi i es troben un planeta abatut, destruït, sense cap tipus d’espècie al seu voltant, ni animal, ni vegetal, totes les formes de vida s’han extingit i les seves reserves també se’ls han acabat. Davant aquesta hipotètica i dramàtica situació, què poden fer doncs? Quines opcions tenen per repoblar la Terra i sobreviure després del desastre? Precisament n’existeix una, i no passa per practicar el canibalisme o morir de fam esperant un miracle. La solució seria viatjar fins a Noruega, on enmig de l’Àrtic, s’hi troba el Banc de Llavors de Svalbard. Una infraestructura científica mundial, real i existent, que agrupa i serveix com a reserva de més d’un milió de mostres de llavors de diferents cultius i espècies vegetals de gairebé tots els països del món.
Així doncs, l’Arca de Noè vegetal -nom com també es coneix el Banc de Llavors de Svalbard-, representa la col·lecció de biodiversitat agrícola més gran del planeta i serveix per salvaguardar la base de l’alimentació mundial per, en casos de catàstrofe, poder-hi recórrer i repoblar el cultiu de nou. La instal·lació de l’arxipèlag àrtic de Svalbard té un propòsit humanitari i forma part del sistema internacional per a la conservació de la diversitat genètica vegetal, guiat per l'Organització de les Nacions Unides per a l'Alimentació i l'Agricultura (FAO).
El banc de llavors va ser construït el 2008 a l'interior d'una muntanya de l'Àrtic
El Banc de Llavors es troba a l'interior d'una muntanya de l'Àrtic / Font: Crop Trust
La seva ubicació és ideal al situar-se 130 metres sobre el nivell del mar perquè, en cas de desgel polar, comportaria una pujada del nivell del mar notable que no afectaria al terra de la base, que es mantindria seca. A més, la seva localització en territori Noruec està estratègicament pensada així perquè aquesta, resulta ser un de les zones mundials amb menys activitat sísmica i, en cas de tragèdia, el fred del mateix territori actuaria com a congelador natural per conservar les plantes encara que no hi hagués electricitat.
L’estat espanyol hi dipositarà més de mil llavors
Aquest 2022, un equip d'investigadors del Centre de Recursos Fitogenètics de l'INIA-CSIC, organisme dependent del Ministeri de Ciència i Innovació, ha seleccionat a més de mil varietats vegetals de la col·lecció nacional, que seran dipositades per primera vegada en aquesta instal·lació. Això permetrà trobar-hi varietats procedents d’Espanya, que s’afegeixen a la riquesa en biodiversitat que conté el centre i que mostra el compromís que té l’estat en la conservació de la biodiversitat per tal d’assegurar la resiliència dels sistemes agrícoles i la seva capacitat futura d’adaptació a l’emergència climàtica.
Unes llavors que s’hi transportaran congelades a -20ºC, i que està previst que s’hi portin la primera setmana de juny. "Les primeres 1.080 varietats espanyoles ja estan preparades a congeladors de l'INIA-CSIC", detalla Luis Guasch, investigador de l'INIA-CSIC i director del Centre de Recursos Fitogenètics de l'institut. “D'aquestes: 300 són cereals d'hivern, 114 de les quals corresponen a blats; 510 són lleguminoses, de les quals 189 són mongetes; 200 són hortícoles, 81 tomàquets i 108 varietats de blat de moro”. El període de durada del dipòsit acostuma a ser de 10 anys renovables.
Un usuari extreu una mostra de les llavors guardades / Font: Crop Trust
"Només una vegada ha calgut recórrer al banc de Svalvard per sol·licitar llavors, quan s'havia de regenerar les mostres del banc que existia a Síria, l'ICARDA, que va ser destruït per la guerra", recorda Guasch. Més de 89 dipositaris ja han enviat les mostres a Svalbard, entre els quals hi ha els centres internacionals de conservació vinculats a la FAO, els grans països i la gran majoria d'estats europeus.
El projecte, impulsat per l'Organització de les Nacions Unides per a l'Alimentació i l'Agricultura (FAO), l'organització internacional Global Crop Diversity Trust (CROP Trust), la Fundació Bill i Melinda Gates i el govern de Noruega, ha fet de la instal·lació un compromís amb la conservació dels recursos fitogenètics amb vista a poder fer front en cas de necessitat als desafiaments plantejats pel canvi climàtic i altres possibles amenaces globals.
Font: WWF International