El principal escenari de la mobilització gihadista a Espanya des del 2013 és l’àrea metropolitana de Barcelona, on s’han detingut la majoria de militants. Ara bé, si només es compten els de nacionalitat espanyola, el focus d'activitat gihadista cal situar-lo entre els joves de segona generació nascuts i residents a Ceuta, segons l'informe Estado Islámico en España, elaborat per Fernando Reinares i Carola García-Calvo per al Real Instituto Elcano, un think tank oficial de l‘Estat espanyol.

La radicalització es produeix “en bosses localitzades”. Dels 178 detinguts per terrorisme gihadista entre 2013 i 2016, s’han radicalitzat a la província de Barcelona el 23,2%, a Ceuta el 22,2%, a Madrid i àrea metropolitana el 19,2%, i a Melilla el 12,1%.

Per què uns es radicalitzen i altres no? Per què uns s'adhereixen a una versió violenta del salafisme i s'impliquen en activitats terroristes?

Hi ha dos factors que ajuden a entendre per què determinats individus es radicalitzen mentre altres, de similars trets sociodemogràfics, al mateix o diferent lloc, no fan seva la ideologia de Daesh. "D'una banda, l'existència de contacte físic directe amb un agent de radicalització al qual generalment s'atribueix un cert carisma. Per una altra, els llaços socials preexistents basats en vincles de veïnatge, amistat o parentiu", explica l'informe.

Agents de radicalització

“El contacte cara a cara o en línia amb algun agent de radicalització” i els “vincles socials previs amb altres individus radicalitzats” són crucials, insisteixen els mateixos autors en un altre paper, publicat aquest mateix mes.

Per als experts, la importància del contacte amb un o més agents de radicalització “subratlla la rellevància de la ideologia” en l’adquisició de creences i actituds per fer el trànsit a la violència. L'abast dels vincles socials previs “indica que els lligams afectius faciliten els processos de radicalització i reclutament gihadista”.

L’informe no ho diu explícitament, però es dedueix que aquests dos factors també funcionen en sentit contrari, com a inductors de socialització. Si més no, com a criteri per orientar polítiques de prevenció en els àmbits on aquells factors poden interactuar més intensament, des del barri fins a la feina o la presó, si és el cas.

Perfil

A l’informe anterior es detalla el perfil sociològic més freqüent entre els detinguts per gihadisme. Són homes joves, casats i amb fills, tant espanyols com marroquins, majoritàriament amb estudis secundaris i taxa d'atur en la mitjana espanyola. No és inusual que tinguin antecedents penals. Si bé d'ascendència musulmana, el seu coneixement de l'islam i de la xaria o llei islàmica sol ser elemental.

És a dir, que potser la motivació econòmica no és la principal en la seva decisió de radicalitzar-se ni tampoc la seva fe religiosa, encara que ambdós factors juguin un paper en la decisió d'unir-se a la gihad.

Aquest perfil no és incompatible amb el fet que es registrin percentatges significatius de dones, conversos i universitaris.

On es radicalitzen

La radicalització en la ideologia del salafisme gihadista pròpia de Daesh (Estat Islàmic) es desenvolupa sobretot en entorns que combinen àmbits offline i online, encara que el nombre d'individus radicalitzats només offline és marcadament superior al dels radicalitzats únicament online.

Domicilis privats, llocs de culte i centres culturals islàmics, espais a l'aire lliure, així com presons, destaquen entre els àmbits de radicalització offline.

Motivació ideològica i utilitària

El tipus de motivacions individuals que els han portat a adherir-se a Daesh i, eventualment, a participar en activitats terroristes són més aviat de caràcter ideològic i utilitari, molt més rellevants que les d'índole existencial i identitària o que les de caràcter emocional i afectiu.

La idea de gihad terrorista com a imperatiu religiós, el convenciment que és eficaç i que el seu èxit queda de manifest amb la proclamació del califat, igual com els incentius selectius o recompenses materials i no materials, mouen més la implicació en Daesh que la possibilitat d'encarrilar diferents tipus d'emocions o trobar una sortida a crisis vitals o a conflictes d'identitat.

A més, segons els testimonis orals o escrits que han deixat els detinguts, l'odi (principalment, però no exclusivament), a occidentals descrits com a “infidels” i als xiïtes considerats “apòstates”, està generalitzat entre ells i sovint es combina amb altres tipus de motivacions individuals.

Cèl·lules i xarxes

Els patrons típics d'implicació gihadista a favor de Daesh tant dins com fora d'Espanya inclouen un cert gregarisme. La immensa majoria dels detinguts es trobaven implicats en companyia d'altres i no aïllats o en solitari. En concret, com a integrants de cèl·lules, grups o xarxes, més de nova formació i abast transnacional que no pas regenerades i confinades en les seves activitats al territori espanyol.

Al si de les esmentades agrupacions, els detinguts contribuïen sobretot a funcions de radicalització, reclutament, tramesa de combatents terroristes estrangers a Síria i l'Iraq, difusió de propaganda o finançament per cobrir les necessitats de la gihad.

Una àmplia majoria d'aquests detinguts s'havien desplaçat a Síria i l'Iraq, ho havien intentat o tenien intenció de fer-ho. Malgrat la qual cosa, un terç d'ells pertanyia a cèl·lules, grups o xarxes amb capacitats operatives i que tenien voluntat d'atemptar a Espanya.

Els gràfics provenen de l'informe Estado Islámico en España,