L’Ajuntament de Barcelona estudia la possibilitat de demanar responsabilitats penals al ministeri de l’Interior després que no hagi fet cas de l’ordre de cessament d'activitats del Centre d'Internament d'Estrangers (CIE), a més de no permetre l’accés als inspectors municipals.
Ho ha explicat el tinent d'alcalde de Drets de Ciutadania, Transparència i Participació, Jaume Asens, després de participar en una cimera feta per abordar possibles actuacions conjuntes entre els grups polítics de l’Ajuntament, institucions i organitzacions partidàries de tancar definitivament el CIE.
A la reunió, que ha estat convocada d’urgència per l’alcaldessa Ada Colau, també hi ha assistit la presidenta del Parlament, Carme Forcadell; el conseller de Justícia, Carles Mundó; la Síndica de Greuges de Barcelona, Maria Assumpció Vilà; membres dels partits polítics contraris al CIE (Barcelona en Comú, CiU, ERC, PSC i CUP) i les entitats en defensa dels Drets Humans SOS Racisme i Migrastudium.
A la roda de premsa posterior, Asens ha afirmat que no hi ha precedents en què un ens públic desobeeixi un ordre de cessament d’acció, ni negui l’entrada d’inspectors, i és per això que han demanat els serveis jurídics que analitzin si tot plegat “pot tenir algun tipus de responsabilitat penal".
El representant del Govern a la reunió, el conseller de Justícia, Carles Mundó, ha destacat la necessitat de revisar la Llei d'Estrangeria perquè els CIE no siguin d’ara en endavant “un recurs" i es deixi de recloure persones que no han comès delictes.
El Govern espanyol insisteix en què l’Ajuntament no té competències
Després de la cimera, el Govern espanyol ha recordat en un comunicat a l’Ajuntament que no té competències en matèria d'Estrangeria i Centres d'Internament d'Estrangers (CIE), a més de subratllar que cap administració pública hi té cap marge de decisió. A més, el màxim executiu espanyol ha defensat que l'existència i funcionament dels CIE són "una exigència legal inqüestionable" del Dret Comunitari i de l'ordenament jurídic espanyol.