Barcelona concentra un total de 1.028 desnonaments durant el 2020, sent la ciutat de tot l'estat espanyol on més famílies van ser expulsades de la seva llar. L'any passat 5.737 famílies van ser desnonades a Catalunya, a Barcelona s'han produït el 17.9% del total.
Segons l'informe "Efectes de la crisi econòmica en els òrgans judicials", publicat pel Consell General del Poder Judicial (CGPJ), Catalunya lidera el rànquing de desnonaments de tot l'estat espanyol. La majoria d'aquestes famílies han sigut desnonades per no poder pagar el lloguer al mateix temps que els preus dels lloguers s'han elevat un 44% respecte als últims cinc anys.
El nombre de famílies que van ser desnonades durant aquest últim 2020 són quasi la meitat del 2019, però encara segueix sent una xifra molt per sobre de la mitjana de l'estat espanyol. Al conjunt de l'estat espanyol es van executar 29.406 desnonaments al 2020, un 45,6% menys que el 2019, segons dades publicades pel CGPJ.
Catalunya recull una cinquena part dels desnonaments que s'executen a tot l'estat espanyol. La gran majoria de les ordres de desnonament són per impagament del lloguer i una cinquena part per no abonar la hipoteca. Tot això es produeix malgrat la pandèmia, l'estat d'alarma i les moratòries decretades pel Govern i el govern espanyol per combatre la crisi derivada de la pandèmia.
La PAH afirma que no s'estan aplicant mesures contundents
La Plataforma de l'Habitatge (PAH) afirma que "les mesures antidesnonaments del govern espanyol i del Govern no protegeixen les famílies vulnerables". En un comunicat han criticat el cinisme de Pedro Sánchez: "El govern espanyol de Pedro Sánchez ens ha bombardejat amb la responsabilitat individual de quedar-nos a casa, per un altre costat, moltes famílies ens preguntàvem: A quina casa em quedo si m'estan fent fora de casa?"
Segons la PAH les dades demostren que no s'estan aplicant mesures contundents en plena crisi del coronavirus per a protegir les famílies en risc de perdre la seva llar. Cal recordar que el decret anti desnonaments del Govern va ser anul·lat al gener pel Tribunal Constitucional i que la llei de regulació dels lloguers aprovada pel Parlament està recorreguda pel Partit Popular davant el mateix tribunal, que l'ha admès a tràmit, però que encara no s'ha pronunciat.
La plataforma creu que cal anar més enllà del control dels preus del lloguer i demana la creació d'un parc públic de lloguer assequible, i que s'hi destini part dels Fons Europeus per a la Recuperació Econòmica. Ja que a l'àrea metropolitana de Barcelona, per exemple, una tercera part dels pisos de lloguer són en mans de grans tenidors.