Com cada any des del 2017, el centre de Barcelona s'ha convertit aquest dimecres 17 d'agost en un espai solemne per retre homenatge les víctimes dels atemptats terroristes que aquell estiu van causar 16 morts. L'acte ha tingut lloc al memorial instal·lat al Pla de l'Os de la Rambla, al punt precís on el dia de l'atac es va aturar la furgoneta i on ara hi ha una placa incrustada a terra que recorda els fets amb la frase 'Que la pau et cobreixi, oh ciutat de pau' reproduïda en català, castellà, anglès i àrab.
L'acte ha començat puntualment a les 10 hores. Des de feia una bona estona, els Mossos d'Esquadra i la Guàrdia Urbana ja havien tancat l'espai per prohibir el pas del trànsit i regular l'afluència de vianants. El que no han pogut evitar, però, és que un centenar de manifestants s'hagin acostat al voltant de l'acte per mostrar el seu descontentament amb la investigació dels fets. Mostrant cartells amb lemes com 'Exigim la veritat' i 'Reclamem responsabilitats', també han escridassat en diverses ocasions amb missatges contra l'Estat.
Malgrat això, l'homenatge ha continuat el seu curs. L'escriptora Saheb, encarregada dels parlaments, ha recordat que "avui fa cinc anys de l'atemptat, el temps no podrà esborrar mai la memòria dels que ja no hi són". "Són noms que coneixem i alguns encara desconeguts, el nostre record ha de ser per a totes les persones que han patit", ha afegit. La Saheb també s'ha referit a la placa incrustada en aquell mateix indret, explicant que la frase "o resumeix tot". "Això és el que volem, que sigui possible la memòria dels que estimem".
A continuació s'ha fet el minut de silenci, que ha estat notablement interromput per alguns dels manifestants. Un en particular ha volgut assenyalar directament l'Estat espanyol, recordant també les paraules de l'excomissari José Manuel Villarejo: "Les vamos a dar un pequeño susto a los catalanes". "L'Estat espanyol és un Estat d'assassins", ha cridat també. I aleshores ja ha arribat el moment més emotiu, amb l'ofrena floral. Acompanyats pel 'Cant dels ocells', interpretat pel grup coral juvenil VOZES, primer han estat els familiars que han dipositat les flors al memorial. Posteriorment, han estat els representants polítics que hi han participat, els quals també han estat fortament escridassats pels manifestants. Un cop acabat l'acte, hi ha hagut alguns moments de tensió. Alguns dels manifestants que durant l'homenatge han interromput el silenci amb crits per aclarir els fets s'han encarat amb víctimes dels atemptats.
Colau, Aragonès i Borràs
Una de les víctimes del 17-A ha parlat als mitjans, explicant que després de cinc anys no existeix encara "cap localitat d'atenció a la víctima". "És molt greu", ha dit. A més, ha compartit les conseqüències d'aquells fets en la vida de la seva família, detallant com "molts dies" ella i el seu fill tenen por de sortir al carrer. Hi ha, per exemple, sorolls habituals com frenades de cotxes que provoquen "pànic". "Et trastoca la vida i l'ajuda psicològica es troba molt a faltar", ha lamentat. Més enllà, també ha assenyalat directament contra les institucions, criticant que no s'hagi engegat una comissió d'investigació al Congrés dels Diputats i que l'Estat no hagi actuat.
Durant l'acte hi ha hagut una àmplia delegació de representants polítics de pràcticament tots els colors. Hi ha hagut, per exemple, l'alcaldessa de Barcelona, Ada Colau, el president de la Generalitat, Pere Aragonès, i la presidenta suspesa del Parlament, Laura Borràs. En representació de la cambra catalana, però, hi ha hagut la socialista Assumpta Escarp. També en nom de la Generalitat els consellers Joan Ignasi Elena i Josep Maria Argimon, i el vicepresident Jordi Puigneró. I per part de l'Estat, els ministres Miquel Iceta i Raquel Sánchez.
La seqüència dels fets
El 16 d'agost a la nit, una explosió en una casa d'Alcanar on els terroristes preparaven els atemptats va alertar de la situació i va propiciar els atacs improvisats de l'endemà. Poc abans de les 17h del dia 17, una furgoneta pujava a la vorera de la Rambla i atropellava desenes de persones entre la plaça Catalunya i el Liceu, provocant 14 morts. I aquella mateixa nit, a Cambrils, cinc membres més de la cèl·lula atropellaven sis persones, matant-ne una. Un dels membres, Younes Abouyaaqoub, seria abatut quatre dies després pels Mossos d'Esquadra durant una persecució contrarellotge en què va arribar a matar una darrera víctima.
Protesta de les víctimes
Malgrat que ja s'hagin complert cinc anys des que van produir-se els fets, les víctimes continuen esperant la resposta a moltes preguntes. És per això que diversos col·lectius han convocat una protesta davant la seu de la Comissió Europea a Barcelona aquest mateix dimecres al migdia per exigir la "veritat" de l'atemptat. Els organitzadors l'Estat de tenir certa responsabilitat en els fets, i també lamenten que la Generalitat no s'hagi plantat al seu costat per aclarir-los. És per això que han decidit lliurar una carta a la Unió Europea per aconseguir la seva intervenció i forçar que es mogui fitxa.
Entre altres dubtes, perdura l'interrogant pel que fa a la relació entre l'imam de Ripoll, Abdelbaki es-Satty, qui va ser el cervell de la cèl·lula, amb el Centre Nacional d'Intel·ligència. La recent sentència de l'Audiència Nacional fa ara un mes descartava la responsabilitat civil de l'Estat en els atemptats del 17-A, malgrat les declaracions de l'excomissari José Manuel Villarejo en què insinuava que el CNI va permetre donar un "petit ensurt" a Catalunya abans del referèndum de l'1 d'octubre. La mateixa Audiència titllava de "teoria conspirativa" una altra incògnita de les víctimes en què es qüestionava el relat oficial segons el qual es-Satty havia mort durant l'explosió d'Alcanar.